Resiliència, de cos i ànima

De cuerpo y alma

La resiliència és un terme, per designar l’actitud que adopta una persona en moments tràgics de la vida, convertint aquest procés dolorós en quelcom creatiu i positiu per sobreposar.

No és per casualitat, que les persones resilients, siguin grans músics com Maria Callas, escriptors, pintors, polítics com ara Bill Clinton, psicòlegs com el mateix Boris Cyrulnik, que ha estat la primera persona que s’ha interessat en el tema de la resiliència a França, haguessin quedat presoners del seu entorn, haurien après de la violència física i emocional que ells patien.

No obstant això, només que una persona els va allargar la mà, els va orientar cap a una altra direcció, els va desbaratar el medi sensorial en què vivien i els va mostrar una manera de ser estimats, d’obtenir moments de felicitat malgrat tot, va aconseguir salvar-los de la desgràcia .

Finalitza el llibre amb una moral molt interessant com a conclusió final en la que diu que cos i ànima van de la mà i no es poden tractar com si de dues coses diferents es tractessin. Que la felicitat complerta no existeix.

La resiliència

Los patitos feosLa resiliència és la capacitat de superar els cops durs  de la vida. En aquest llibre, Boris Cyrulnik, ens ofereix una altra visió sobre el trauma infantil.

Aquest llibre pot ser útil també per als adults, que “arrosseguen” traumes infantils, ja que la seva lectura aprofundeix en aspectes fins ara desconeguts pràcticament i ofereix alternatives positives.

El contingut del llibre, parla des de l’embaràs, com abans de néixer ja ens sentencien moltes vegades del que serem en un futur.

Com des de nens, el nostre entorn, siguin els pares, professors, amics, veïns, amb les seves opinions creen en el nen una bombolla sensorial, que si el que s’espera del nen és negatiu té moltes possibilitats de que sigui així, alhora que si és positiu també.

Fa anys es pensava que el fill d’un alcohòlic, de gran també  ho seria. Cyrulnik, trenca amb aquesta creença, demostrant amb la seva dilatada experiència, que això no té perquè ser així. Que si el nen colpejat a la vida, se li tendeix una mà, sigui socialment o culturalment, el seu futur pot canviar radical i positivament.

El nen crea uns llaços afectius, que no necessàriament ha de ser amb un familiar, pot ser qualsevol persona que estigui disposada a allargar-li una mà, i aprèn a “esmorteir” els xocs autoprotegint-se, traient del seu interior els mecanismes necessaris per convertir-se d’ aneguet lleig en cigne.

Cigne

Ansietat -III part

L’ agorafòbia, és un trastorn de l’ansietat més debilitant que la fòbia social.

És el temor intens a estar en llocs públics, envoltat de molta gent, d’estar sol, de viatjar en cotxe, travessar túnels, ponts i no poder escapar.

Situacions que provoquen un enorme por a separar-se de les seves bases de seguretat.

Per complementar aquesta informació, clickeu al vídeo.

I per acabar, aquest vídeo que es titula “Podem superar-la“.

Ansietat -II part

La  fòbia social, és un altre tipus de trastorn d’ansietat, que són els causats per pors exagerades i no apropiades, en algunes circumstàncies socials o les realitzades davant d’altres persones.

Parlar en públic quan produeix un temor intens, és un tipus comú de la fòbia social. De la mateixa manera, que les persones fòbiques que per parlar amb gent o menjar en públic, fan l’impossible per evitar la situació que els provoca ansietat.

Tenir por moderada o inquietud en situacions socials és normal.

Es considera fòbia social, quan el temor és excessiu interferint amb el funcionament de la vida.

Aquí us deixo el vídeo, amb exemples reals de gent que han patit trastorns d’ansietat.

Ansietat -I part

L’ansietat és més comuna que qualsevol tipus de trastorn psicològic, es va considerar en una enquesta nacional feta als Estats Units.

La fòbia específica, és un trastorn de l’ansietat i es caracteritza per una por paralitzadora i intensa, però alhora exagerada i no lògica.

La persona deixa de fer activitats, que abans li eren normals i naturals, al interferir la por en la seva vida.

Tenir por als llocs alts, tancats, a la sang, a fer-nos mal, és normal, però quan aquest temor és excessiu i paralitzant parlem de fòbia específica.

Aquest vídeo explica detalladament la fòbia específica.

Ansietat

Tots alguna vegada de la nostra vida hem sentit por, normalment sabem de què, ho identifiquem i amb el temps passa. Però quan la persona no sap el perquè d’aquest temor o li provoca una ansietat inapropiada a la situació, parlem de trastorns d’ansietat.

Psicòlegs cognoscitius, van suggerir que les persones que pensen que no controlen les circumstàncies estressants de la seva vida, són més propenses a patir d’ansietat, que les que senten que controlen aquests esdeveniments.

I psicòlegs, des de l’àmbit biològic, consideren que la predisposició a l’ansietat és hereditària, ja que aquests trastorns es presenten més en famílies.

Us convido a veure aquest vídeo, que és molt interessant i aclaridor.

Hi ha diferents trastorns d’ansietat, les fòbies específiques, trastorns de pànic, trastorns d’ansietat generalitzada, trastorns obsessius-compulsius.

 

√ Campanya a favor de la donació de medul·la. Fes-te donant, la teva solidaritat pot salvar vides.

Joel tiene Aplasia Medular Congénita* Aplàsia Medul·lar Congènita

* Fundació Carreras. Contra la leucèmia.

