Posar atenció per tal de ser més feliç

posar atenció

Certes corrents filosòfiques orientals adverteixen, des de fa segles, que la felicitat s’aconsegueix quan la ment està involucrada totalment en el que fem aquí i ara.

Una investigació de la Universitat de Harvard (EUA) ho ha analitzat. Els resultats del seu estudi, mostren que el nostre cervell es passa un 46,9% del temps divagant, recordant el passat o anticipant el futur i llavors és quan menys felices ens sentim.

Per contra, som més felices quan ens concentrem en el que estem fent. Augmentar la nostra dosi de felicitat passa per entrenar la ment a estar present. La pràctica de l’atenció, o l’atenció plena, pot ser de gran ajuda.

Anuncis

No va aprendre a llegir fins als vuit anys

Vaig interrompre la meva educació

L’estudiós dels forats negres Stephen Hawking, recorda els seus anys de la universitat com un període “d’avorriment i amb la sensació que no valia la pena esforçar-se”. Hawking estudiava menys d’una hora al dia. Va confessar que no va aprendre a llegir fins a l’edat de vuit anys. Tot i així, la seva intel·ligència era indiscutible.

El seu tutor de física, Robert Berman, va explicar posteriorment a The New York Times Magazine: “Aquell noi ja en tenia prou de saber que es podia fer alguna cosa. I ell era capaç de fer-la sense mirar com la feien els altres. Sens dubte, la seva ment era completament diferent de la dels seus coetanis”.

La malaltia, relacionada amb l’esclerosi lateral amiotròfica, que el va afectar als 21 anys, el va desvetllar: “Només llavors vaig entendre que em moriria aviat i que m’havia d’activar”, va declarar Hawking.

Aprèn malament

Gràfic on s'estableixen els diferents determinants que duen als alumnes de medicina a decidir l'especialitat.

Gràfic on s’estableixen els diferents determinants que duen als alumnes de medicina a decidir l’especialitat.

El veredicte del professor sembla inapel·lable. L’alumne en qüestió és John Gurdon. “La seva dedicació a l’estudi no és satisfactòria. Aprèn malament. Les notes on apunta els experiments són desendreçades i confuses. Sovint, se’l veu perdut, perquè no escolta. Insisteix a fer les coses a la seva manera… M’ha arribat la notícia que vol ser científic. En les circumstàncies actuals, em sembla una cosa ridícula. Si no pot ni tan sols aprendre les bases de la biologia, no té possibilitats d’exercir la feina d’un especialista. Tot plegat seria una pèrdua de temps, no només per a ell, sinó també per als que n’hi hauran d’ensenyar”.

Mig segle després d’aquell veredicte demolidor, el 2012, als 64 anys, Gurdon se n’ha ben venjat guanyant el premi Nobel de Medicina. Els seus pobres resultats a Eton School, on els acadèmics encara recorden que en una prova va treure una miserable puntuació de 2 sobre 50, no li van impedir arribar al capdamunt de tot en la carrera professional.

Aquest noi no arribarà mai enlloc

Albert Einstein

Albert Einstein

El professor d’Albert Einstein, va escriure: “Aquest noi no arribarà mai enlloc“. Tampoc no és que fos un desastre (s’ha exagerat molt en aquest aspecte), però, és cert, que els mestres trobaven lent el jove Einstein i es queixaven que reflexionava massa abans de contestar una pregunta. No aconseguia aprendre’s res de memòria. No entenia les regles ni les ordres. No volia fer esport i això el va portar a aïllar-se. Als 16 anys el van rebutjar en una primera prova d’accés a l’Escola Politècnica de Zuric pels mals resultats en lletres.

Tot i ser excel·lent en matemàtiques i física, era fluix en francès (s’acabava de traslladar a Suïssa i no coneixia el país), geografia i dibuix.

Anys després, el pare de la teoria de la relativitat va deixar per a la posteritat una de les seves cèlebres frases sobre el tema: “L’educació és el que queda després que haguem oblidat el que vam aprendre a l’escola”.

