Separació dels pares

separació dels pares

Tots els pares volen protegir el seu fill/a, dels patiments que la separació pot causar. Per evitar seqüeles psicològiques és aconsellable consultar prèviament a un/a pediatre o un psicòleg/a.

Per trencar el gel amb el nen i començar a parlar sobre la situació familiar, els pares poden comprar o agafar en préstec d’una biblioteca, algun conte infantil que parli sobre la separació dels pares. Avui en dia hi ha molts que aborden aquest tema.

Tranquil·lament a casa, mirar el conte junts, deixant-li mirar les pàgines, llegint i comentant les il·lustracions, que el nen dediqui tot el temps que li calgui. Aleshores, li podem preguntar: “Tens algun amic que els seus pares estiguin separats? No creus que tots els nens tenen por que els seus pares es separin?”

El vostre fill/a, podrà transmetre els seus temors, sense por a que us enfadeu.

En molts casos, la separació va precedida de baralles i discussions en les quals el nen ha estat testimoni. O de silencis carregats d’agressivitat o manca de gestos afectuosos entre la parella.

El nen comprèn fàcilment els sentiments dels pares i sent amenaçada la unió familiar. Té un sentiment de culpa i por en veure que els seus pares es separen. Es pregunta perquè ell no ha sabut aconseguir que els seus pares continuin junts, ni que sigui per ell. Les baralles dels pares provoquen sempre en el nen una disminució de la seva autoestima.

La manera de dir que us aneu a separar és molt important, no són convenients paraules com “ens anem a separar” o “ens anem a divorciar”, és millor dir-li que necessiteu estar tranquils i per tant viure en llocs diferents, igual que els germans quan es barallen el millor és posar-los en habitacions diferents per tal que es tranquil·litzin.

Separación de los padres

Es corre el risc de sobreprotegir al nen, mimar-lo en excés, pel sentiment de culpabilitat o per la por que us deixi d’estimar, però els pares no heu de permetre que el nen us manipuli.

Us podreu divorciar, però recordant que l’educació del nen és cosa dels dos i que mai us podreu separar d’aquesta paternitat en comú.

La frase més difícil de pronunciar en moments àlgids de la crisi de la separació és “Continuarem sent amics”. Aquest és un punt fort, quan els pares no es parlen, o quan el nen no s’atreveix a parlar del pare en presència de la mare o a la inversa, o li passa el telèfon al nen per no haver de parlar amb l’altre, ja que el nen se sentirà destrossat enmig dels pares ressentits, veient-los enemistats. I això pot afectar la integritat psíquica del petit.

nen amb nina

En canvi, si la mare deixa el nen a l’escola, i li comenta que després, el seu pare anirà a recollir-lo, o dir-li “ja ho saps, jo sempre estimaré a la mare, si està malalta o necessita ajuda, ja sap que podrà comptar amb mi “. El nen podrà mantenir-se en el seu lloc, sabrà que la vida segueix amb el pare i la mare, que tenien les seves raons per portar-lo al món, ja que continuen aliats.

Hi ha diferents tipus d’amor, amor sexual, amb afecte, amb amistat. Haureu de trobar la vostra nova forma d’estimar-vos i el vostre fill creixerà optimista i us respectarà tota la vida.

Si no podeu trobar el moment de tenir un diàleg sensat, tranquil i constructiu, el millor és anar a un psicòleg o un assistent social per que posi pau entre els dos.

Anuncis

La resiliència

Los patitos feosLa resiliència és la capacitat de superar els cops durs  de la vida. En aquest llibre, Boris Cyrulnik, ens ofereix una altra visió sobre el trauma infantil.

Aquest llibre pot ser útil també per als adults, que “arrosseguen” traumes infantils, ja que la seva lectura aprofundeix en aspectes fins ara desconeguts pràcticament i ofereix alternatives positives.

El contingut del llibre, parla des de l’embaràs, com abans de néixer ja ens sentencien moltes vegades del que serem en un futur.

