Història recent sobre la bulímia nerviosa

Bulímia nerviosa

L’interès per la bulímia nerviosa (BN) es va iniciar en la meitat dels anys 70 al publicar una sèrie d’informes descrivint el “síndrome d’afartaments i purgues” entre estudiants universitàries americanes. El trastorn va captar encara més l’atenció amb la publicació d’un article titulat “Bulímia nerviosa: una variant nefasta de l’anorèxia nerviosa” escrit pel Dr Russell de Londres, una autoritat en el camp de l’anorèxia nerviosa (Russell, 1979).

A partir de la seva inclusió com a entitat diagnòstica en el DSM-III (Manual Diagnòstic i Estadístic dels trastorns mentals), el 1980, la BN ha arribat a ser un tema rellevant tant en la literatura popular com en les publicacions científiques especialitzades.

El 1980, Fairburn va publicar a la revista femenina Cosmopolitan un article en què es descrivien els símptomes d’aquest trastorn i es demanava a les lectores que ho pateixen, que es posessin en contacte amb ell per omplir un qüestionari, ajudant així a la investigació sobre aquest trastorn. En uns dies es van rebre més de 1000 respostes. La majoria de les que van respondre al qüestionari semblaven tenir BN, encara que només el 2,5% estava rebent alguna forma de tractament per a aquest problema. Els resultats d’aquest estudi suggerien que la BN era una malaltia greu, no detectada en la gran majoria dels casos (Fairburn i Cooper, 1982).

Posteriorment, s’han realitzat nombroses investigacions sobre aquest tema i s’ha trobat que la BN és un important problema de salut en nombrosos països, concretament a aquells en què es presenten més casos de anorèxia nerviosa. Recentment s’ha estès a països mediterranis com Itàlia i Espanya i la seva incidència, en general, sembla ser creixent (Fairburn, 1995).

En l’estudi pioner de Cosmopolitan es va constatar que només el 2,5% dels casos trobats amb BN estaven en tractament. Aquesta reticència al tractament, encara que no en forma tan extrema, segueix observant en l’actualitat segons diversos estudis. Les raons per les quals aquests pacients són reacis a buscar ajuda són la vergonya, el sentiment de culpa i el temor a que altres persones s’assabentin. També sol influir la tendència a minimitzar el problema i la manca de confiança en que puguin trobar una ajuda eficaç.

Conductes alimentàries de risc en adolescents.

Conductes alimentàries en adolescents 

Jose Moya, vol contribuir amb Psicologiacat fent una aportació interessant. Us transmeto íntegrament el treball que ha realitzat per a la Universitat, on estudia Psicologia, diu així:

En el següent treball es farà un anàlisi i recorregut per les conductes alimentàries de risc (“picar” entre hores, consum de “menjar ràpid”, consum de llaminadures dolces i snacks salats, saltar-se àpats, dietes d’aprimament i règims hipocalòrics, etc.) entre adolescents d’entre 13 a 17 anys a nivell de Catalunya, juntament amb una proposta de disseny d’una campanya informativa i tallers extraescolars de cuina i alimentació sana basats en el model de Prochaska i DiClemente (1982) sobre el procés de canvi en addiccions, dirigit a aquesta població, amb l’objectiu de disminuir les conductes alimentàries de risc que poden desenvolupar en un transtorn alimentari:

INTRODUCCIÓ:

