Energia vital estancada

Si la força interna és una manifestació de l’energia interior, és lícit preguntar-se quina energia l’alimenta. En diverses tradicions orientals es parla del txi o energia vital i s’ensenyen tècniques per augmentar-la i canalitzar-la. Totes tenen en comú el centrament, reunir l’energia al ventre, així com la visualització d’aquesta energia i exercicis físics per desbloquejar el que impedeix que circuli de forma natural i harmònica per tot el cos.
Quan aquesta energia està estancada es té la sensació de no tenir força. Una de les primeres coses per tornar a sentir-se plena d’energia és no crispar-se, relativitzar les situacions, somriure a la vida.
Com diu el vell adagi, si la situació es pot resoldre, la resols. Si no, no li donis més voltes.

Força interior

Per a la psicologia, parlar de força interior és parlar de capacitat per a resistir als moments difícils, capacitat de ser feliç malgrat les adversitats que inevitablement tothom experimenta. Trobar l’energia, per a seguir endavant enmig de les dificultats.

Qui més qui menys, tots coneixem el què és viure un moment especialment dur i sentir, precisament llavors, una força serena que sembla que ens duu de la mà, sense angoixa i amb confiança.

També pot haver passat en alguna ocasió el contrari: moments en què aparentment les situacions no són les més difícils de la nostra vida i, de sobte, tot s’enfonsa interiorment, sembla que ens quedem sense forces o sense motivació per a seguir.

Les dues respostes són naturals. Però el fet d’haver de respondre a situacions difícils de llarga durada i sense possibilitat aparent de canvi és una altra qüestió.

Si es comprèn que la vida és una successió de canvis i que no podem pretendre detenir-los, s’adquireix flexibilitat per viure noves experiències.