Bona cara al mal temps

Per més que intentem planificar, prevenir o controlar les coses, l’experiència demostra que es té infinitament menys poder sobre els esdeveniments del que es voldria. L’adversitat i els revessos de la vida són inevitables; decidir què es fa a continuació és l’únic que ens és donat gestionar.

 

Carolinagromani
 
Sabent això, per què, doncs, seguim sorprenent-nos desagradablement quan les coses no són com les hem imaginat? 
 
Carolinagromani
 
Perquè som humans i, en la nostra espècie, la por al sofriment i al canvi és una cosa poderosa i ancestral. Es tem perdre tot el que aporta seguretat i es defuig de la possibilitat que les coses es torcin o siguin gairebé impossibles d’esmenar.

Carolinagromani
 
Per això és important tractar de millorar però també tractar-se a una mateixa amb bondat , paciència i compassió. Si la por és inevitable, no ens enfadem per això; vegem, en canvi, com podem afrontar-lo.
 
Carolinagromani
 
El refrany al mal temps bona cara, són un cant a l’esperança, una incitació a agudir aquesta mirada positiva perquè ella és, justament, la que atorga la força per adaptar-se millor els revessos, gestionar la frustració amb creativitat i enfrontar amb enteresa els esdeveniments més dolorosos.
 
De: Carolina Laboria G
 

Si les coses no han esdevingut com esperàvem

Imatge

Si les coses no han esdevingut com esperàvem, ja no poden ser d’una altra manera… Una persona pot queixar-se, lamentar-se sense parar, entristir-se fins a la paràlisi, deixar-se omplir d’ira o d’indignació fins a l’infart, o bé acceptar la situació i veure de quina manera pot afrontar-la tan bé com sigui possible i treure profit d’ella.

Com diu Alexandre Jollien:
“La vida -l’experiència concreta- ens dóna les armes per trobar solucions, solucions que sorgeixen a poc a poc, arran d’un diàleg: amb els amics, amb la gent més propera però, sobretot, amb un mateix”.

Les casualitats no existeixen

Imatge

Fa un temps que em vaig convèncer que les casualitats no existeixen. És massa casualitat que passin coses o situacions significatives i no estiguin dins d’un marc d’experiències pedagògiques de la gran mestra, anomenada VIDA.

Crec en la vida com un camí en el qual tots som companys i que en algun moment la inèrcia de les energies que desprenem ens acosten més o menys a una o altra companyia, i que segons la missió que toqui, poden estar més o menys temps al nostre costat. Vist d’aquesta manera, la vida és una gran aventura, en la que l’equipatge ha de ser lleuger perquè no retardi les nostres passes i ens faci més pesat el caminar.

En aquest caminar, hem oblidat cap a on ens dirigíem i davant de tal desconcert, intentem aferrar-nos a les seguretats que el camí ens ofereix… i aturem el pas, ens instal·lem i fins i tot, vam decidir no seguir el camí, ja que la SEGURETAT que ens ofereix el camí, no és suficient. S’entén. Si no recordem cap a on anàvem, si no sabem quin és el nostre gran destí, és fàcil quedar-se amb allò que ens brinda seguretat.

No obstant això, l’únic que podem fer per saber-ho certament, és VIURE AMB INTENSITAT. Com si fos l’últim dels nostres dies, gaudir en cada moment, en cada “trobada” o “retrobament” i sobretot, fer el que el cor ens dicti, sense por…

Algú va dir en algun lloc:

“Si vius cada dia com si fos l’últim, algun dia tindràs raó”.

Tens por de ser feliç?

 

Tens por de ser feliç?
Segur que tens tendència a definir la teva pròpia felicitat segons els teus èxits i la por a no portar-los a terme et provoca infelicitat. Aquest és un error de pensament i ser conscient d’això, et pot ajudar a desfer-te’n d’aquest pensament.
Eduard Punset en el seu llibre “El viatge a la felicitat”, edició Destino, afirma “la felicitat és l’absència de por”.
Com pretens ser feliç, si tens por de ser-ho? No pots atraure a la teva vida allò que tems”.
Ser conscient d’aquesta contradicció, és el primer pas per superar la por de ser feliç.
Punset assegura: “El secret de la felicitat està en saber fer anar les emocions, a intentar desaprendre el que ens han ensenyat durant els nostres anys d’aprenentatge, tant el que emocionalment pugui ser una limitació per la nostra felicitat”.