El vent bufa a favor

47352_426381181122_116323_n

En els temps que corren, no escoltem més que notícies negatives que t’impedeixen avançar, o això creus tu, perquè tires la culpa de les teves pors i bloquejos a les circumstàncies. Malgrat l’entorn, hi ha empresaris que segueixen emprenent, prenent decisions i generant ocupació amb valentia.
Si t’aferres a les excuses, a la crisi per no créixer, estaràs sempre a mercè de les circumstàncies: que el vent bufa a favor, vas bé, que el vent bufa en contra, et retraus.
Tingues clar què és el que vols i ves a per això. Tingues un pensament ferm i orientat a l’èxit.
No hi ha lloc per a les idees de dubte.
En lloc de “no sé si estic preparada, hi ha alguns que em superen, a veure què passa …”, hem de pensar en termes positius i ambiciosos “jo estic aquí perquè m’ho mereixo, he treballat dur i vinc a donar-ho tot, no permetré que ningú em deixi en el camí “.
Fes-te aquesta pregunta: per què penses en el què pot sortir malament, en allò en el que pots fracassar, si no és el que desitges? És completament incoherent.
El teu cos es mou i es dirigeix ​​cap a l’objectiu que tria el teu cervell. Si centreu l’atenció en els pensaments equivocats, tindràs més probabilitat de fracassar.

Gaudeix del que fas

67182.original-4154

Gaudeix del que fas, no només de l’esport que practiques, també del treball i de la gent de la què t’envoltes.
Has provat a posar sal a la vida? Escolta música, fes esport, surt amb gent divertida que et transmeti energia, busca la part humorística del què fas. La vida és per gaudir-la. La majoria de les vegades ets tu, la que has de decidir fer-ho.
Desplega aquest radar intern, només has de programar el cervell cap a ella. Dirigeix ​​la teva atenció al que suma alegria. Pots utilitzar alguna frase, tipus “què a gust estic”.
Gaudeix, respira, olora, toca i sent cada moment.
No t’oblidis que en aquesta vida estem de pas, i el que avui no gaudeixis, demà no té repetició. Tindràs una oportunitat diferent, una altra experiència, però la que vas perdre ahir, aquesta, ja no torna.

L’àguila, autohomenatge pels meus 40 anys :D

L’àguila

L’àguila és l’au amb major longevitat de les espècies. Arriba a viure 70 anys, però per arribar a aquesta edat, als 40, ha de prendre una seriosa i difícil decisió.

Als 40 anys, les seves ungles estan atapeïdes i flexibles i no aconsegueix agarrar a les seves preses de les quals s’alimenta. El seu bec llarg i punxegut, es corba, apuntant contra el pit. Les seves ales estan envellides i pesades i les seves plomes gruixudes.

Volar es fa tan difícil!

Llavors, l’àguila té només dues alternatives:
morir o enfrontar un dolorós procés de renovació que durarà 150 dies.
Aquest procés consisteix en volar cap a dalt d’una muntanya i quedar-se allí, en un niu proper a un mur, on no tingui la necessitat de volar.

Després de trobar aquest lloc, l’àguila comença a copejar el seu bec contra la paret fins a aconseguir arrencar-lo. Després ha d’esperar el creixement d’un nou amb el qual desprendrà una a una les seves ungles.
Quan les noves ungles comencen a néixer, començarà a  desplomar les seves plomes velles.
Després de cinc mesos, surt per al seu vol de renovació…
a viure 30 anys més!

A les nostres vides, moltes vegades hem de protegir-nos per algun temps i començar un procés de renovació per continuar un vol nou de victòria, hem de desprendre’ns de costums, tradicions i records que ens causen dolor.
Només lliures del pes del passat podrem aprofitar el resultat valuós que una renovació sempre porta.

