Pressió psicològica

Presión psicológica

Sentim pressió psicològica quan ens veiem obligats a intensificar, accelerar o canviar la direcció del nostre comportament o ens sentim obligats a exercir un rendiment més alt. La pressió també contribueix a l’estrès.

Un exemple que ens és familiar és la pressió en el treball, actualment hi ha moltes companyies que han adoptat la política de “reducció de personal”, és a dir, mantenir o augmentar la producció amb menys treballadors. El resultat és, més tasques amb menys ajuda . No sorprèn veure com aquests empleats probablement pateixin més estrès, depressió i insatisfacció en l’ocupació (Kaminski, 1999).

Tractar d’estar a l’altura del que s’espera de nosaltres, social i culturalment, del que hauríem de fer, igual que tractar de complir les expectatives que la nostra família i amics tenen en nosaltres, també genera pressió de les nostres necessitats personals.

Potser sigui per què competim, que el fracàs es considera com quelcom vergonyós, i per això la pressió per guanyar sigui tan intensa.

La pressió econòmica també és un esdeveniment estressant, sobretot en gent amb menys suport socioeconòmic.

Ansietat -II part

La  fòbia social, és un altre tipus de trastorn d’ansietat, que són els causats per pors exagerades i no apropiades, en algunes circumstàncies socials o les realitzades davant d’altres persones.

Parlar en públic quan produeix un temor intens, és un tipus comú de la fòbia social. De la mateixa manera, que les persones fòbiques que per parlar amb gent o menjar en públic, fan l’impossible per evitar la situació que els provoca ansietat.

Tenir por moderada o inquietud en situacions socials és normal.

Es considera fòbia social, quan el temor és excessiu interferint amb el funcionament de la vida.

Aquí us deixo el vídeo, amb exemples reals de gent que han patit trastorns d’ansietat.

Ansietat -I part

L’ansietat és més comuna que qualsevol tipus de trastorn psicològic, es va considerar en una enquesta nacional feta als Estats Units.

La fòbia específica, és un trastorn de l’ansietat i es caracteritza per una por paralitzadora i intensa, però alhora exagerada i no lògica.

La persona deixa de fer activitats, que abans li eren normals i naturals, al interferir la por en la seva vida.

Tenir por als llocs alts, tancats, a la sang, a fer-nos mal, és normal, però quan aquest temor és excessiu i paralitzant parlem de fòbia específica.

Aquest vídeo explica detalladament la fòbia específica.

Ansietat

Tots alguna vegada de la nostra vida hem sentit por, normalment sabem de què, ho identifiquem i amb el temps passa. Però quan la persona no sap el perquè d’aquest temor o li provoca una ansietat inapropiada a la situació, parlem de trastorns d’ansietat.

Psicòlegs cognoscitius, van suggerir que les persones que pensen que no controlen les circumstàncies estressants de la seva vida, són més propenses a patir d’ansietat, que les que senten que controlen aquests esdeveniments.

I psicòlegs, des de l’àmbit biològic, consideren que la predisposició a l’ansietat és hereditària, ja que aquests trastorns es presenten més en famílies.

Us convido a veure aquest vídeo, que és molt interessant i aclaridor.

Hi ha diferents trastorns d’ansietat, les fòbies específiques, trastorns de pànic, trastorns d’ansietat generalitzada, trastorns obsessius-compulsius.

 

√ Campanya a favor de la donació de medul·la. Fes-te donant, la teva solidaritat pot salvar vides.

Joel tiene Aplasia Medular Congénita* Aplàsia Medul·lar Congènita

* Fundació Carreras. Contra la leucèmia.

* Fes-te donant de moll d’os

Mania i trastorn bipolar

Bipolar

La mania és un trastorn de l’estat d’ànim. No tan comuna com la depressió i que es caracteritza perquè la persona es torna eufòrica, superactiva i es distreu amb facilitat.

Amb una autoestima excessivament inflada, sol tenir grans projectes, però poques ganes de realitzar-les.

Aquesta autoestima inflada, de vegades fa que es torni cap als altres agressiva, incontrolable, violenta i incomprensible, fins a tal punt, que esgotada s’acaba per esfondrar.

Poques vegades, sol aparèixer la mania sola, més aviat s’alterna amb la depressió. Quan la mania i la depressió són presents, se’l coneix com trastorn bipolar.

Pot durar des d’uns dies a diversos mesos, i intercalar amb estats normals d’ànim.

Afecta per igual a homes i dones. El trastorn bipolar, es vincula més a l’herència que la depressió, i es tracta amb medicaments més freqüentment.

Depressió

falling dreams

La depressió és un trastorn de l’estat d’ànim, que es caracteritza per tenir sentiments exagerats de tristesa, pèrdua d’interès en les activitats que abans gaudien, símptomes com culpa excessiva o sentiments de minusvalidesa.

Les persones que pateixen depressió, es poden sentir incapaços per prendre les decisions més simples en la seva vida diària, perquè se senten cansades i apàtiques.

Poden tenir sentiments d’haver fracassat en la vida i es fan absolutament culpables de tots els seus problemes.

Sovint pateixen insomni i tenen problemes per concentrar-se o per pensar. Perden l’interès pel menjar i pel sexe. En casos molt greus de depressió, les persones poden tenir pensaments suïcides i fins i tot poden arribar a intentar suïcidar-se.

adioslagrima

S’ha de distingir entre la depressió clínica i la depressió normal . La depressió normal, és la tristesa absolutament normal, que sentim quan perdem un ésser estimat, quan perdem el treball, quan acaba una relació amorosa. I que tots hem sentit en un moment o en un altre a la vida.

Fins i tot a vegades sentir-se trist sense motiu aparent, és normal en persones psicològicament saludables.

Els trastorns de l’ànim, en aquests casos, es consideren normals a problemes de la vida real i amb el temps passen.

Quan es classifica que la depressió és un trastorn de l’estat d’ànim és perquè es perllonga en el temps, és seriosa i va més enllà de la reacció característica davant d’un moment estressant de la vida.

Soledat

Soledat

Diuen alguns psicòlegs que la soledat és “la pesta del segle XXI”, un mal del nostre temps.

Avui en dia, nombroses persones diuen trobar-se soles, sobretot en ciutats grans, on hi ha menys contacte humà. I és que, es pot estar envoltat de gent i tenir una sensació de soledat increïble i d’altra banda, un pot estar sol i no sentir-se sol. La solitud, sol ser indesitjada, llevat d’excepcions.

Hi ha diversos tipus de soledat, l’emocional o personal, és a dir, manca de companyia, tenir relacions superficials que no són satisfactòries. O la social, que no es pertany a cap grup per mantenir interessos i ocupacions comunes, que ens ajudin a enfortir la nostra autoestima.

La solitud és similar a la depressió i l’ansietat.

Una solitud desitjada i ocasional ens pot reportar grans beneficis.  

Com aconseguir combatre la solitud?

1. Diagnòstic. Fent un diagnòstic de quin tipus de solitud es pateix i les causes.

2. Reforçant la teva autoestima. Coneixen-te bé, acceptan-te tal com ets, i estiman-te més.

3. Sense timidesa. Obligan-te a conèixer noves persones.

4. Hi ha moltes persones que se senten com nosaltres. És qüestió d’aprendre a escoltar, aprofundir en les relacions, ser empàtics, ser solidaris amb la gent que passen per una situació similar a la nostra.