* Fes-te donant de moll d’os

Mania i trastorn bipolar

Bipolar

La mania és un trastorn de l’estat d’ànim. No tan comuna com la depressió i que es caracteritza perquè la persona es torna eufòrica, superactiva i es distreu amb facilitat.

Amb una autoestima excessivament inflada, sol tenir grans projectes, però poques ganes de realitzar-les.

Aquesta autoestima inflada, de vegades fa que es torni cap als altres agressiva, incontrolable, violenta i incomprensible, fins a tal punt, que esgotada s’acaba per esfondrar.

Poques vegades, sol aparèixer la mania sola, més aviat s’alterna amb la depressió. Quan la mania i la depressió són presents, se’l coneix com trastorn bipolar.

Pot durar des d’uns dies a diversos mesos, i intercalar amb estats normals d’ànim.

Afecta per igual a homes i dones. El trastorn bipolar, es vincula més a l’herència que la depressió, i es tracta amb medicaments més freqüentment.

Depressió

falling dreams

La depressió és un trastorn de l’estat d’ànim, que es caracteritza per tenir sentiments exagerats de tristesa, pèrdua d’interès en les activitats que abans gaudien, símptomes com culpa excessiva o sentiments de minusvalidesa.

Les persones que pateixen depressió, es poden sentir incapaços per prendre les decisions més simples en la seva vida diària, perquè se senten cansades i apàtiques.

Poden tenir sentiments d’haver fracassat en la vida i es fan absolutament culpables de tots els seus problemes.

Sovint pateixen insomni i tenen problemes per concentrar-se o per pensar. Perden l’interès pel menjar i pel sexe. En casos molt greus de depressió, les persones poden tenir pensaments suïcides i fins i tot poden arribar a intentar suïcidar-se.

adioslagrima

S’ha de distingir entre la depressió clínica i la depressió normal . La depressió normal, és la tristesa absolutament normal, que sentim quan perdem un ésser estimat, quan perdem el treball, quan acaba una relació amorosa. I que tots hem sentit en un moment o en un altre a la vida.

Fins i tot a vegades sentir-se trist sense motiu aparent, és normal en persones psicològicament saludables.

Els trastorns de l’ànim, en aquests casos, es consideren normals a problemes de la vida real i amb el temps passen.

Quan es classifica que la depressió és un trastorn de l’estat d’ànim és perquè es perllonga en el temps, és seriosa i va més enllà de la reacció característica davant d’un moment estressant de la vida.

Freud, el pare del psicoanàlisi

Freud, el pare del psicoanàlisi

El seu nom complet: Sigismund Schlomo Freud.

Nascut a Freiberg, el 6 de maig de 1856 i va morir a Londres, el 23 de setembre de 1939.

Va ser metge, neuròleg i el creador de la psicoanàlisi.

La seva faceta menys coneguda és la de la recerca neurològica, que va abandonar per dedicar-se exclusivament als llavors anomenats “malalts nerviosos”, després d’adonar-se que les teràpies utilitzades en aquella època no eren adequades per a la rehabilitació dels malalts.

A l’inici de la seva carrera, va utilitzar la hipnosi per tractar els malalts mentals, però va descartar temps després aquesta tècnica terapèutica en comprovar que els símptomes patològics reapareixien un cop la suggestió hipnòtica havia desaparegut.

Va mostrar especial interès per la neurosi i per la histèria, avui coneguda com trastorn de conversió, però acabaria abandonant aquest mètode a favor de l’associació lliure.

Va descobrir que els seus pacients alleujaven els seus símptomes quan els animava a que expressessin el que pensaven, recolzats en un divan i d’aquesta manera va començar a fundar els conceptes de la psicoanàlisi. Però les seves teories i els tractaments als seus pacients van revolucionar la Viena del segle XIX, ja que les seves investigacions partien del mètode de tractar l’inconscient per a curar malalties mentals i no es centrava en la medicina com a tal.

Actualment el debat segueix dividint les opinions entre els seguidors que consideren que va ser un científic que va fer grans descobriments de la psicologia i d’altra banda, els seus crítics que el consideren més aviat un filòsof, que les seves teories no tenen una base científica rigorosa.

Avui en dia, la psiquiatria i la psicologia rebutgen l’obra de Freud per no pertànyer a l’àmbit de la ciència.

Encara que la paraula de Freud en la psicoanàlisi moderna continua tenint un lloc important.

Quan cal anar al psicòleg?

Divan

El psicòleg ha anat adquirint la importància que es mereixia en la societat, cada vegada són més  els que van a un terapeuta professional, buscant assessorament a problemes personals de tot tipus, des de crisis puntuals fins a problemes sense resoldre del passat, obtenint una avaluació i un diagnòstic que ens  permet resoldre la qüestió que ens preocupa i ens angoixa, oferint la possibilitat de modificar els errors i per tant guanyar en qualitat de vida.

Quan et fa mal un queixal vas al dentista, quan t’has de tallar el cabell vas a la perruqueria i quan tens un problema que no aconsegueixes resoldre pels teus propis mitjans vas al psicòleg.

 No s’ha de confondre psicòleg amb psiquiatre.

Per tant, un psicòleg és un professional de la salut, que té per objectiu el coneixement de la funció mental i del comportament segons l’entorn. I un psiquiatre, és un professional de la medicina, que estudia les malalties mentals provocades pel sistema nerviós que produeixen alteracions en el funcionament mental.

Anar a un psicòleg,  vol dir que necessites una orientació professional per a que t’ajudi a ajustar la teva brúixola interior una mica desorientada i d’aquesta manera recuperar el nord de nou.