El nen bilingüe

Nen bilingüe

El bilingüisme es refereix a dos tipus de nens: els que parlen en dos idiomes des d’una edat molt primerenca i aquells que van començar a parlar en una llengua diferent de la del país (o, almenys, de l’escola) on es troben.
En el primer cas, el nen ha nascut de pares que parlen cadascun una llengua diferent i cada un ha parlat en la seva llengua al nadó.
En el segon, el nen ha nascut d’una família immigrant on “la llengua de dins” (aquella que es parla a casa) no és la mateixa que “la llengua de fora” (aquella que es parla al carrer o a l’escola).

En molts països i en moltes èpoques, els nens eren, o són, culturalment bilingües: els petits catalans, per exemple. Espanya té la sort que en moltes de les seves comunitats autònomes es parlen dues llengües oficials. El bilingüisme és un triomf.
Això és el que han comprès bé els pares que organitzen molt aviat viatges a l’estranger amb els seus nens. Saben que, mentre més jove sigui el nen, més facilitats tindrà per adquirir una segona llengua.

Què és la psicologia del desenvolupament?

De la infantesa a la vellesa.
S’anomena psicologia del desenvolupament a l’estudi de com canvia la gent del naixement a la vellesa. Ja que pràcticament tot el que fa referència a una persona canvia al llarg del cicle de vida, la psicologia del desenvolupament inclou tots els temes estudiats pels psicòlegs, com pot ser el pensament, llenguatge, intel·ligència, emocions i conducta social. Però els psicòlegs del desenvolupament es concentren només en un cert aspecte d’aquests temes: com i per què es presenten canvis a mesura que la gent envelleix.
 
Al mirar d’entendre el “què” i el ‘”com” del desenvolupament humà, els psicòlegs es centren en tres temes d’interès permanent.
  • Un és el tema de les característiques individuals davant dels trets humans compartits. Encara que hi ha molts patrons comuns en el desenvolupament humà, el desenvolupament de cada persona també és únic en certs sentits. Tots emprenem essencialment la mateixa ruta del desenvolupament, però cadascú de nosaltres ho fa per diferents camins i experimenta els esdeveniments de diferents maneres.
  • Un segon tema que ressalten els psicòlegs del desenvolupament és el de l’estabilitat davant del canvi. El desenvolupament humà es caracteritza per transicions importants de la vida i per discontinuïtats amb el passat.
  • Finalment, el tema de l’herència davant de l’ambient és central per a la psicologia del desenvolupament. El desenvolupament humà s’explica per una combinació de forces biològiques i experiències ambientals. Totes dues interactuen constantment per modelar el creixement de la gent.