Tenir cura del món

 

Es pot habitar el planeta d’una manera conscient, menys cega, menys sorda. Entenent que vivim junts, en un nosaltres. Assumint de manera activa i pragmàtica la nostra responsabilitat com a ciutadans del món . Sense eludir el compromís moral de compartir els regals de la intel · ligència, la salut i la bondat.
Hem après a treballar pel bé propi, de la nostra família i de la nostra nació, però es necessari fer-ho també pel bé de la humanitat. Ningú pot fer-ho tot sol, però entre tots podem fer alguna cosa: tenir cura del món, persona a persona, començant per posar atenció en els homes i  les dones amb els quals vivim. L’ajuda lúcida, desinteressada, és un privilegi que desenvolupa la nostra qualitat humana. Cada acte bondadós ens incumbeix, és una petita contribució a la pau i al futur. Ens uneix i alhora ens allibera, ens fa estar en nosaltres fora de nosaltres, sense esperar recompensa, sense que ens sentim obligats. Per pura amabilitat. Fer de la Terra un lloc millor depèn del que ens importin els altres, aquests que anomenem els nostres semblants i que són més aviat els nostres iguals.

Viure amb senzillesa

Viure amb senzillesa

Vivim en una societat en què la comparativa i la competència s’han convertit en els nostres companys. Vivim pendents de tenir el millor cotxe, la millor roba, la millor casa, fins i tot de tenir les millors vacances i oci. A vegades vivim per sobre de les nostres possibilitats aparentant un estatus que no tenim i tot per ser admirats pels altres. Si mires al teu voltant et donaràs compte que hi ha moltes coses que tens, que realment no són necessàries per viure. Seria convenient de tant en tant, fer neteja a casa de calaixos plens de papers, racons amb molts trastos que no utilitzes per a res, joguines trencades que conserves per si algun dia el teu fill o filla es decideix a recuperar-lo de nou, roba que fa tres anys que no et poses però no et decideixes a donar-li el passaport per si un dia et tornes a aprimar, atuells a la cuina que no són pràctics i només els has utilitzat una vegada, etc.

Fixa’t que podries prescindir de molts objectes i d’aquesta manera, guanyaries més espai. No cal que ho llencis tot, pots regalar-ho a algú que segur que se’n alegrarà o per que no, vendre-ho a través dels mitjans que tenim avui en dia.

Amb el menjar passa el mateix, mengem porqueries per menjar, quan amb una simple poma treuríem la nostra gana. I en canvi, omplim el nostre estómac d’aliments que realment no són bons per al nostre organisme, perquè tenim un compromís social o familiar, o pel motiu que sigui, complicant el nostre metabolisme menjant el doble. No significa que hagis de passar fam o alimentar-te incorrectament, simplement menjar de tot i el que el teu cos necessita.

Alhora jo volia sobretot, intentar donar consciència de la senzillesa interior, de respectar més simplificant les nostres vides. Mantenim relacions amb gent que ens turmenta la vida, que no ens són sincers, que ens fan malbé, que no ens ofereixen res positiu, que ens deprimeixen, que no omplen la nostra vida i responem a ells, estant disponibles com si no ens importèssim en absolut .

Viure amb senzillesa, seria eliminar tot el que tenim de més, només quedar-nos amb el que ens és bàsicament necessari i que sigui bo per a nosaltres, que no vol dir arribar a pidolar. Per que viure amb senzillesa, significa aprendre a no presumir, a acceptar el que tens i agradar-te com ets per dins i per fora. I aconseguir-ho té el seu treball, però la compensació és gran: claredat, pau mental i una satisfacció enorme del que s’ha aconseguit.

Dorms el que necessites?

Dormir

Dorms prou? 
Segons les enquestes, no dormim prou. El problema és particularment agut entre els adolescents i els adults joves, els quals es senten pressionats per treballar, tenir èxit a l’escola i mantenir l’activitat social. Al final del dia, alguna cosa s’ ha de perdre i amb molta freqüència és la son. Irònicament no dormir prou, sovint interfereix amb les mateixes activitats que ens mantenen desperts, reduint l’efectivitat en el treball, l’escola i en les relacions interpersonals.

