Món virtual

Món virtual

Si el món de l’amor i els sentiments és delicat cara a cara, el medi virtual, que per definició significa “no real”, complica una mica més les coses, sobretot a nivell de sentiments, emocions, anhels i fantasies, entre d’altres. El món virtual dóna molt de joc per inventar, mentir o simular una personalitat fictícia que potser tingui més a veure amb el que m’agradaria ser que amb el que sóc realment.

També la imaginació pot volar a més velocitat, si és possible, que quan tinc davant a la persona. He d’imaginar moltes coses que no puc percebre en una simple foto: La seva veu, les seves expressions, la seva olor, la seva energia, els seus moviments… La química continua sent el més gran dels misteris, que prové dels terrenys de l’inconscient i del cervell més primitiu. Si parteixo d’aquestes premisses, després dels primers “xats” estarà bé passar al telèfon per escoltar la veu del nou amic o amiga, i un cop superat aquest pas, fer la trobada en persona.

Consell: Cal estar preparats per a qualsevol cosa! El bis a bis és la prova de foc, i el personatge en qüestió se’t pot “caure” en tres segons, però també podria anar guanyant punts per moments … Sort!!!

Anuncis

La meva millor amiga

Amiga

Des que naixem necessitem a persones del nostre entorn, sigui la mare, sigui una altra persona, per poder sobreviure. És un fet, que per a que els nens es desenvolupin mental i físicament sans, necessiten del seu entorn exemples per poder anar descobrint la seva pròpia identitat. La família, els amics i el seu entorn són la seva base d’aprenentatge. Amb els adults passa una mica el mateix, tenim la necessitat de relacionar-nos amb la nostra pròpia espècie, de parlar, de sentir afecte, d’enfadar-nos,… aquesta interactivitat amb la societat ens fa aprendre a conèixer-nos una mica a nosaltres mateixos.

Busquem a persones que per les nostres afinitats siguin el més semblants a nosaltres, d’aquesta manera ens sentim acompanyats i acceptats en la societat. També pot passar tot el contrari, que ens relacionem amb persones molt diferents a nosaltres, i així suplim mancances que puguem tenir i que l’altra persona ens pot arribar a omplir o ensenyar.

Hi ha persones que es passen la vida buscant l’amistat d’altres i no troben mai el que busquen. Exigeixen massa o senzillament no han topat amb la persona correcta per compartir les seves inquietuds i poden arribar a sentir-se soles o pensar que són rares.

Jo, des d’aquí, vull plantejar una altra manera de sentir l’amistat. Hem de relacionar-nos amb tot el món sense discriminar, veient més enllà del que a primera vista podem deduir, però sobretot no hem d’oblidar de ser els nostres millors amics. Tractar-nos a nosaltres mateixos com ho faríem amb el nostre millor amic.

Comença des d’avui mateix, a tractar-te amb afecte i tendresa, mirant-te al mirall i afirmant-te que tu ets la teva millor amiga. I per tant crea un llaç d’amistat amb la teva pròpia persona; tu mateixa t’acompanyes tot el dia, cada dia de la teva vida, et coneixes de sempre i això significa portar-te bé amb tu mateixa. I en moments de solitud, recordar que et pots donar l’ajuda que necessites.

Jo tinc bones amistats, però mai m’oblido que …

LA MEVA MILLOR AMIGA SÓC JO MATEIXA!