Es pot habitar el planeta d’una manera conscient, menys cega, menys sorda. Entenent que vivim junts, en un nosaltres. Assumint de manera activa i pragmàtica la nostra responsabilitat com a ciutadans del món . Sense eludir el compromís moral de compartir els regals de la intel · ligència, la salut i la bondat.
Hem après a treballar pel bé propi, de la nostra família i de la nostra nació, però es necessari fer-ho també pel bé de la humanitat. Ningú pot fer-ho tot sol, però entre tots podem fer alguna cosa: tenir cura del món, persona a persona, començant per posar atenció en els homes i les dones amb els quals vivim. L’ajuda lúcida, desinteressada, és un privilegi que desenvolupa la nostra qualitat humana. Cada acte bondadós ens incumbeix, és una petita contribució a la pau i al futur. Ens uneix i alhora ens allibera, ens fa estar en nosaltres fora de nosaltres, sense esperar recompensa, sense que ens sentim obligats. Per pura amabilitat. Fer de la Terra un lloc millor depèn del que ens importin els altres, aquests que anomenem els nostres semblants i que són més aviat els nostres iguals.