Aferma la teva autoestima

 

Aferma la teva autoestima

Per afermar l’autoestima de la persona insegura aquests consells d’Irene Alonso, psicòloga i psicoterapeuta, poden ser útils:
* Escolta els teus sentiments i emocions, tot i que a vegades el que sentim no ens agradi perquè ens genera conflicte, identificar-ho i acceptar-ho ens ajuda a reconèixer el que ens fa sentir malament.
El ser conscients dels nostres sentiments ens proporciona seguretat en nosaltres mateixos.
* Dona’t temps, amb entrenament trobaràs la manera d’expressar els teus sentiments d’alguna manera que et resulti còmoda.
Actuar conforme  les teves sensacions i comunicar-les de manera còmoda.
* Els nostres sentiments són nostres. No són opinables, però no hem d’imposar-los, però sí que ens els respectin.
Assumir que els altres no tenen per què estar d’acord amb nosaltres.

Anuncis

Enveja

L’enveja apareix quan tendim a valorar en altres persones el que a nosaltres ens falta.
Segons els experts, el benestar emocional es fonamenta en equilibrar els trets de la nostra personalitat amb serenitat i bon humor, acceptant-nos tal i com som i el que aspirem ser.
No es tracta de ser conformistes i d’oblidar-nos de les nostres ambicions personals, sinó de ser conseqüents amb allò que som.
L’enveja és un sentiment humà més, i com a tal l’hem d’acceptar. Només quan és patològic és motiu de preocupació i el millor és anar a un/a psicòleg/oga.
Coneixent-nos millor, descobrint les nostres qualitats, sent conscients de les nostres limitacions, no comparant-nos amb els altres, mesurant-nos a nosaltres mateixos, valorant la nostra vida, alegrant-nos de la bona sort dels altres, ens pot ajudar a prevenir-la i superar-la.
L’envejós col·loca els envejats en una posició de superioritat, els col·loca a una distància llunyana i inabastable, i això li provoca malestars com complexes d’inferioritat, ràbia, frustració, impotència, i a més es tornen dependents d’aquestes persones.

Separació dels pares

separació dels pares

Tots els pares volen protegir el seu fill/a, dels patiments que la separació pot causar. Per evitar seqüeles psicològiques és aconsellable consultar prèviament a un/a pediatre o un psicòleg/a.

Per trencar el gel amb el nen i començar a parlar sobre la situació familiar, els pares poden comprar o agafar en préstec d’una biblioteca, algun conte infantil que parli sobre la separació dels pares. Avui en dia hi ha molts que aborden aquest tema.

Tranquil·lament a casa, mirar el conte junts, deixant-li mirar les pàgines, llegint i comentant les il·lustracions, que el nen dediqui tot el temps que li calgui. Aleshores, li podem preguntar: “Tens algun amic que els seus pares estiguin separats? No creus que tots els nens tenen por que els seus pares es separin?”

El vostre fill/a, podrà transmetre els seus temors, sense por a que us enfadeu.

En molts casos, la separació va precedida de baralles i discussions en les quals el nen ha estat testimoni. O de silencis carregats d’agressivitat o manca de gestos afectuosos entre la parella.

El nen comprèn fàcilment els sentiments dels pares i sent amenaçada la unió familiar. Té un sentiment de culpa i por en veure que els seus pares es separen. Es pregunta perquè ell no ha sabut aconseguir que els seus pares continuin junts, ni que sigui per ell. Les baralles dels pares provoquen sempre en el nen una disminució de la seva autoestima.

La manera de dir que us aneu a separar és molt important, no són convenients paraules com “ens anem a separar” o “ens anem a divorciar”, és millor dir-li que necessiteu estar tranquils i per tant viure en llocs diferents, igual que els germans quan es barallen el millor és posar-los en habitacions diferents per tal que es tranquil·litzin.

Separación de los padres

Es corre el risc de sobreprotegir al nen, mimar-lo en excés, pel sentiment de culpabilitat o per la por que us deixi d’estimar, però els pares no heu de permetre que el nen us manipuli.

Us podreu divorciar, però recordant que l’educació del nen és cosa dels dos i que mai us podreu separar d’aquesta paternitat en comú.

