Idealitzar la parella

Sentir intensament no és negatiu. Però distorsionar la realitat sí que ho és.
Segons Herbert Freudenberger, psicoanalista, quan s’inicien relacions amb sentiments molt forts i una gran passió poden sorgir unes expectatives molt elevades, les quals, amb el temps s’hi poden veure frustrades.
Apareixen els retrets. Un dels membres de la parella es desil·lusiona per la falta “d’interès” de l’altre, perquè les promeses que es van fer són massa difícils d’aconseguir i abandona la relació.
El motiu és que la parella “s’han inventat” mútuament, diu Freudenberger, i en lloc d’anar-se coneixent cada vegada més, acaben ensorrant aquests invents sobre l’altre a base de decepcions.
En alguns casos, un dels membres de la parella pretén crear la parella perfecta. Malgrat que al principi el company es senti protegit i necessitat, acabarà per sentir-se pressionat per intentar complir els objectius i decidirà acabar la relació.
Procura no idealitzar la teva parella.

 Sigues realista quan al comportament o personalitat de la teva parella.

 Sigues conseqüent amb el que demanis verbalment i el que realment necessitis rebre.

No intentis fer-te indispensable.

No siguis possessiu, el suport que tots necessitem ve de diverses persones, no només de la teva parella, sinó també d’amics, familiars, companys.

Advertisements

Un pensament sobre “Idealitzar la parella

  1. Retroenllaç: Síndrome de Wendy « Psicologiacat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s