Els canvis culturals que s’han produït en les darreres dècades en el món, sobre tot la globalització dels estils de vida i el canvi cultural en els patrons de bellesa, ens han conduït a la proliferació d’unes conductes alimentaries molt diferents de les que existien fins a les hores. El model tradicional de família, on les menjades es feien a una hora determinada, sent la mare la que s’encarregava de planificar una dieta variada d’aliments, rica en nutrients i equilibrada, ha anat deixant pas a un “campi qui pugui”, on la figura de la mare tradicional (en una societat patriarcal com la nostra), va passant a la mare treballadora que deixa de ser el referent de la planificació de la nutrició de la família, i malauradament no ha tingut substitut.
A aquest fet se li ha unit el canvi produït en el concepte de bellesa basat en patrons de primesa per a les dones i de força per als homes. Els medis de comunicació, TV, revistes, publicitat, bombardegen constantment els nostres fills amb aliments hipocalòrics, aliments descompensats, menjars ràpids, “xuxeries”, dietes que permetran tenir una figura esvelta, … Se’ns mostra una guerra als quilos, i a la vegada, en l’afany de vendre, tota una sèrie d’aliments que molt enllà de permetre una alimentació rica i variada ens aboquen a la nutrició deficient.
La imatge de les maniquí de passarel·la és prototípica en la societat actual de bellesa, una imatge que per tal de ser abastada cal posar en marxa totes les dietes, privació de menjades, .. que hi ha al mercat, sense cap més objectiu que perdre pes. En aquesta dèria hi ha un dels principals factors d’una conducta alimentària deficient, de risc.
Els hàbits alimentaris que s’adquireixen principalment en la infància són determinants en les conductes alimentaries que es durant a terme en la edat adulta i en el traspàs generacional de comportaments. Ja que és en l’àmbit familiar on s’adquireixen. En l’actualitat, aquest àmbit ha deixat de tenir l’exclusivitat ja que el canvi de model familiar implica, moltes vegades, el fet que les nostres obligacions cap als nostres fills siguin traspassades a les escoles. Que els pares treballin obliga a deixar els fills als menjadors escolars, traspassant-los en aquest acte l’educació en l’alimentació.
Aquestes conductes alimentaries han conduït a l’augment considerable de trastorns alimentaris, tals com l’obesitat, l’anorèxia i la bulímia, a part d’altres. És fonamental, per tant, ensenyar els nostres fills des de ben joves, la importància que té l’alimentació en el manteniment de la salut, en el desenvolupament emocional i psicosocial. Així com en la prevenció de trastorns alimentaris.
Hem d’educar en l’alimentació, mostrar estratègies, per tal que puguin prendre decisions responsables i correctes en quant a la nutrició, i a una dieta saludable.

* Informació cedida per Jose Moya.

Percebre la bellesa

presseguers

Un dels misteris del món és la seva bellesa. Encara que pot semblar superflua té la capacitat de traspassar-nos i recordar-nos l’enigma de la nostra ànima sensible. San Agustí la va definir com la trobada entre l’esplendor del Cosmos i la interioritat d’un ésser. No podem saber si la bellesa existeix per sí mateixa, però dóna la sensació de que no cobra ple sentit fins que la podem percebre, fins que responem a la seva trucada.

Tan sols cal posar una mica de cura en la mirada: la bellesa està en totes les parts, insistent, penetrant. No només en les formes i colors, molt menys en la perfecció, sinó més aviat en la qualitat essencial de les coses, el seu sabor, el seu perfum, la seva ressonància, en el que constitueix la seva naturalesa última: un moment de llum que s’extingeix a la tarda, un bebe somrient, el ressò d’un somriure que reverbera a la nit…

La bellesa ens alimenta i ens eleva. En durs moments, inclús ens salva, com una forma de delicadesa que endolceix la vida. De vegades, simplement, se’ns revela, emmudeix, sense que tinguem que fer res: està allí, per a nosaltres, com un regal inesperat, un missatge cifrat que ens reconcilia amb el món i, per tant, amb nosaltres mateixos. En aquests moments d’emoció secreta, a vegades d’èxtasi, l’ànima es fa sentir.

En d’altres ocasions la bellesa és més esquiva, molt menys evident, i cal saber mirar-la aguditzant la sensibilitat. Un ha d’estar disposat a veure-la al seu voltant, acollint-la més que agafant-la. Per què està fora però també en un mateix, en la qualitat de la mirada. S’ha de viure atent a descobrir la bellesa dels detalls, en els gests, en el més profund humà, ¡En les bellíssimes persones!

El nostre sentit de la bellesa està sovint tan esmussat que correm el risc de perdre’ns el millor. Encara que sigui fugaç, no es té que deixar passar l’oportunitat de contemplar-la, de rebre aquesta salutació amable amb el que el món ens entrega la seva gràcia i, per un instant, una ullada de la eternitat.

* Yvette Moya-Angeler (Redactora cap, de CuerpoMente), nº202.