La frase més difícil de pronunciar en moments àlgids de la crisi de la separació és “Continuarem sent amics”. Aquest és un punt fort, quan els pares no es parlen, o quan el nen no s’atreveix a parlar del pare en presència de la mare o a la inversa, o li passa el telèfon al nen per no haver de parlar amb l’altre, ja que el nen se sentirà destrossat enmig dels pares ressentits, veient-los enemistats. I això pot afectar la integritat psíquica del petit.

nen amb nina

En canvi, si la mare deixa el nen a l’escola, i li comenta que després, el seu pare anirà a recollir-lo, o dir-li “ja ho saps, jo sempre estimaré a la mare, si està malalta o necessita ajuda, ja sap que podrà comptar amb mi “. El nen podrà mantenir-se en el seu lloc, sabrà que la vida segueix amb el pare i la mare, que tenien les seves raons per portar-lo al món, ja que continuen aliats.

Hi ha diferents tipus d’amor, amor sexual, amb afecte, amb amistat. Haureu de trobar la vostra nova forma d’estimar-vos i el vostre fill creixerà optimista i us respectarà tota la vida.

Si no podeu trobar el moment de tenir un diàleg sensat, tranquil i constructiu, el millor és anar a un psicòleg o un assistent social per que posi pau entre els dos.

Resiliència, de cos i ànima

De cuerpo y alma

La resiliència és un terme, per designar l’actitud que adopta una persona en moments tràgics de la vida, convertint aquest procés dolorós en quelcom creatiu i positiu per sobreposar.

No és per casualitat, que les persones resilients, siguin grans músics com Maria Callas, escriptors, pintors, polítics com ara Bill Clinton, psicòlegs com el mateix Boris Cyrulnik, que ha estat la primera persona que s’ha interessat en el tema de la resiliència a França, haguessin quedat presoners del seu entorn, haurien après de la violència física i emocional que ells patien.

No obstant això, només que una persona els va allargar la mà, els va orientar cap a una altra direcció, els va desbaratar el medi sensorial en què vivien i els va mostrar una manera de ser estimats, d’obtenir moments de felicitat malgrat tot, va aconseguir salvar-los de la desgràcia .

Finalitza el llibre amb una moral molt interessant com a conclusió final en la que diu que cos i ànima van de la mà i no es poden tractar com si de dues coses diferents es tractessin. Que la felicitat complerta no existeix.

La resiliència

Los patitos feosLa resiliència és la capacitat de superar els cops durs  de la vida. En aquest llibre, Boris Cyrulnik, ens ofereix una altra visió sobre el trauma infantil.

Aquest llibre pot ser útil també per als adults, que “arrosseguen” traumes infantils, ja que la seva lectura aprofundeix en aspectes fins ara desconeguts pràcticament i ofereix alternatives positives.

El contingut del llibre, parla des de l’embaràs, com abans de néixer ja ens sentencien moltes vegades del que serem en un futur.

Com des de nens, el nostre entorn, siguin els pares, professors, amics, veïns, amb les seves opinions creen en el nen una bombolla sensorial, que si el que s’espera del nen és negatiu té moltes possibilitats de que sigui així, alhora que si és positiu també.

Fa anys es pensava que el fill d’un alcohòlic, de gran també  ho seria. Cyrulnik, trenca amb aquesta creença, demostrant amb la seva dilatada experiència, que això no té perquè ser així. Que si el nen colpejat a la vida, se li tendeix una mà, sigui socialment o culturalment, el seu futur pot canviar radical i positivament.

El nen crea uns llaços afectius, que no necessàriament ha de ser amb un familiar, pot ser qualsevol persona que estigui disposada a allargar-li una mà, i aprèn a “esmorteir” els xocs autoprotegint-se, traient del seu interior els mecanismes necessaris per convertir-se d’ aneguet lleig en cigne.

Cigne

Ansietat -III part

L’ agorafòbia, és un trastorn de l’ansietat més debilitant que la fòbia social.

És el temor intens a estar en llocs públics, envoltat de molta gent, d’estar sol, de viatjar en cotxe, travessar túnels, ponts i no poder escapar.

Situacions que provoquen un enorme por a separar-se de les seves bases de seguretat.

Per complementar aquesta informació, clickeu al vídeo.

I per acabar, aquest vídeo que es titula “Podem superar-la“.

Satisfacció personal

Satisfacció personal

Donar sense esperar res a canvi.

Vol dir fer alguna cosa per als altres sense pensar, ni esperar res a canvi, però fent-ho amb satisfacció i no com una obligació que ens faci sentir frustrats.

Encara que no ens ho agraeixin, el nostre interior estarà ple d’orgull de la nostra actitud desinteressada i d’una satisfacció personal multiplicada per dos, per la bona acció cap a l’altra persona i cap a nosaltres mateixos.

El més important són els nostres pensaments, els nostres desitjos, les nostres voluntats i donar és una recàrrega d’energia positiva.