El llenguatge del cos

Philippe Turchet, és una autoritat a l’àrea de la comunicació no verbal.
Els seus nombrosos treballs universitaris han creat una nova manera de llegir el llenguatge no verbal: la sinergologia.
Els éssers humans estem programats universalment per relacionar-nos i compartir les nostres emocions. A través de la nostra cara i cos, transmetrem inconscientment informacions sobre els nostres sentiments.
La sinergologia estudia aquest llenguatge no verbal des de fa uns deu anys, a partir dels descobriments més recents en l’àmbit de la comunicació i de les neurociències.
Actualment, és l’única clau de lectura del llenguatge no verbal inconscient, susceptible de descodificar, alhora que metòdica i exhaustiva, de les emocions en les nostres converses.

La disfunció erèctil es diagnostica després de, almenys, tres mesos de “fracassos”.

Disfunció erèctil

La tretzena entrega ordinària de la campanya “Recomanacions” de la Societat Espanyola de Farmàcia Comunitària (SEFAC) assenyala que un error puntual durant les relacions íntimes “no vol dir necessàriament disfunció erèctil: perquè aquesta es pugui diagnosticar, cal que els fracassos es repeteixin al menys durant tres mesos”.

Com a novetat, aquest lliurament de la campanya inclou un qüestionari que orientarà al pacient sobre la necessitat o no d’anar al metge davant la sospita que pateix un problema d’aquest tipus, que a Espanya afecta gairebé 2 milions d’homes majors de 25 anys, va informar SEFAC en un comunicat.

I és que, tal com s’explica a la fitxa, “la capacitat d’erecció de l’home no és sempre la mateixa: la fermesa i durada de l’erecció assoleixen el seu màxim al voltant dels 20 anys. A partir d’aquesta edat tendeix a disminuir de forma molt lenta, encara que progressiva, ja que l’erecció està molt lligada a l’envelliment de les nostres artèries i venes”.

El tractament recomanat en la majoria de vegades es basa en l’administració d’uns medicaments orals coneguts com inhibidors de la fosfodiesterasa (Sildenafil, vardenafil, tadalafil): “Són eficaços i segurs i no perden la seva activitat amb el temps”, afirma la guia.

En cas de no respondre reiteradament al tractament anterior, recull la fitxa,  pot ser necessària l’administració de petites injeccions o la utilització d’aparells de buit que produeixen una acumulació de sang. Si aquest tractament també fracassa, “es podria fins i tot valorar amb l’especialista la possibilitat d’operar per implantar unes pròtesis inflables”, va explicar SEFAC en les seves recomanacions.

* Fonts:

Saludalia, juliol, 2009.

Psiquiatria.com, juliol, 2009.

Els aneguets lletjos

La resiliència és la capacitat de superar els cops durs de la vida. En aquest llibre, Boris Cyrulnik, ens ofereix una altra visió sobre el trauma infantil.

Los patitos feosAquest llibre pot ser útil també per als adults, que “arrosseguen” traumes infantils, ja que la seva lectura aprofundeix en aspectes fins ara desconeguts pràcticament i ofereix alternatives positives.

El contingut del llibre, parla des de l’embaràs, com abans de néixer ja ens sentencien moltes vegades del que serem en un futur.

Com des de nens, el nostre entorn, siguin els pares, professors, amics, veïns, amb les seves opinions creen en el nen una bombolla sensorial, que si el que s’espera del nen és negatiu té moltes possibilitats que sigui així, alhora que si és positiu també.

Fa anys es pensava que el fill d’un alcohòlic, de gran també  ho seria.  Cyrulnik, trenca amb aquesta creença, demostrant amb la seva dilatada experiència, que això no té per què ser així. Que si al nen colpejat a la vida, se li dona un cop de mà, sigui socialment o culturalment, el seu futur pot canviar radical i positivament.

El nen crea uns llaços afectius, que no necessàriament té de ser amb un familiar, pot ser qualsevol persona que estigui disposada a allargar-li una mà, i aprèn a “esmorteir” els xocs autoprotegint-se, traient del seu interior els mecanismes necessaris per convertir-se d’aneguet lleig a cigne. Aneguet lleig