L’alosa i els seus fillets

La senyora alosa havia fet el seu niu en un camp de blat. Un dia, abans de sortir a la recerca de menjar per als seus fillets, els va dir que escoltessin ben atents tot allò que digués l’amo del camp, i que quan ella tornés, ja li explicarien què havia dit.

Quan va tornar la mare, els petits la van avisar que el pagès i el seu fill havien decidit demanar ajuda als seus veïns per segar el blat. L’alosa va pensar en veu alta:

– Ja veig que no hi ha perill, i que podem quedarnos aquí sense cap por.

L’endemà, les petites alosetes van sentir que el pagès demanaria ajuda als seus parents per segar el camp. Amb aquesta nova, la senyora alosa també va pensar que no hi havia cap perill de quedar-se al niu.

El tercer dia els ocellets van dir a la mare que havien sentit que el mateix pagès vindria a segar el camp.

-Hem de fugir d’aquí -digué la prudent alosa-. Prou que em pensava que ni els veïns ni els parents del pagès l’ajudarien, però si ha de venir ell mateix, la millor cosa que podem fer és anar-nos-en de seguida a un altre lloc.

La moralitat d’aquesta faula d’Isop:

Si vols ser ben servit, fes-te tu mateix el llit.

 

√ Campanya a favor de la donació de medul·la. Fes-te donant, la teva solidaritat pot salvar vides.

Joel tiene Aplasia Medular Congénita* Aplàsia Medul·lar Congènita

* Fundació Carreras. Contra la leucèmia.

* Hazte donante de médulá ósea

Els aneguets lletjos

La resiliència és la capacitat de superar els cops durs de la vida. En aquest llibre, Boris Cyrulnik, ens ofereix una altra visió sobre el trauma infantil.

Los patitos feosAquest llibre pot ser útil també per als adults, que “arrosseguen” traumes infantils, ja que la seva lectura aprofundeix en aspectes fins ara desconeguts pràcticament i ofereix alternatives positives.

El contingut del llibre, parla des de l’embaràs, com abans de néixer ja ens sentencien moltes vegades del que serem en un futur.

Com des de nens, el nostre entorn, siguin els pares, professors, amics, veïns, amb les seves opinions creen en el nen una bombolla sensorial, que si el que s’espera del nen és negatiu té moltes possibilitats que sigui així, alhora que si és positiu també.

Fa anys es pensava que el fill d’un alcohòlic, de gran també  ho seria.  Cyrulnik, trenca amb aquesta creença, demostrant amb la seva dilatada experiència, que això no té per què ser així. Que si al nen colpejat a la vida, se li dona un cop de mà, sigui socialment o culturalment, el seu futur pot canviar radical i positivament.

El nen crea uns llaços afectius, que no necessàriament té de ser amb un familiar, pot ser qualsevol persona que estigui disposada a allargar-li una mà, i aprèn a “esmorteir” els xocs autoprotegint-se, traient del seu interior els mecanismes necessaris per convertir-se d’aneguet lleig a cigne. Aneguet lleig

Resiliència I

Resiliència

Alguns nens que experimenten problemes seriosos semblen, sorprenentment, sortir indemnes. A aquests nens se’ls anomena “resilients” o “invencibles”. Els que estan familiaritzats amb la investigació recent, no obstant això, utilitzen aquests termes amb precaució. El que sembla cert és que tot estrès té un impacte, però alguns nens ho suporten tant bé que l’impacte es suavitza. L’èxit d’aquests nens ha proporcionat un nou objectiu a la psicologia del desenvolupament: enfortir els potencials del nen, no necessàriament eliminant els riscos.

En comptes d’eliminar les experiències negatives de la vida dels nens (una tasca impossible), els psicòlegs del desenvolupament volen saber de quina manera els nens les afronten, deixant enrere els problemes per a tornar-se adults reeixits.