Com des de nens, el nostre entorn, siguin els pares, professors, amics, veïns, amb les seves opinions creen en el nen una bombolla sensorial, que si el que s’espera del nen és negatiu té moltes possibilitats de que sigui així, alhora que si és positiu també.

Fa anys es pensava que el fill d’un alcohòlic, de gran també  ho seria. Cyrulnik, trenca amb aquesta creença, demostrant amb la seva dilatada experiència, que això no té perquè ser així. Que si el nen colpejat a la vida, se li tendeix una mà, sigui socialment o culturalment, el seu futur pot canviar radical i positivament.

El nen crea uns llaços afectius, que no necessàriament ha de ser amb un familiar, pot ser qualsevol persona que estigui disposada a allargar-li una mà, i aprèn a “esmorteir” els xocs autoprotegint-se, traient del seu interior els mecanismes necessaris per convertir-se d’ aneguet lleig en cigne.

Cigne

Educar les emocions (II)

Educar les emocions 2

Nosaltres som referents per als nens, miralls on es reflecteixen, i a partir del quals aprenen el que és correcte i el que no, construint en base a aquesta distinció dualista la seva identitat. Així que, perquè els nens s’acceptin a ells mateixos (i això inclou les seves emocions), abans hem d’aprendre a ser capaços d’acceptar-nos nosaltres i admetre tot allò que sentim, sense jutjar-ho o qualificar-ho.

Les emocions per si mateixes no són ni bones ni dolentes, fins que nosaltres decidim interpretar-les i avaluar-les. En realitat, no són més que impulsos d’energia que formen part de la nostra naturalesa com a éssers vius que necessiten ser expressats. Ara bé, que no siguin dolentes no vol dir que no puguin ocasionar conseqüències negatives, però això només dependrà de la nostra habilitat per a expressar-les i no fer mal als que ens envolten o a nosaltres mateixos.

*Educar les emocions.

 

√ Campanya a favor de la donació de medul·la. Fes-te donant, la teva solidaritat pot salvar vides.

Joel tiene Aplasia Medular Congénita* Aplàsia Medul·lar Congènita

* Fundació Carreras. Contra la leucèmia.

* Fes-te donant de moll d’os

Carta d’un fill al seu pare

 

No em donis tot el que et demano, a vegades només ho faig  per veure fins a on puc arribar.

No em cridis, et respecto menys quan ho fas, i m’ensenyes a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho.

No em donis sempre ordres… Si en lloc d’ordres, a vegades, em demanessis les coses, jo ho faria més ràpid i amb més gust.

Compleix les promeses, bones o dolentes… Si em promets un premi dona-me’l, però també si és un càstig.

No em comparis amb ningú, especialment amb els meus germans. Si tu em fas lluir millor que els altres, algú patirà, i si em fas lluir pitjor que els altres seré jo qui pateixi.

No canviïs d’opinió tan sovint sobre el què he de fer, decideix-te i mantingues aquesta decisió.

Deixa’m valdre per mi mateix, sí tu ho fas tot per mi, jo mai podré aprendre.

No diguis mentides davant meu ni em demanis que les digui per tu, ni que sigui per treure’t d’un mal pas, em faràs sentir malament i perdre la fe en el que em dius.

Quan jo faci alguna cosa dolenta, no m’exigeixis que et digui per què ho vaig fer, a vegades ni jo mateix ho sé.

Quan estiguis equivocat en alguna cosa, admete-ho. Creixerà l’opinió que jo tinc de tu i m’ensenyaràs a  admetre les meves equivocacions també.

No em diguis que faci una cosa que tu no fas, jo aprendré i faré sempre el que tu facis, encara que no ho diguis, però mai faré el que tu diguis i no facis.

Ensenya’m a estimar i conèixer Déu. No importa si a l’escola em volen ensenyar perquè de res val si jo veig que tu ni coneixes ni estimes Déu.

Quan t’expliqui un problema meu no em diguis: no tinc temps per bestieses o això no té importància. Intenta comprendre’m i ajudar-me.