Resol el següent test de la son i mira si necessites dormir més. Respon sí o no a les següents preguntes:

  • ¿Et quedes adormit sovint mentre veus la televisió?
  • ¿És comú que et quedis adormit després d’àpats pesats o mentre et relaxes després d’un sopar?
  • ¿Sovint t’adorms o tems quedar-te adormit durant conferències avorrides, activitats tedioses o en habitacions calentes?
  • ¿Necessites un despertador per despertar-te pel matí?
  • ¿Sovint pressiones el botó de repetició del teu despertador per dormir una mica més?
  • ¿Batalles per sortir del llit al matí?
  •  ¿Sovint et sents cansat, irritable o estressat durant el dia?
  • ¿Tens problemes per concentrar-te o recordar?
  • ¿Et distreus amb facilitat o et sents lent mentre fas feines que requereixen pensament, solució de problemes o creativitat?
  • ¿En ocasions et sents somnolent o tems quedar-te adormit mentre condueixes?
  • ¿Necessites una migdiada per ajudar-te a passar el dia?

D’acord amb l’investigador de la son James Mass, si respons que sí a tres o més d’aquestes preguntes és possible que necessitis dormir més del que estas dormint.

* Font: James B. Maas.

 

joel rodríguez   AJUDA AL JOEL!!! Fes-te donant de medul·la òssia.

  * El blog de Roman. El pare del Joel.

  * Fundació Carreras. Contra la leucèmia.

* Ajuda al Joel

Solidaritat cap al Joel a les portes de l’Ajuntament de Cambrils

Roman, el pare del Joel

La ciutadania de Cambrils avui ha donat mostres de solidaritat cap al Joel, el nen de 6 anys malalt d’aplàsia medul·lar congènita i que necessita un donant amb urgència, davant les portes del consistori de Cambrils.

Més d’un centenar de persones han participat en el manifest a favor de Joel Rodríguez, representants de tots els partits polítics i membres de la família del petit fent una crida a la població de fer-se donant de medul·la.

La Regidora de Polítiques Socials i Salut, Maricel Llaveria ha posat a disposició de la família “tots els nostres recursos”, i els ha animat a “seguir lluitant”.

En l’acte, el pare de Joel, Román Rodríguez ha fet aquest discurs:

Primer de tot, agraïr-vos a tots la vostra presència aquí, de part meva i de la meva dona, que no s’ha vist amb cor de venir.

Volem donar les gràcies també a l’Ajuntament, i a tota la premsa escrita, radio i televisió pel suport que estem rebent per part de tots en relació a la malaltia del Joel.

Donar les gràcies també a les nostres famílies per la seva ajuda en aquests moments difícils, i en particular a la meva neboda Alegria per tot el que esta fent per nosaltres.

Tots sabeu que estem aquí perquè el nostre fill Joel de sis anys pateix una malaltia molt greu, anomenada aplàsia medul·lar, i que l’únic tractament possible és un transplantament de mèdul·la òssia. Ni el seu germà ni els seus pares som compatibles. Les possibilitats de trobar un donant compatible són molt baixes. Per això, amb tota aquesta crida que estem fent els pares del Joel, volem aconseguir més donants. Quants més aconseguim, més possibilitats de trobar-ne un pel Joel o per qui ho necessiti.

Quan ens van notificar la malaltia que pateix i el tractament que havia de rebre, va ser un cop molt dur que ens va deixar estabornits. Saber que la vida del teu fill depen d’un donant anònim i que el temps corre en contra teva, és una sensació d’angoixa i molta por. Peró llavors, apareix la capacitat de reacció que tenim les persones davant d’una situació difícil, que et fa fer coses que mai hauries pensat de fer. T’aixeques i lluites.

La meva dona i jo vam decidir que no ens podiem quedar a casa esperant una trucada de l’hospital dient si hi havia o no un donant pel Joel, i que haviem de fer alguna cosa més.

