Una tassa de brou

Una senyora de 75 anys, agafa una tassa i li demana al cambrer que l’ompli de brou.
Després s’asseu en una de les taules del local. Quan tot just s’ha assegut s’adona que s’ha oblidat del pa. S’aixeca i va a agafar un panet per menjar-se’l amb el brou, i torna al seu lloc. Sorpresa! Davant la seva tassa de brou es troba assegut un magrebí, que està menjant sense immutar-se. Això és massa! – Pensa la senyora- però no em deixaré robar! I dit i fet, parteix el panet a trossos i els tira dins de la tassa que tenen al davant el magrebí i ella hi posa també la cullera.

El magrebí complagut, somriu. Prenen una cullerada cadascú fins a acabar-se la sopa, tot en absolut silenci.

Acabada la sopa, el magrebí s’aixeca, s’acosta a la barra i torna amb un gran plat d’espaguetis i… dues forquilles. Mengen tots dos del mateix plat, en silenci. Acaben el plat i s’acomiaden: Fins aviat!, li diu la senyora. “Adéu”, li respon l’home, amb un somriure als ulls. Sembla satisfet d’haver fet una bona acció, i s’allunya.

La dona el segueix amb la mirada; vençut el seu estupor busca amb la mà la bossa de mà que havia deixat penjat al respatller de la cadira. Però… Sorpresa! ¡La bossa ha desaparegut!

Quan ja anava a cridar: LLADRE, agafeu aquell LLADRE!, Mira al seu voltant i veu la seva bossa penjada en una cadira, dues taules més enrere d’on estava ella i sobre la taula un plat amb una tassa de brou … ja fred.

Immediatament, es dóna compte del que ha passat: No ha estat el magrebí el que s’havia menjat la seva sopa, ha estat ella qui, equivocant-se de taula, havia menjat gràcies al magrebí, com una gran senyora.

* Autor: Batista Cerruti. (Història real, viscuda a Suïssa, en un restaurant autoservei).

Anuncis

Mètodes en la psicologia del desenvolupament.

Psicologia del desenvolupament

Els psicòlegs del desenvolupament fan servir els mateixos mètodes d’investigació que els psicòlegs en d’altres àrees: observacions naturals, estudis correlacionals i experiments. No obstant, ja que els psicòlegs del desenvolupament estan interessats en els processos de canvi al llarg del temps, utilitzen aquests mètodes en tres tipus especials d’estudis: transversals, longitudinals i biogràfics.

En un estudi transversal, els investigadors examinen el canvi en el desenvolupament observant o provant persones de diferents edats en el mateix moment. Per exemple, poden estudiar el desenvolupament del pensament lògic examinant grups de nens de sis, nou i 12 anys i buscant després les diferències entre els grups d’edat.
El problema amb els estudis transversals és que no distingeixen les diferències d’edat de les diferències de cohort. Una cohort és un grup de gent nascuda durant el mateix període històric; per exemple, tots els catalans nascuts el 1940 formen una cohort. Les diferències de cohort són diferències entre els individus que sorgeixen del fet que van néixer i van créixer en diferents moments històrics. Si trobem que els individus de 40 anys van poder resoldre problemes matemàtics més difícils que els de 80 anys, no sabríem si aquest resultat es deu a les diferències d’edat o a les de cohort. Al capdavall, els individus de 80 anys van créixer en una època en què les oportunitats educatives eren més limitades i que no hi havia calculadores o computadores.
 
Per continuar llegint els mètodes longitudinals i biogràfics fes clic a la pestanya d’aquí baix :
 

Què és la psicologia del desenvolupament?

De la infantesa a la vellesa.
S’anomena psicologia del desenvolupament a l’estudi de com canvia la gent del naixement a la vellesa. Ja que pràcticament tot el que fa referència a una persona canvia al llarg del cicle de vida, la psicologia del desenvolupament inclou tots els temes estudiats pels psicòlegs, com pot ser el pensament, llenguatge, intel·ligència, emocions i conducta social. Però els psicòlegs del desenvolupament es concentren només en un cert aspecte d’aquests temes: com i per què es presenten canvis a mesura que la gent envelleix.
 
Al mirar d’entendre el “què” i el ‘”com” del desenvolupament humà, els psicòlegs es centren en tres temes d’interès permanent.
  • Un és el tema de les característiques individuals davant dels trets humans compartits. Encara que hi ha molts patrons comuns en el desenvolupament humà, el desenvolupament de cada persona també és únic en certs sentits. Tots emprenem essencialment la mateixa ruta del desenvolupament, però cadascú de nosaltres ho fa per diferents camins i experimenta els esdeveniments de diferents maneres.
  • Un segon tema que ressalten els psicòlegs del desenvolupament és el de l’estabilitat davant del canvi. El desenvolupament humà es caracteritza per transicions importants de la vida i per discontinuïtats amb el passat.
  • Finalment, el tema de l’herència davant de l’ambient és central per a la psicologia del desenvolupament. El desenvolupament humà s’explica per una combinació de forces biològiques i experiències ambientals. Totes dues interactuen constantment per modelar el creixement de la gent.