L’àguila, autohomenatge pels meus 40 anys :D

L’àguila

L’àguila és l’au amb major longevitat de les espècies. Arriba a viure 70 anys, però per arribar a aquesta edat, als 40, ha de prendre una seriosa i difícil decisió.

Als 40 anys, les seves ungles estan atapeïdes i flexibles i no aconsegueix agarrar a les seves preses de les quals s’alimenta. El seu bec llarg i punxegut, es corba, apuntant contra el pit. Les seves ales estan envellides i pesades i les seves plomes gruixudes.

Volar es fa tan difícil!

Llavors, l’àguila té només dues alternatives:
morir o enfrontar un dolorós procés de renovació que durarà 150 dies.
Aquest procés consisteix en volar cap a dalt d’una muntanya i quedar-se allí, en un niu proper a un mur, on no tingui la necessitat de volar.

Després de trobar aquest lloc, l’àguila comença a copejar el seu bec contra la paret fins a aconseguir arrencar-lo. Després ha d’esperar el creixement d’un nou amb el qual desprendrà una a una les seves ungles.
Quan les noves ungles comencen a néixer, començarà a  desplomar les seves plomes velles.
Després de cinc mesos, surt per al seu vol de renovació…
a viure 30 anys més!

A les nostres vides, moltes vegades hem de protegir-nos per algun temps i començar un procés de renovació per continuar un vol nou de victòria, hem de desprendre’ns de costums, tradicions i records que ens causen dolor.
Només lliures del pes del passat podrem aprofitar el resultat valuós que una renovació sempre porta.

Anuncis

Força interior

Força interior
Per a la psicologia, parlar de força interior és parlar de capacitat per a resistir als moments difícils, capacitat de ser feliç malgrat les adversitats que inevitablement tothom experimenta. Trobar l’energia, per a seguir endavant enmig de les dificultats.
Qui més qui menys, tots coneixem el què és viure un moment especialment dur i sentir, precisament llavors, una força serena que sembla que ens duu de la mà, sense angoixa i amb confiança.
També pot haver passat en alguna ocasió el contrari: moments en què aparentment les situacions no són les més difícils de la nostra vida i, de sobte, tot s’enfonsa interiorment, sembla que ens quedem sense forces o sense motivació per a seguir.
Les dues respostes són naturals. Però el fet d’haver de respondre a situacions difícils de llarga durada i sense possibilitat aparent de canvi és una altra qüestió.
Si es comprèn que la vida és una successió de canvis i que no podem pretendre detenir-los, s’adquireix flexibilitat per viure noves experiències.

Posar atenció per tal de ser més feliç

posar atenció

Certes corrents filosòfiques orientals adverteixen, des de fa segles, que la felicitat s’aconsegueix quan la ment està involucrada totalment en el que fem aquí i ara.

Una investigació de la Universitat de Harvard (EUA) ho ha analitzat. Els resultats del seu estudi, mostren que el nostre cervell es passa un 46,9% del temps divagant, recordant el passat o anticipant el futur i llavors és quan menys felices ens sentim.

Per contra, som més felices quan ens concentrem en el que estem fent. Augmentar la nostra dosi de felicitat passa per entrenar la ment a estar present. La pràctica de l’atenció, o l’atenció plena, pot ser de gran ajuda.

El temps vola

el temps vola

A mesura que complim anys, tenim la sensació de que el temps vola. La memòria està darrere d’aquesta percepció. És en ella on es genera la sensació subjectiva del temps. Valorem el pas dels dies a partir del nombre de records. En les èpoques en què generem molts, com en la infantesa o a l’adolescència, tracem un extens mapa de les hores. És més, aquests records estan carregats de més emoció, per la qual cosa els recordem més vívidament.
En canvi, en l’edat adulta, quan ens submergim en la rutina i la repetició, no creem noves memòries, per la qual cosa els dies ens semblen iguals i més curts que als vint anys.

Un bon antídot és emocionar-se i viure la vida amb passió a cada moment.

Si les coses no han esdevingut com esperàvem

Imatge

Si les coses no han esdevingut com esperàvem, ja no poden ser d’una altra manera… Una persona pot queixar-se, lamentar-se sense parar, entristir-se fins a la paràlisi, deixar-se omplir d’ira o d’indignació fins a l’infart, o bé acceptar la situació i veure de quina manera pot afrontar-la tan bé com sigui possible i treure profit d’ella.

Com diu Alexandre Jollien:
“La vida -l’experiència concreta- ens dóna les armes per trobar solucions, solucions que sorgeixen a poc a poc, arran d’un diàleg: amb els amics, amb la gent més propera però, sobretot, amb un mateix”.