I estima’m i diga-m’ho, a mi m’agrada sentir-t’ho dir, encara que tu no creguis necessari dir -m’ho.  

Els aneguets lletjos

La resiliència és la capacitat de superar els cops durs de la vida. En aquest llibre, Boris Cyrulnik, ens ofereix una altra visió sobre el trauma infantil.

Los patitos feosAquest llibre pot ser útil també per als adults, que “arrosseguen” traumes infantils, ja que la seva lectura aprofundeix en aspectes fins ara desconeguts pràcticament i ofereix alternatives positives.

El contingut del llibre, parla des de l’embaràs, com abans de néixer ja ens sentencien moltes vegades del que serem en un futur.

Com des de nens, el nostre entorn, siguin els pares, professors, amics, veïns, amb les seves opinions creen en el nen una bombolla sensorial, que si el que s’espera del nen és negatiu té moltes possibilitats que sigui així, alhora que si és positiu també.

Fa anys es pensava que el fill d’un alcohòlic, de gran també  ho seria.  Cyrulnik, trenca amb aquesta creença, demostrant amb la seva dilatada experiència, que això no té per què ser així. Que si al nen colpejat a la vida, se li dona un cop de mà, sigui socialment o culturalment, el seu futur pot canviar radical i positivament.

El nen crea uns llaços afectius, que no necessàriament té de ser amb un familiar, pot ser qualsevol persona que estigui disposada a allargar-li una mà, i aprèn a “esmorteir” els xocs autoprotegint-se, traient del seu interior els mecanismes necessaris per convertir-se d’aneguet lleig a cigne. Aneguet lleig

Estic agraïda…

Estic agraïda...

… pels crits dels meus fills al pati, ja que això vol dir que estan vius.

… pel dinar que he de preparar diàriament, un dia i un altre, ja que això vol dir que tinc alguna cosa per menjar.

… pels impostos que pago, ja que això vol dir que tinc ingressos.

… per la pila de roba que he de rentar i planxar, ja que això vol dir que tinc alguna cosa per posar-me.

… per la gespa que he de tallar, les finestres que he de netejar i el terra que he de fregar, ja que això vol dir que tinc una casa.

… per l’elevada factura d’electricitat que he de pagar, ja que això vol dir que tinc alguna cosa per escalfar-me.

… per l’última plaça d’aparcament que he trobat al pàrquing del supermercat, ja que això vol dir que puc caminar.

… per tota la neteja que he de fer després d’una festa, ja que això vol dir que he estat envoltada d’amics.

… pel so de l’alarma del meu despertador, ja que això vol dir que estic viva.

* Autor anònim a Internet.

El meu fill vol una nina

Nen amb nina

Si el teu fill et reclama una nina, ofereix-l’hi sense neguit. Les seves raons per voler una nina poden ser múltiples: veure que les nenes petites troben en aquest joc un plaer evident, el desig d’imitar la seva mare o el seu pare amb ell mateix o amb el nou nadó…

Pot ser que, fins i tot, com fill únic, vulgui una companyia. El que compta és que es senti bé com a nen i no que el joc sigui específicament d’un sexe o d’un altre. Ell aprèn el seu futur paper: els nous papes no s’ocupen dels seus nadons? Doncs, dona-li un nino de sexe masculí, com ell.

Pots ajudar el teu nen a ser més conscient de les seves pròpies necessitats i de les seves apetències, a expressar millor les seves emocions, dirigint la seva atenció sobre la de les seves nines. “La teva nina pot ser que tingui gana, tu no ho creus?, què has de fer?”
O, “la teva nina està despullada, tindrà fred?”.

* Fotografia: Adrián Fatou Valenzuela, premiada en el II Certamen Fotográfico “Hombres en Proceso de Cambio”, organitzat des del Programa Hombres por la Igualdad (Delegación de Igualdad y Salud. Ayuntamiento de Jerez de la Frontera). Nota: Editat el text de la pissarra per Psicologiacat, a l’original s’hi pot llegir: “mi papá me mima” i a sota un dibuix molt primitiu d’un pare amb cabells llargs.