Separació dels pares

separació dels pares

Tots els pares volen protegir el seu fill/a, dels patiments que la separació pot causar. Per evitar seqüeles psicològiques és aconsellable consultar prèviament a un/a pediatre o un psicòleg/a.

Per trencar el gel amb el nen i començar a parlar sobre la situació familiar, els pares poden comprar o agafar en préstec d’una biblioteca, algun conte infantil que parli sobre la separació dels pares. Avui en dia hi ha molts que aborden aquest tema.

Tranquil·lament a casa, mirar el conte junts, deixant-li mirar les pàgines, llegint i comentant les il·lustracions, que el nen dediqui tot el temps que li calgui. Aleshores, li podem preguntar: “Tens algun amic que els seus pares estiguin separats? No creus que tots els nens tenen por que els seus pares es separin?”

El vostre fill/a, podrà transmetre els seus temors, sense por a que us enfadeu.

En molts casos, la separació va precedida de baralles i discussions en les quals el nen ha estat testimoni. O de silencis carregats d’agressivitat o manca de gestos afectuosos entre la parella.

El nen comprèn fàcilment els sentiments dels pares i sent amenaçada la unió familiar. Té un sentiment de culpa i por en veure que els seus pares es separen. Es pregunta perquè ell no ha sabut aconseguir que els seus pares continuin junts, ni que sigui per ell. Les baralles dels pares provoquen sempre en el nen una disminució de la seva autoestima.

La manera de dir que us aneu a separar és molt important, no són convenients paraules com “ens anem a separar” o “ens anem a divorciar”, és millor dir-li que necessiteu estar tranquils i per tant viure en llocs diferents, igual que els germans quan es barallen el millor és posar-los en habitacions diferents per tal que es tranquil·litzin.

Separación de los padres

Es corre el risc de sobreprotegir al nen, mimar-lo en excés, pel sentiment de culpabilitat o per la por que us deixi d’estimar, però els pares no heu de permetre que el nen us manipuli.

Us podreu divorciar, però recordant que l’educació del nen és cosa dels dos i que mai us podreu separar d’aquesta paternitat en comú.

La frase més difícil de pronunciar en moments àlgids de la crisi de la separació és “Continuarem sent amics”. Aquest és un punt fort, quan els pares no es parlen, o quan el nen no s’atreveix a parlar del pare en presència de la mare o a la inversa, o li passa el telèfon al nen per no haver de parlar amb l’altre, ja que el nen se sentirà destrossat enmig dels pares ressentits, veient-los enemistats. I això pot afectar la integritat psíquica del petit.

nen amb nina

En canvi, si la mare deixa el nen a l’escola, i li comenta que després, el seu pare anirà a recollir-lo, o dir-li “ja ho saps, jo sempre estimaré a la mare, si està malalta o necessita ajuda, ja sap que podrà comptar amb mi “. El nen podrà mantenir-se en el seu lloc, sabrà que la vida segueix amb el pare i la mare, que tenien les seves raons per portar-lo al món, ja que continuen aliats.

Hi ha diferents tipus d’amor, amor sexual, amb afecte, amb amistat. Haureu de trobar la vostra nova forma d’estimar-vos i el vostre fill creixerà optimista i us respectarà tota la vida.

Si no podeu trobar el moment de tenir un diàleg sensat, tranquil i constructiu, el millor és anar a un psicòleg o un assistent social per que posi pau entre els dos.

Educar les emocions (II)

Educar les emocions 2

Nosaltres som referents per als nens, miralls on es reflecteixen, i a partir del quals aprenen el que és correcte i el que no, construint en base a aquesta distinció dualista la seva identitat. Així que, perquè els nens s’acceptin a ells mateixos (i això inclou les seves emocions), abans hem d’aprendre a ser capaços d’acceptar-nos nosaltres i admetre tot allò que sentim, sense jutjar-ho o qualificar-ho.

Les emocions per si mateixes no són ni bones ni dolentes, fins que nosaltres decidim interpretar-les i avaluar-les. En realitat, no són més que impulsos d’energia que formen part de la nostra naturalesa com a éssers vius que necessiten ser expressats. Ara bé, que no siguin dolentes no vol dir que no puguin ocasionar conseqüències negatives, però això només dependrà de la nostra habilitat per a expressar-les i no fer mal als que ens envolten o a nosaltres mateixos.

*Educar les emocions.

 

√ Campanya a favor de la donació de medul·la. Fes-te donant, la teva solidaritat pot salvar vides.

Joel tiene Aplasia Medular Congénita* Aplàsia Medul·lar Congènita

* Fundació Carreras. Contra la leucèmia.