Haviem de demanar ajuda e intentar sensiblitzar a la gent de que si es feien donants, podríen salvar la vida del nen o de molts altres. Llavors, vam enviar correus electrònics a tots els nostres familiars, amics i contactes, explicant-los la nostra situació, i demanant-los que ells fessin el mateix.

Ens ha sorprès moltíssim fins on hem arrivat. Rebem cada dia molts correus electrònics d’amics i desconeguts donant-nos ànims i suport en aquesta lluita. Molts d’ells ja són donants o que ja han demanat hora per anar-hi, i d’altres ens diuen que no poden ser-ho per motius de l’edat, o perquè la seva salut no els hi ho permet.

També rebem moltes trucades de telèfon dels mitjans de comunicació que ens volen ajudar. Hem anat a entrevistes de ràdio i televisió, i també han aparegut diferents articles en premsa escrita.

Estem en contacte amb els bancs de sang dels hospitals Joan XXIII de Tarragona, Sant Joan de Reus i Verge de la Cinta de Tortosa, on ens han informat de la quantitat de gent que ha anat a fer-se donant, i que hi ha molta més en llista d’espera.

Però insiteixo una i altra vegada. Necessitem més i més donants. Hi ha molts nens que necessiten de la nostra ajuda. Penseu que un petit sacrifici vostre els hi pot salvar la vida.

Si amb tota aquesta campanya aconseguim que només a un de nosaltres ens cridin alguna vegada perquè som compatibles amb una persona malalta, crec que haurà valgut la pena tot això que estem fent entre tots.

Per acabar, només em resta donar-vos de nou les gràcies a tots per tota la vostra ajuda, solidaritat i comprensió.

Estem convençuts de que el Joel s’ensortirà.

Joel, tot això es per tú.

Moltes gràcies.

L’Ajuntament de Cambrils dóna suport al Joel

Joel Rodríguez

Bona iniciativa per part de l’Ajuntament de Cambrils a la que convoquen un acte de suport al Joel, el petit de sis anys veí de Cambrils, que necessita amb urgència un trasplantament de mèdul·la òssia. A la web municipal informen que l’acte serà el dimarts 18 a les 12 del migdia davant del consistori i es farà  la lectura d’un manifest per donar suport a la família del Joel i informar, a tothom que ho desitgi, sobre com, quan i on es poden convertir en donants de mèdul·la òssia.

L’Ajuntament s’ha fet ressò de les múltiples peticions que ha fet la família de la necessitat d’un donant, a través de fòrums virtuals i blocs, i vol difondre la importància de fer-se donant de mèdul·la.

Allà estarem, família, entre tots aconseguirem més conscienciació de la necessitat de fer-nos donants de mèdul·la (jo ja ho sóc). Entre tots ho aconseguirem!

Història recent sobre la bulímia nerviosa

Bulímia nerviosa

L’interès per la bulímia nerviosa (BN) es va iniciar en la meitat dels anys 70 al publicar una sèrie d’informes descrivint el “síndrome d’afartaments i purgues” entre estudiants universitàries americanes. El trastorn va captar encara més l’atenció amb la publicació d’un article titulat “Bulímia nerviosa: una variant nefasta de l’anorèxia nerviosa” escrit pel Dr Russell de Londres, una autoritat en el camp de l’anorèxia nerviosa (Russell, 1979).

A partir de la seva inclusió com a entitat diagnòstica en el DSM-III (Manual Diagnòstic i Estadístic dels trastorns mentals), el 1980, la BN ha arribat a ser un tema rellevant tant en la literatura popular com en les publicacions científiques especialitzades.

El 1980, Fairburn va publicar a la revista femenina Cosmopolitan un article en què es descrivien els símptomes d’aquest trastorn i es demanava a les lectores que ho pateixen, que es posessin en contacte amb ell per omplir un qüestionari, ajudant així a la investigació sobre aquest trastorn. En uns dies es van rebre més de 1000 respostes. La majoria de les que van respondre al qüestionari semblaven tenir BN, encara que només el 2,5% estava rebent alguna forma de tractament per a aquest problema. Els resultats d’aquest estudi suggerien que la BN era una malaltia greu, no detectada en la gran majoria dels casos (Fairburn i Cooper, 1982).

