Aquest noi no arribarà mai enlloc

Albert Einstein

Albert Einstein

El professor d’Albert Einstein, va escriure: “Aquest noi no arribarà mai enlloc“. Tampoc no és que fos un desastre (s’ha exagerat molt en aquest aspecte), però, és cert, que els mestres trobaven lent el jove Einstein i es queixaven que reflexionava massa abans de contestar una pregunta. No aconseguia aprendre’s res de memòria. No entenia les regles ni les ordres. No volia fer esport i això el va portar a aïllar-se. Als 16 anys el van rebutjar en una primera prova d’accés a l’Escola Politècnica de Zuric pels mals resultats en lletres.

Tot i ser excel·lent en matemàtiques i física, era fluix en francès (s’acabava de traslladar a Suïssa i no coneixia el país), geografia i dibuix.

Anys després, el pare de la teoria de la relativitat va deixar per a la posteritat una de les seves cèlebres frases sobre el tema: “L’educació és el que queda després que haguem oblidat el que vam aprendre a l’escola”.

Anuncis

Educar les emocions (II)

Educar les emocions 2

Nosaltres som referents per als nens, miralls on es reflecteixen, i a partir del quals aprenen el que és correcte i el que no, construint en base a aquesta distinció dualista la seva identitat. Així que, perquè els nens s’acceptin a ells mateixos (i això inclou les seves emocions), abans hem d’aprendre a ser capaços d’acceptar-nos nosaltres i admetre tot allò que sentim, sense jutjar-ho o qualificar-ho.

Les emocions per si mateixes no són ni bones ni dolentes, fins que nosaltres decidim interpretar-les i avaluar-les. En realitat, no són més que impulsos d’energia que formen part de la nostra naturalesa com a éssers vius que necessiten ser expressats. Ara bé, que no siguin dolentes no vol dir que no puguin ocasionar conseqüències negatives, però això només dependrà de la nostra habilitat per a expressar-les i no fer mal als que ens envolten o a nosaltres mateixos.

*Educar les emocions.

 

√ Campanya a favor de la donació de medul·la. Fes-te donant, la teva solidaritat pot salvar vides.

Joel tiene Aplasia Medular Congénita* Aplàsia Medul·lar Congènita

* Fundació Carreras. Contra la leucèmia.

* Fes-te donant de moll d’os

Educar les emocions

Educar les emocions

Podríem dir que l’Educació actual no considera l’infant com a individu emocional, sinó que es centra principalment en la dimensió estrictament intel·lectual. Només cal fer un cop d’ull al ventall d’assignatures que aprenen els infants a l’escola, molt útils per a formar-los com a individus eficients i integrats a la nostra societat, però que obvien tot allò que té relació amb el que sent el nen o la nena, com ho sent, i com podria expressar-ho de manera responsable i constructiva. El que tenim ara són nens i nenes amb el cap ple de coneixements i informació, sovint no gaire útil, però incapaços de gestionar la seva pròpia frustració ni reconèixer el conjunt d’emocions que experimenten.

Ara bé, com podem pretendre educar als nostres infants en la dimensió emocional, si ni tan sols nosaltres som capaços de gestionar les nostres pròpies emocions de manera sana i responsable?

Quin sentit té que mirem d’ensenyar als nens que s’acceptin i expressin les seves emocions si molts de nosaltres no som capaços de fer-ho?

Quin tipus d’educació emocional transmetem si dividim l’espectre de les emocions entre positives i negatives, i ensenyem que unes s’han de cultivar, mentre que les altres més val evitar-les?

No fomentem així que els nens acabin desenvolupant rebuig i incomoditat cap a una part d’ells mateixos?

 

√ Campanya a favor de la donació de medul·la. Fes-te donant, la teva solidaritat pot salvar vides.

Joel tiene Aplasia Medular Congénita* Aplàsia Medul·lar Congènita

* Fundació Carreras. Contra la leucèmia.

* Fes-te donant de moll d’os

Carta d’un fill al seu pare

 

No em donis tot el que et demano, a vegades només ho faig  per veure fins a on puc arribar.

