Si pregunta a persones que conviuen amb mascotes, gairebé amb certesa us diran que sí i li explicaran històries de com el seu gos va defensar al seu amo quan uns lladres el pretenien robar al mig del carrer, com el seu gat que va saltar d’un carro va poder tornar a casa seva a quilòmetres de distància i moltes històries més sorprenents.
Si pregunta a persones que no viuen o no els agraden les mascotes, potser obtindrà respostes més sarcàstiques.
Si pregunta a un psicòleg aquest farà una pausa meditativa i contestarà: És una pregunta difícil.
En les investigacions sobre animals, els científics intenten evitar l’antropomorfisme, que és la tendència humana a atribuir característiques humanes als animals (Mitchell, Thomson i Miles, 1997). Però també contràriament a la tendència a l’antropocentrisme, la tendència humana a considerar que la nostra espècie és única, en passar per alt la nostra herència evolutiva i no reconèixer les nostres habilitats en altres espècies (Fouts, 1997).
Les preguntes sobre la intel·ligència animal són tan antigues com les de la intel·ligència humana, però només recentment els psicòlegs han desenvolupat tècniques científiques per saber com és que els animals utilitzen el seu encèfal i per trobar semblances i diferències entre el pensament humà i l’animal.
* Llibre consultat: Introducció a la psicologia. Charles G. Morris, María Elena Ortiz Salinas. Pearson Educación, 2005.
Psicologiacat 