Posteriorment, s’han realitzat nombroses investigacions sobre aquest tema i s’ha trobat que la BN és un important problema de salut en nombrosos països, concretament a aquells en què es presenten més casos de anorèxia nerviosa. Recentment s’ha estès a països mediterranis com Itàlia i Espanya i la seva incidència, en general, sembla ser creixent (Fairburn, 1995).

En l’estudi pioner de Cosmopolitan es va constatar que només el 2,5% dels casos trobats amb BN estaven en tractament. Aquesta reticència al tractament, encara que no en forma tan extrema, segueix observant en l’actualitat segons diversos estudis. Les raons per les quals aquests pacients són reacis a buscar ajuda són la vergonya, el sentiment de culpa i el temor a que altres persones s’assabentin. També sol influir la tendència a minimitzar el problema i la manca de confiança en que puguin trobar una ajuda eficaç.

El cambrilenc Joel, necessita urgentment un trasplantament de medul·la òssia

Joel rodríguez

El jove cambrilenc Joel Rodríguez, de només 6 anys d’edat, pateix una greu malaltia hematològica anomenada aplàsia medul·lar congènita. Aquesta rara malaltia és molt poc coneguda i només afecta d’entre 2 a 6 persones per cada milió. L’aplàsia medul·lar congènita consisteix en la desaparició de les cèl·lules mare de la medul·la òssia encarregades de la producció de les cèl·lules de la sang, és a dir, les plaquetes, els glòbuls vermells i els glòbuls blancs. En nens aquesta malaltia és mortal i l’única solució de curació és el trasplantament de medul·la òssia d’un donant compatible.

En conèixer la greu malaltia del Joel, la seva família ha iniciat una campanya de difusió per tal d’arribar al màxim de gent i que es pugui aconseguir un donant compatible pel petit Joel el més aviat possible. Revista Cambrils Diari Digital ha parlat amb el seu pare, en Román Rodríguez, que ha volgut fer una crida a tothom sobre la importància de ser donants.

La medul·la òssia del Joel ha deixat de fabricar cèl·lules mare que són les encarregades de produir les cèl·lules sanguínies

Segons ha explicat el seu pare, quan el nen tenia un any i mig aproximadament van portar-lo a l’Hospital de Sant Joan de Reus perquè portava uns dies que no menjava massa i perquè estava una mica refredat, fruit d’una bronquiolitis -que és una inflamació dels bronquíols- tot i que és més lleu que una bronquitis. Aleshores li van realitzar una analítica de sang, en la qual li van detectar un nivell de plaquetes molt baix. A partir d’aquí, segons detalla Román Rodríguez, “ens van derivar al departament d’hematologia pediàtrica de la Vall d’Hebrón de Barcelona. Des de 2004, hem anat cada mes a Barcelona a fer controls d’analítica i cada vegada s’ha anat reduint més el nombre de plaquetes. Per altra banda, els valors de gòbuls vermells i blancs estaven baixos però es mantenien dins dels límits de referència”. No obstant, des de fa uns dos o tres mesos també han comprovat que els glòbuls blancs i vermells estan disminuint i ja estan per sota dels límits de referència. Segons explica el pare del Joel, “en diverses ocasions li han fet puncions lumbars per treure-li líquid de la medul·la i comprovar si fabrica cèl·lules mare. Fins ara anaven sortint cèl·lules, molt poques, però en l’última punció ja no va sortir cap cèl·lula mare. També li van fer una biòpsia medul·lar, que és una analítica més completa, i van comprovar que la seva medul·la òssia ja no fabrica cèl·lules mare”.

De fet, fa només 15 dies, els pares del Joel van conèixer el diagnòstic definitiu: el Joel té aplàsia medul·lar congènita i necessita un trasplantament de medul·la òssia per curar-se.