No em cridis, et respecto menys quan ho fas, i m’ensenyes a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho.

No em donis sempre ordres… Si en lloc d’ordres, a vegades, em demanessis les coses, jo ho faria més ràpid i amb més gust.

Compleix les promeses, bones o dolentes… Si em promets un premi dona-me’l, però també si és un càstig.

No em comparis amb ningú, especialment amb els meus germans. Si tu em fas lluir millor que els altres, algú patirà, i si em fas lluir pitjor que els altres seré jo qui pateixi.

No canviïs d’opinió tan sovint sobre el què he de fer, decideix-te i mantingues aquesta decisió.

Deixa’m valdre per mi mateix, sí tu ho fas tot per mi, jo mai podré aprendre.

No diguis mentides davant meu ni em demanis que les digui per tu, ni que sigui per treure’t d’un mal pas, em faràs sentir malament i perdre la fe en el que em dius.

Quan jo faci alguna cosa dolenta, no m’exigeixis que et digui per què ho vaig fer, a vegades ni jo mateix ho sé.

Quan estiguis equivocat en alguna cosa, admete-ho. Creixerà l’opinió que jo tinc de tu i m’ensenyaràs a  admetre les meves equivocacions també.

No em diguis que faci una cosa que tu no fas, jo aprendré i faré sempre el que tu facis, encara que no ho diguis, però mai faré el que tu diguis i no facis.

Ensenya’m a estimar i conèixer Déu. No importa si a l’escola em volen ensenyar perquè de res val si jo veig que tu ni coneixes ni estimes Déu.

Quan t’expliqui un problema meu no em diguis: no tinc temps per bestieses o això no té importància. Intenta comprendre’m i ajudar-me.

I estima’m i diga-m’ho, a mi m’agrada sentir-t’ho dir, encara que tu no creguis necessari dir -m’ho.  

La nina protectora

La nina protectora

Quan neix un nadó, ens agrada posar al seu llit els objectes més suaus, més tous. Peluixos molt flexibles, petits àngels de drap, ninots de niló lleugers com plomes… Ben aviat, el bebè podrà agafar-los entre les mans perquè són fàcils de sostenir. Si ell s’adorm damunt del ninot, no es sentirà incòmode. Fins i tot pot embrutar-lo, ja que en una passada quedarà com a nou. Aquests objectes no són, parlant amb propietat, nines, i cap desig de realisme els anima, però el seu paper és important a prop del bebè, que sent plaer al manipular-los.

Cap als set o vuit mesos, el bebè travessa una fase que els psicòlegs anomenen l’angoixa de la separació. El nen sovint es pren malament quedar-se sol o adormir-se  en una habitació  i reacciona tan bon punt el seu pare o la seva mare el deixen amb la mainadera o a la llar d’infants. Per sentir-se més fort o per consolar-se, el nen pot adoptar un objecte que portarà per tot arreu i que el protegirà del que és desconegut o de la pena.
Aquest objecte suau, olorós i estimat pot ser una nina de drap o un personatge d’esponja, però també un peluix, un drap o qualsevol objecte que el nen hagi adoptat. La relació afectiva amb aquest objecte o ninot preferit serà molt fort.

El nen bilingüe

Nen bilingüe

El bilingüisme es refereix a dos tipus de nens: els que parlen en dos idiomes des d’una edat molt primerenca i aquells que van començar a parlar en una llengua diferent de la del país (o, almenys, de l’escola) on es troben.
En el primer cas, el nen ha nascut de pares que parlen cadascun una llengua diferent i cada un ha parlat en la seva llengua al nadó.
En el segon, el nen ha nascut d’una família immigrant on “la llengua de dins” (aquella que es parla a casa) no és la mateixa que “la llengua de fora” (aquella que es parla al carrer o a l’escola).