* Fes-te donant de moll d’os

La disfunció erèctil es diagnostica després de, almenys, tres mesos de “fracassos”.

Disfunció erèctil

La tretzena entrega ordinària de la campanya “Recomanacions” de la Societat Espanyola de Farmàcia Comunitària (SEFAC) assenyala que un error puntual durant les relacions íntimes “no vol dir necessàriament disfunció erèctil: perquè aquesta es pugui diagnosticar, cal que els fracassos es repeteixin al menys durant tres mesos”.

Com a novetat, aquest lliurament de la campanya inclou un qüestionari que orientarà al pacient sobre la necessitat o no d’anar al metge davant la sospita que pateix un problema d’aquest tipus, que a Espanya afecta gairebé 2 milions d’homes majors de 25 anys, va informar SEFAC en un comunicat.

I és que, tal com s’explica a la fitxa, “la capacitat d’erecció de l’home no és sempre la mateixa: la fermesa i durada de l’erecció assoleixen el seu màxim al voltant dels 20 anys. A partir d’aquesta edat tendeix a disminuir de forma molt lenta, encara que progressiva, ja que l’erecció està molt lligada a l’envelliment de les nostres artèries i venes”.

El tractament recomanat en la majoria de vegades es basa en l’administració d’uns medicaments orals coneguts com inhibidors de la fosfodiesterasa (Sildenafil, vardenafil, tadalafil): “Són eficaços i segurs i no perden la seva activitat amb el temps”, afirma la guia.

En cas de no respondre reiteradament al tractament anterior, recull la fitxa,  pot ser necessària l’administració de petites injeccions o la utilització d’aparells de buit que produeixen una acumulació de sang. Si aquest tractament també fracassa, “es podria fins i tot valorar amb l’especialista la possibilitat d’operar per implantar unes pròtesis inflables”, va explicar SEFAC en les seves recomanacions.

* Fonts:

Saludalia, juliol, 2009.

Psiquiatria.com, juliol, 2009.

Els aneguets lletjos

La resiliència és la capacitat de superar els cops durs de la vida. En aquest llibre, Boris Cyrulnik, ens ofereix una altra visió sobre el trauma infantil.

Los patitos feosAquest llibre pot ser útil també per als adults, que “arrosseguen” traumes infantils, ja que la seva lectura aprofundeix en aspectes fins ara desconeguts pràcticament i ofereix alternatives positives.

El contingut del llibre, parla des de l’embaràs, com abans de néixer ja ens sentencien moltes vegades del que serem en un futur.

Com des de nens, el nostre entorn, siguin els pares, professors, amics, veïns, amb les seves opinions creen en el nen una bombolla sensorial, que si el que s’espera del nen és negatiu té moltes possibilitats que sigui així, alhora que si és positiu també.

Fa anys es pensava que el fill d’un alcohòlic, de gran també  ho seria.  Cyrulnik, trenca amb aquesta creença, demostrant amb la seva dilatada experiència, que això no té per què ser així. Que si al nen colpejat a la vida, se li dona un cop de mà, sigui socialment o culturalment, el seu futur pot canviar radical i positivament.

El nen crea uns llaços afectius, que no necessàriament té de ser amb un familiar, pot ser qualsevol persona que estigui disposada a allargar-li una mà, i aprèn a “esmorteir” els xocs autoprotegint-se, traient del seu interior els mecanismes necessaris per convertir-se d’aneguet lleig a cigne. Aneguet lleig

Una nina és més que una joguina

Una nina és més que una joguina
L’elecció d’una nina serà bona si seguim algunes simples regles:
  • Es necessari que la nina sigui lleugera i d’una talla adaptada a la nena, com el bebè als braços de la seva mare.
  • La nena apreciarà que la seva nina tingui cabells, un aspecte agradable i que tanqui els ulls quan dormi.
  • Ha de ser manejable: articulacions flexibles, còmoda de vestir, que li sigui possible seure.
  • No cal que la nina faci res: ha de ser una nina simple amb què la nena pugui donar llibertat a la seva imaginació i la seva fantasia. Si la nina pronuncia frases, si diu, per exemple, “mama”, la nena no podrà jugar a una altra cosa que a ser la seva mare. Si la nina no diu res, podrà ser el bebè, però també l’alumna, la malalta, la germaneta, etc. Es aconsellable privilegiar les joguines més simples: com menys coses tingui la joguina per si mateixa, més podrà ser la nena l’actriu de la seva pròpia joguina.
  • La nena agrairà així mateix que li donis allò que necessita per cuidar la seva nina: un petit biberó, una manta, una cullera de plàstic, etc. Fins i tot, sent molt petita, veureu a la vostra nena, encara que barroerament, intentar donar el biberó i la cullera imitant alguns dels vostres comportaments.