Energia vital estancada

Si la força interna és una manifestació de l’energia interior, és lícit preguntar-se quina energia l’alimenta. En diverses tradicions orientals es parla del txi o energia vital i s’ensenyen tècniques per augmentar-la i canalitzar-la. Totes tenen en comú el centrament, reunir l’energia al ventre, així com la visualització d’aquesta energia i exercicis físics per desbloquejar el que impedeix que circuli de forma natural i harmònica per tot el cos.
Quan aquesta energia està estancada es té la sensació de no tenir força. Una de les primeres coses per tornar a sentir-se plena d’energia és no crispar-se, relativitzar les situacions, somriure a la vida.
Com diu el vell adagi, si la situació es pot resoldre, la resols. Si no, no li donis més voltes.

Força interior

Força interior
Per a la psicologia, parlar de força interior és parlar de capacitat per a resistir als moments difícils, capacitat de ser feliç malgrat les adversitats que inevitablement tothom experimenta. Trobar l’energia, per a seguir endavant enmig de les dificultats.
Qui més qui menys, tots coneixem el què és viure un moment especialment dur i sentir, precisament llavors, una força serena que sembla que ens duu de la mà, sense angoixa i amb confiança.
També pot haver passat en alguna ocasió el contrari: moments en què aparentment les situacions no són les més difícils de la nostra vida i, de sobte, tot s’enfonsa interiorment, sembla que ens quedem sense forces o sense motivació per a seguir.
Les dues respostes són naturals. Però el fet d’haver de respondre a situacions difícils de llarga durada i sense possibilitat aparent de canvi és una altra qüestió.
Si es comprèn que la vida és una successió de canvis i que no podem pretendre detenir-los, s’adquireix flexibilitat per viure noves experiències.

Tenir cura del món

 

Es pot habitar el planeta d’una manera conscient, menys cega, menys sorda. Entenent que vivim junts, en un nosaltres. Assumint de manera activa i pragmàtica la nostra responsabilitat com a ciutadans del món . Sense eludir el compromís moral de compartir els regals de la intel · ligència, la salut i la bondat.
Hem après a treballar pel bé propi, de la nostra família i de la nostra nació, però es necessari fer-ho també pel bé de la humanitat. Ningú pot fer-ho tot sol, però entre tots podem fer alguna cosa: tenir cura del món, persona a persona, començant per posar atenció en els homes i  les dones amb els quals vivim. L’ajuda lúcida, desinteressada, és un privilegi que desenvolupa la nostra qualitat humana. Cada acte bondadós ens incumbeix, és una petita contribució a la pau i al futur. Ens uneix i alhora ens allibera, ens fa estar en nosaltres fora de nosaltres, sense esperar recompensa, sense que ens sentim obligats. Per pura amabilitat. Fer de la Terra un lloc millor depèn del que ens importin els altres, aquests que anomenem els nostres semblants i que són més aviat els nostres iguals.

Bona cara al mal temps

Per més que intentem planificar, prevenir o controlar les coses, l’experiència demostra que es té infinitament menys poder sobre els esdeveniments del que es voldria. L’adversitat i els revessos de la vida són inevitables; decidir què es fa a continuació és l’únic que ens és donat gestionar.

 

Carolinagromani
 
Sabent això, per què, doncs, seguim sorprenent-nos desagradablement quan les coses no són com les hem imaginat? 
 
Carolinagromani
 
Perquè som humans i, en la nostra espècie, la por al sofriment i al canvi és una cosa poderosa i ancestral. Es tem perdre tot el que aporta seguretat i es defuig de la possibilitat que les coses es torcin o siguin gairebé impossibles d’esmenar.

Carolinagromani
 
Per això és important tractar de millorar però també tractar-se a una mateixa amb bondat , paciència i compassió. Si la por és inevitable, no ens enfadem per això; vegem, en canvi, com podem afrontar-lo.
 
Carolinagromani
 
El refrany al mal temps bona cara, són un cant a l’esperança, una incitació a agudir aquesta mirada positiva perquè ella és, justament, la que atorga la força per adaptar-se millor els revessos, gestionar la frustració amb creativitat i enfrontar amb enteresa els esdeveniments més dolorosos.
 
De: Carolina Laboria G