La resiliència ha estat definida com “un procés dinàmic que recull l’adaptació positiva dintre del context de l’adversitat significativa”.
Consideri les tres parts d’aquesta definició:

  • La resiliència és dinàmica, no és un tret estable. Això significa que un nen pot ser resilient en alguns períodes però no en d’altres. Per exemple, un nen d’una família problemàtica pot ser un bon lector sense importar que estigui en mig d’una classe sorollosa amb un mestre incompetent, però a l’arribar a l’adultesa sigui incapaç d’establir una relació sentimental satisfactòria.
  • La resiliència no és absència de patologia sinó una adaptació positiva a l’estrès. Per exemple, una nena rebutjada no se la considera resilient si simplement no està deprimida. No obstant això, si el rebuig dels seus companys de classe la duu a establir una relació tancada amb una altra persona, sigui un avi o un nen més petit, aleshores ella sí és resilient.
  • L’adversitat ha de ser significativa. Hi ha estrès benigne (inclusivament aquells que en un primer moment es va pensar que eren nocius, com l’ocupació materna), alguns són de menor importància (gran grandària de la classe, dèficit visuals) altres són de major importància (discriminació per part dels companys, negligència dels pares).

    Per a determinar l’impacte més probable d’un tipus d’estrès particular en un nen, s’ han de respondre tres preguntes:

    Quantes vegades ha experimentat estrès?

    Es veu afectada la seva vida quotidiana?

    Què pensa el nen sobre això?

Resiliència

El nen copejat per la vida, pot canviar radical i positivament el seu futur.

El nen copejat per la vida, pot canviar radical i positivament el seu futur.

Un tema de gran interès per als psicòlegs del desenvolupament és la resiliència, la capacitat d’alguns nens de superar greus obstacles per al seu desenvolupament. Per exemple, un nen que creix en una llar de baixos ingressos, en un barri empobrit, amb una mare que pateix una malaltia mental, un pare alcohòlic i aturat, i diversos germans, probablement arribi a ser delinqüent, marginat, addicte a les drogues i criminal. Les estadístiques revelen que, no importa quina sigui la cultura o l’ètnia, aquesta infantesa generalment condueix a una adultesa problemàtica. Però, la resiliència demostra que no té perque ser així. Que el nen copejat per la vida, si se li tendeix una mà, sigui socialment o culturalment, el seu futur pot canviar radical i positivament.

Alguns nens que creixen en aquestes terribles circumstàncies arriben a ser adults feliços, saludables i productius. Aquests individus podran graduar-se a la universitat, mantenir-se en una bona ocupació, casar-se amb cònjuges afectuosos i educar nens feliços i productius. Ells són resilients.

Com es produeix aquest fenomen? Com podrem deduir si emprem una perspectiva multicontextual, la personalitat d’un nen, les característiques de la seva educació, la naturalesa de la vida familiar i les característiques del barri en el qual viu, tot contribueix a la resiliència. Cap d’aquests factors és simple.

Commemoració Any Darwin 2009

Charles Darwin

L’ any 2009 es commemora el bicentenari del naixement de Charles Darwin (12 de febrer de 1809), així com els 150 anys de la seva publicació sobre L’origen de les espècies (24 de novembre de 1859).

Darwin no només va canviar la història de la ciència, sinó també la història de la humanitat. 

L’essència de la teoria evolucionista de Darwin consisteix, en primer lloc, en l’afirmació que hi ha una lluita permanent per l’existència i, en segon lloc, que la naturalesa produeix incessantment formes diferents, algunes de les quals s’adapten millor que altres en una lluita per la supervivència (les que estan millor dotades per al seu ambient i per a sobreviure). Però, Darwin creia que les variacions que s’hereten es produeixen a l’atzar i no es deuen a l’esforç adaptatiu dels organismes, cosa que implica un temps llarguíssim en l’aparició d’una nova espècie, que ve precedida d’un gran nombre de baules de la cadena que es perden en el procés de la selecció natural en la lluita per l’existència.