El temps vola

el temps vola

A mesura que complim anys, tenim la sensació de que el temps vola. La memòria està darrere d’aquesta percepció. És en ella on es genera la sensació subjectiva del temps. Valorem el pas dels dies a partir del nombre de records. En les èpoques en què generem molts, com en la infantesa o a l’adolescència, tracem un extens mapa de les hores. És més, aquests records estan carregats de més emoció, per la qual cosa els recordem més vívidament.
En canvi, en l’edat adulta, quan ens submergim en la rutina i la repetició, no creem noves memòries, per la qual cosa els dies ens semblen iguals i més curts que als vint anys.

Un bon antídot és emocionar-se i viure la vida amb passió a cada moment.

Anuncis

Síndrome de Wendy

Com ho defineix el psicòleg Dan Kiley, són les persones, més freqüentment les dones, que tracten la seva parella com si fos el seu fill.
No és un trastorn mental, però sí que es considera una conducta anormal quan la persona concep com una necessitat el cobrir les responsabilitats que corresponen a la seva parella.
Tens la síndrome de Wendy si necessites suport perquè et sents sola i insegura, tens la sensació que la teva parella abusa de la teva bona fe, no canvies la situació per no tenir discussions, t’agrada controlar la vida de la teva parella, justifiques comportaments negatius o defectes de la teva parella.
* No ets la mare de la teva parella, per tant protegeix-lo però en la seva justa mesura.
* Deixa que el teu company assumeixi i s’encarregui de les seves responsabilitats.
* Accepta’t tal com ets, no intentis agradar a tothom.
I deixa créixer al Peter Pan!

Educar les emocions (II)

Educar les emocions 2

Nosaltres som referents per als nens, miralls on es reflecteixen, i a partir del quals aprenen el que és correcte i el que no, construint en base a aquesta distinció dualista la seva identitat. Així que, perquè els nens s’acceptin a ells mateixos (i això inclou les seves emocions), abans hem d’aprendre a ser capaços d’acceptar-nos nosaltres i admetre tot allò que sentim, sense jutjar-ho o qualificar-ho.

Les emocions per si mateixes no són ni bones ni dolentes, fins que nosaltres decidim interpretar-les i avaluar-les. En realitat, no són més que impulsos d’energia que formen part de la nostra naturalesa com a éssers vius que necessiten ser expressats. Ara bé, que no siguin dolentes no vol dir que no puguin ocasionar conseqüències negatives, però això només dependrà de la nostra habilitat per a expressar-les i no fer mal als que ens envolten o a nosaltres mateixos.

*Educar les emocions.

 

√ Campanya a favor de la donació de medul·la. Fes-te donant, la teva solidaritat pot salvar vides.

Joel tiene Aplasia Medular Congénita* Aplàsia Medul·lar Congènita

* Fundació Carreras. Contra la leucèmia.

* Fes-te donant de moll d’os

El dolor físic continua en el record

dolor-fisic

Un nou estudi dut a terme per l’investigador Vania Apkarian, professor de fisiologia i anestesiologia de la facultat de Medicina de la Universitat de Northwestern (Estats Units), suggereix que els “vestigis de memòria” del dolor original queden “embussats” en l’escorça mitjana prefrontal del cervell, que controla les emocions i l’aprenentatge. El resultat, és que el cervell experimenta la lesió com si fos recent, encara que hagi passat el temps i s’hagi curat.

Tot i que després les ferides hagin cicatritzat i estiguin sanes, algunes persones continuen patint dolor crònic que no poden alleujar amb medicaments analgèsics. Les causes d’aquestes molèsties, fins ara eren desconegudes, però a les troballes d’aquesta investigació, Apkarian, indica que hi podria existir un “component anormal de memòria cognitiva i emocional en el cervell  que causa el dolor crònic”.

Apkarian, ha identificat un medicament, en fase d’experimentació per aquesta indicació, que pot controlar el dolor nerviós persistent.

El cos ens parla

Tomeu Barceló imparteix aquests dies a l’Escola de l’Esplai de Girona un curs de Focusing, un recurs emocional que consisteix a “escoltar” les sensacions del propi cos com a manera d’enfrontar-nos als problemes que la vida ens presenta.

El cos ens parla?
El cos registra experiències adquirides i registra emocions, i per tant ens indica coses de la persona, els problemes que té, les alegries que sent…Tot el que vivim ens afecta.

Igual que passa amb les persones, també hi ha cossos que en parlar diuen tonteries?
Podria ser que sí, el que passa és que fins i tot una persona que en digui, al final s’adona que una cosa és el que pugui dir, i una altra el que sent en profunditat. Si una persona és sincera amb si mateixa, s’adona que sovint diu moltes tonteries. Encara que els altres no ho notin.

Un mateix és qui millor sap allò que necessita?
Sense cap dubte.

Miri que psicòlegs i psiquiatres se li tiraran a sobre…
Bé, jo sóc filòsof, i això de conèixer-se un mateix és un tema gairebé socràtic. La funció dels filòsofs i els professors és precisament crear les condicions adequades perquè la persona es pugui valer per si mateixa, i per tant pugui desplegar les seves possibilitats.

A més de dir-nos quin problema tenim, el cos aporta també la solució?
Tots tenim unes capacitats per desplegar. Aleshores, la connexió amb el cos ens indica també la direcció correcta cap on desplegar-les.

En un anunci a la TV, el cos li diu a la persona que comparteixen una pedra al ronyó. I ho fa per e-mail! Això és el súmmum del Focusing?
No he vist aquest anunci, però si és tal com diu, seria Focusing. El cos ens indica això i moltes altres coses, només cal saber escoltar correctament les indicacions que ens dóna.

Davant qualsevol tipus de problema, cal escoltar-lo?
Escoltant el cos una persona està millor amb ella mateixa i es comunicarà amb els altres de manera autèntica. Tindrà una millor salut mental. La salut mental no consisteix a no tenir problemes, sinó que aquests siguin nous. Quan els problemes són nous, vol dir que la persona ha anat resolent els que tenia.

Amb aquell pessigolleig a l’estómac davant d’algú, el cos ens està dient que estem enamorats?
Almenys ens està indicant que alguna cosa sentim en relació amb aquesta persona. Aquesta, i altres, són sensacions corporals que tenen significat emocional.

Sap més el cos de nosaltres que nosaltres del nostre cos?
Certament. El cos sap més que la ment. Sap la resposta abans que la ment.
Potser si Bush hagués escoltat el cos en lloc de a Déu en persona, no hauria començat una guerra.
Segurament. En tot cas, jo tinc una visió de Déu que és la meva. “La verdad está aquí dentro, i no pas allí fuera”.

Entrevista de Albert Soler Girona.