Decàleg per a formar a un delinqüent

delinqüència

  1. Comenci des de la infantesa donant al seu fill tot el que demani. D’aquesta manera creixerà convençut que el món sencer el pertany.
  2. No es preocupi per la seva educació ètica o espiritual. Esperi a que arribi a la majoria d’edat per què pugui decidir ell amb llibertat.
  3. Quan digui paraulotes, riu-li. Això l’animarà a fer coses més gracioses.
  4. No el renyi ni li digui quan fa un cosa malament. Podria crear-li complexes de culpabilitat.
  5. Reculli tot el que deixa tirat: llibres, sabates, roba, joguines… Així s’acostumarà a carregar la responsabilitat sobre els demés.
  6. Deixa-li llegir tot el que caigui en les seves mans. Vigili que els seus plats, coberts i gots estiguin esterilitzats, però no que la seva ment s’ompli de brossa.
  7. Barallis sovint amb la seva parella en presència del nen, així a ell no li farà gaire mal el dia que la família, potser per la seva pròpia conducta, quedi destrossada per sempre.
  8. Dóna-li tots els diners que vulgui gastar. No sigui cas que sospiti què per a obtenir-los s’ha de treballar.
  9. Satisfaci tots els seus desitjos, comoditats i plaers. El sacrifici i l’ austeritat podrien produir-li frustracions.
  10. Posis de part seva en qualsevol conflicte que tingui amb els seus professors i veïns. Pensi que tots ells tenen prejudicis contra el seu fill i que el volen fastiguejar de veritat.

Reflexions d’un jutge de menors, Emilio Calatayud. Ed. Dauro.

Pensament repetitiu

Pensaments repetitius

Pensaments repetitius

Quan la nostra ment no fa més que donar voltes i més voltes als nostres pensaments inútilment i ens produeix  sentiments negatius, el resultat és esgotador. No trobem respostes o solucions vàlides i acabem en un carreró sense sortida: “No me’n surtiré”, “Sóc incapaç com sempre”, “La meva vida no té sentit”, “No puc concentrar-me”.

Ens deixem atrapar per una quantitat de pensaments i sentiments negatius que ens aclaparen i interrompen el nostre funcionament diari i el nostre benestar: Et costa dormir al vespre després d’una petita errada en el treball, o després d’un control mèdic rutinari, o després d’una discussió i et quedes “enganxat” pensant el què vas dir malament o què podries haver dit.

La preocupació intensa, resulta nociva perquè afecta la nostra capacitat per a obtenir respostes i solucions als nostres problemes, produeix desmotivació i ens bloqueja en una posició repetitiva, la qual, finalment, pot arruinar la nostra salut física i mental, provocant-nos trastorns com la gastritis, mals de cap, hipertensió, o bé depressió i ansietat, així com abusar del consum de drogues com l’alcohol, café o tabac.

D’aquesta manera, les tensions a les quals t’enfrentes et semblen majors, no trobes solucions adequades i et sents cansat.

No es tracta de reprimir aquest tipus de pensaments sinó de considerar-los i analitzar-los a fons. Si el pensament és causat pel hàbit, és un fet indicatiu i resulta important advertir que només es tracta d’una repetició i còpia mecànica, per tant, això no és pensar en absolut. Al no donar importància a aspectes de la nostra vida, salut, relacions o circumstàncies, no s’ha donat al pensament repetitiu el temps necessari per a completar-se. Seria com comparar-ho amb una carta que has començat a escriure però que mai acabes i això t’irrita. Per aquest motiu, el pensament divaga i es torna repetitiu.

Si segueixes el curs dels teus pensaments, amb atenció cuidadosa, desinteresada i passivament conseguiràs una concentració essencial per la comprensió real.

Com deslliurar-te d’aquests pensaments?

* Tens què saber que pensar més no és pensar millor, observar els nostres pensaments i saber detectar-los quan estan començant a rondar-nos d’una manera inútil i esgotadora.

* Prèn-te un respir. Surt a passejar, cuina, llegeix un llibre, juga amb els teus fills, escolta música que t’agradi, fes manualitats,…

* Mou-te, l’activitat física ens repercuteix positivament en el nostre estat d’ànim.

* Anota el teu problema, recorda la carta inacabada de la què parlava abans i dedica un moment oportú per a tractar-lo amb les condicions adequades i poder considerar-lo situante a una distància que et permeti veure amb claredat i perspectiva.

* Practica la meditació, t’ajudarà a prendre distància de les teves obsessions.