Mètode Chace

ballarina

A principis de la dècada de 1940, Marian Chace, a la costa est dels Estats Units va ser requerida per l’Hospital Federal St Elisabeth en l’àrea de Washington DC per tal que treballés amb els pacients de la Unitat d’Hospitalització Psiquiàtrica. Chace tenia un bagatge de vint anys d’experiència com a professora de dansa dirigida a totes les edats i la seva sensibilitat, intuïció i creativitat eren ben reconegudes.

En aquesta època on encara no s’utilitzaven els psicofàrmacs per al tractament de molts dels trastorns mentals, va ser tota una sorpresa per a molts dels professionals de la medicina i del camp de la salut en general de l’esmentat hospital al conèixer la resposta i els efectes tan positius que es van aconseguir després d’introduir un espai de dansa i moviment improvisat i creatiu, en especial amb els pacients psicòtics i esquizofrènics. Chace s’acostava als pacients i es comunicava a través del moviment i la dansa ajustant-se al nivell cognitiu-emocional de cadascú.

Molts no utilitzaven l’expressió verbal i el moviment era un canal de comunicació que obria multitud de possibilitats. A través d’un moviment empàtic i sincronitzat transmetia a l’individu un missatge crucial: “t’accepto com ets i vull estar amb tu on tu estàs”. Aquest principi de relació desencadenava un procés d’intervenció que anava aportant una forma concreta de comunicació als pacients i que a més els ajudava a connectar amb el món real i amb les seves emocions. Així, aquesta és una de les idees fonamentals que Chace va deixar com a llegat, que la teràpia a través de la dansa i el moviment utilitza una de les formes bàsiques de comunicació, oferint a l’individu un mitjà per relacionar-se amb ell mateix i amb el seu entorn. Ella mateixa recull aquesta idea quan afirma que el substrat de la dansa és la posada en acció d’un mateix i l’expressió d’emocions. D’aquesta manera la dansa es converteix en un potent mitjà pel qual es comuniquen les persones amb malalties mentals severes (Chaiklin, 1975).

Avui en dia s’entén aquest marc de treball com “Mètode Chace”.

* ASMR Revista Internacional On-line

 

 

√ Campanya a favor de la donació de medul·la. Fes-te donant, la teva solidaritat pot salvar vides.

Joel tiene Aplasia Medular Congénita* Aplàsia Medul·lar Congènita

* Fundació Carreras. Contra la leucèmia.

* Fes-te donant de moll d’os

Tipus de trastorns esquizofrènics

Gala contemplant el mar mediterrani el qual a vint metres es converteix en el retrat de Abraham Lincoln 

Esquizofrènia desorganitzat, és un trastorn esquizofrènic que presenta un discurs incoherent i un comportament regressiu com rialletes nervioses, ganyotes i gestos frenètics. Poden orinar i defecar en moments inadequats. Són actius però dispersos i acostumen a entaular converses incoherents.

Esquizofrènia catatònica, el tret principal és una alteració de l’activitat motora. Les persones amb aquest trastorn alternen entre un estat “catatònic”, en què romanen immòbils, i en un estat en el qual s’exalten de manera excessiva. Poden comportar-se com un robot quan se’ls ordena moure’s o romandre en posicions estranyes i incòmodes durant hores.

Esquizofrènia paranoide, caracteritzat per deliris o les al·lucinacions. Tenen idees delirants de persecució o grandesa. Semblen més “normals” que les persones amb altres trastorns esquizofrènics si els seus deliris són compatibles amb la vida quotidiana. Encara que, poden tornar-se agressius cap a qualsevol que qüestioni les seves idees o que tracti de contradir els seus deliris.

L’esquizofrènia indiferenciada cobreix símptomes diversos de més de dues de les característiques anteriors.

L’esquizofrènia residual que es manifesta per una retracció, després que les al·lucinacions i els deliris han desaparegut.

Esquizofrènia

The Prinzhorn Collection

Si la depressió és el refredat comú dels trastorns psicològics, l’esquizofrènia crònica és el càncer.

Aproximadament una persona de cada 100 desenvoluparà esquizofrènia, unint-se als 24 milions de tot el món que pateix un dels trastorns més temuts de la humanitat (OMS, 2002).

L’esquizofrènia és un trastorn psicòtic pel qual una persona perd el contacte amb la realitat, experimentant idees del tot irracionals o percepcions distorsionades. No es refereix a la divisió de la personalitat múltiple (o personalitat escindida) sinó més aviat d’un trastorn dissociatiu de la identitat.

Moltes persones pateixen d’al·lucinacions, és a dir, percepcions sensorials falses que solen adoptar la forma de veus que en realitat no hi són. (Les al·lucinacions visuals, tàctils i olfactives són més aviat el resultat de l’abús de substàncies o del dany encefàlic orgànic que de l’esquizofrènia).

També és freqüent que tinguin deliris (creences falses sobre la realitat sense fonament) que distorsionen les seves relacions amb l’entorn i amb altres persones. En general aquests deliris són paranoides, ja que les persones que el pateixen creuen que algú tracta de danyar-les. Potser pensin que un metge vol matar o que estan rebent missatges per ràdio d’alienígenes que envaeixen el planeta. O particularment propensos als deliris de persecució. Sovint consideren el seu propi cos, així com el món exterior, com hostil i estrany. Aquests pensaments distorsionats en ocasions donen lloc a conductes autodestructives, incrementant el risc de suïcidi (McGuire, 2000).

Com el seu món és diferent per complet al que viu la majoria de la gent, les persones amb esquizofrènia de manera regular no poden portar una vida normal a menys que rebin un tractament mèdic adequat. Sovint són incapaços de comunicar-se amb els altres, ja que quan parlen les seves paraules són incoherents.

En general, apareix entre les persones joves que estan en vies de ser adults, no coneix fronteres i afecta a homes i dones per igual (encara que els homes tendeixen a patir-la des de més joves i amb més gravetat).

Hi ha diversos tipus de trastorns esquizofrènics, els quals presenten diferents símptomes característics.