“És la pitjor notícia que li poden donar a un pare i a una mare; quan et diuen que el teu fill es pot morir”

Román explica que és molt dur conèixer que el teu fill té una malaltia tan greu com l’aplàsia medul·lar congènita; “és la pitjor notícia que li poden donar a un pare i a una mare; quan et diuen que el seu fill es pot morir. Però el que no pots fer és quedar-te a casa esperant a que et truquin. Si amb aquesta crida aconsegueixo que 50, 100, 200 persones o les que siguin, es facin donants, doncs molt bé pel Joel perquè tindrà moltes més possibilitats, però també pels altres malalts”.

Les complicacions d’aquesta malaltia fa que la família d’en Joel tingui una especial vigilància sobre el nen. Tal i com explica el seu pare, “si no tens plaquetes et surten molts més blaus o amb una petita ferida pots tenir hemorràgies, perquè la sang no coagula. A més, ara com que li han baixat els nivells de glòbuls blancs i vermells, doncs també estem amb la por de que agafi infeccions, perquè els glòbuls blancs s’encarreguen de lluitar contra les infeccions i els vermells s’encarreguen de portar l’oxigen per la sang”.

Única solució possible: un trasplantament de medul·la òssia

La medul·la òssia del jove cambrilenc no treballa bé i per a la seva curació l’única solució és fer un trasplantament. També li poden anar fent transfusions de sang, tot i que el darrer pas ha de ser el trasplantament d’un donant compatible. Normalment el donant idoni és un germà o els propis pares, tot i que només 1 de cada 4 pacients disposa d’un donant familiar. El Joel té un germà bessó, l’Ivan, tot i que tant ell com els seus pares són incompatibles amb en Joel. A més la probabilitat de trobar un donant de medul·la compatible és d’1 entre 40.000 persones. Aquest percentatge és molt baix i per això és important que el nombre de donants sigui molt més elevat. La donació és anònima i pot ser compatible amb qualsevol malalt que ho necessiti. A Espanya, tal i com va assenyalar el pare del Joel, hi ha uns 80.000 donants de medul·la òssia.

Donades les complicacions de trobar un donant compatible Román Rodríguez fa una crida a tothom, “a que la gent s’informi i aquells que puguin i estiguin disposats a fer-ho. La donació és anònima, per tant, no és només pel Joel sinó per qualsevol altre nen o adult que ho necessiti a nivell mundial. Quan et fas donant és a nivell de tot el món, ja que existeix un registre de donants i una base de dades dels malalts, i això ho contrasten”.

Per ser donant, només cal una mostra de sang

Ser donant de medul·la òssia és molt senzill, ja que només cal que et preguin una mostra de sang i amb aquesta passes a formar part del Registre de Donants de Medul·la Òssia (REDMO). Dins d’aquest registre, pot ser que un dia et truquin per dir-te que la teva medul·la òssia és compatible amb la d’un pacient malalt.

Posteriorment, la donació de cèl·lules mare més utilitzada, en un 70% dels casos, és per sang perifèrica. Segons explica Román, “en aquest cas et treuen sang d’un braç, la sang passa per una màquina, filtren les cèl·lules mare i la resta de la sang torna al teu cos”. L’altra tècnica que s’utilitza en alguns casos aïllats, consisteix en una punció lumbar, una mica a la dreta de la medul·la espinal -amb anestèsia- des d’on extreuen les cèl·lules. Una altra opció molt important, tal i com va remarcar en Román, “és que les mares embarassades donin el cordó umbilical, ja que són una molt bona font de cèl·lules mare”.

On adreçar-se per ser donant

Per ser donant de medul·la òssia s’ha de tenir entre 18 i 55 anys. Els centres més propers per fer-ho són els següents: el Banc de Sang de l’Hospital de Joan XXIII de Tarragona trucant al telèfon 977 24 23 34; el Banc de Sant de l’Hospital de Sant Joan de Reus al telèfon 977 30 85 56 o bé a través de la Fundació Internacional Josep Carreras, al telèfon 93 414 55 66 o visitant la seva pàgina web http://fcarreras.org.

* Font: Revista Cambrils

El pare del Joel, també disposa d’un blog personal que és el següent: http://el-blog-de-roman.blogspot.com/