En molts països i en moltes èpoques, els nens eren, o són, culturalment bilingües: els petits catalans, per exemple. Espanya té la sort que en moltes de les seves comunitats autònomes es parlen dues llengües oficials. El bilingüisme és un triomf.
Això és el que han comprès bé els pares que organitzen molt aviat viatges a l’estranger amb els seus nens. Saben que, mentre més jove sigui el nen, més facilitats tindrà per adquirir una segona llengua.

Conductes alimentàries de risc en adolescents.

Conductes alimentàries en adolescents 

Jose Moya, vol contribuir amb Psicologiacat fent una aportació interessant. Us transmeto íntegrament el treball que ha realitzat per a la Universitat, on estudia Psicologia, diu així:

En el següent treball es farà un anàlisi i recorregut per les conductes alimentàries de risc (“picar” entre hores, consum de “menjar ràpid”, consum de llaminadures dolces i snacks salats, saltar-se àpats, dietes d’aprimament i règims hipocalòrics, etc.) entre adolescents d’entre 13 a 17 anys a nivell de Catalunya, juntament amb una proposta de disseny d’una campanya informativa i tallers extraescolars de cuina i alimentació sana basats en el model de Prochaska i DiClemente (1982) sobre el procés de canvi en addiccions, dirigit a aquesta població, amb l’objectiu de disminuir les conductes alimentàries de risc que poden desenvolupar en un transtorn alimentari:

INTRODUCCIÓ:

Els canvis culturals que s’han produït en les darreres dècades en el món, sobre tot la globalització dels estils de vida i el canvi cultural en els patrons de bellesa, ens han conduït a la proliferació d’unes conductes alimentaries molt diferents de les que existien fins a les hores. El model tradicional de família, on les menjades es feien a una hora determinada, sent la mare la que s’encarregava de planificar una dieta variada d’aliments, rica en nutrients i equilibrada, ha anat deixant pas a un “campi qui pugui”, on la figura de la mare tradicional (en una societat patriarcal com la nostra), va passant a la mare treballadora que deixa de ser el referent de la planificació de la nutrició de la família, i malauradament no ha tingut substitut.
A aquest fet se li ha unit el canvi produït en el concepte de bellesa basat en patrons de primesa per a les dones i de força per als homes. Els medis de comunicació, TV, revistes, publicitat, bombardegen constantment els nostres fills amb aliments hipocalòrics, aliments descompensats, menjars ràpids, “xuxeries”, dietes que permetran tenir una figura esvelta, … Se’ns mostra una guerra als quilos, i a la vegada, en l’afany de vendre, tota una sèrie d’aliments que molt enllà de permetre una alimentació rica i variada ens aboquen a la nutrició deficient.
La imatge de les maniquí de passarel·la és prototípica en la societat actual de bellesa, una imatge que per tal de ser abastada cal posar en marxa totes les dietes, privació de menjades, .. que hi ha al mercat, sense cap més objectiu que perdre pes. En aquesta dèria hi ha un dels principals factors d’una conducta alimentària deficient, de risc.
Els hàbits alimentaris que s’adquireixen principalment en la infància són determinants en les conductes alimentaries que es durant a terme en la edat adulta i en el traspàs generacional de comportaments. Ja que és en l’àmbit familiar on s’adquireixen. En l’actualitat, aquest àmbit ha deixat de tenir l’exclusivitat ja que el canvi de model familiar implica, moltes vegades, el fet que les nostres obligacions cap als nostres fills siguin traspassades a les escoles. Que els pares treballin obliga a deixar els fills als menjadors escolars, traspassant-los en aquest acte l’educació en l’alimentació.
Aquestes conductes alimentaries han conduït a l’augment considerable de trastorns alimentaris, tals com l’obesitat, l’anorèxia i la bulímia, a part d’altres. És fonamental, per tant, ensenyar els nostres fills des de ben joves, la importància que té l’alimentació en el manteniment de la salut, en el desenvolupament emocional i psicosocial. Així com en la prevenció de trastorns alimentaris.
Hem d’educar en l’alimentació, mostrar estratègies, per tal que puguin prendre decisions responsables i correctes en quant a la nutrició, i a una dieta saludable.

* Informació cedida per Jose Moya.