Solters, cada vegada més sans.

Els científics socials van trobar sobre l’any 1970, que el matrimoni beneficiava la salut dels homes més que el de les dones, però una nova investigació al Journal of Health and Social Behavior (Vol.49, No.3) del mes de setembre suggereix que això està canviant: Els homes solters són ara gairebé tan saludables com els seus col·legues casats.

Solteros

La sociòloga Hui Liu de la Universitat de l’Estat de Michigan i el seu equip van arribar a aquesta conclusió després de revisar les dades recollides entre 1972 i 2003.

Van trobar que són cada vegada més els homes “no casats”, tal com s’ha anomenat al gremi en estudis precedents, que gaudeixen cada vegada més d’hàbits de vida favorables similar a la dels homes casats. Que el matrimoni és bo per a la salut però divorciar-se no amistosament produeix un efecte nefast per a la persona.

Trenta anys de canvis socials, indiquen que el matrimoni està menys valorat en termes globals i que hi ha altres camins per obtenir la felicitat. Pot ser degut al fet que els “no casats”, tinguin cada cop més suport social fora del matrimoni.

El canvi, diu Liu, pot provocar els canvis als programes i polítiques que es van dissenyar per promoure el matrimoni.

Pel que fa a la dona, conclouen: la salut de la dona continua en la mateixa línia que en el passat. I per tant, la millora de la salut només l’han aconseguit els homes.

Anuncis

Depressió després del matrimoni

Núvia

Segons els experts, l’estat de pesar després de la boda és més o menys comú i sol donar-se en persones “una mica immadures”. “No és una cosa patològica, sinó una reacció emocional que veiem bastant en consulta, però res greu”, reconeix Jesús de la Gándara, psiquiatra i cap del Servei de Psiquiatria del Complex Assistencial de Burgos. “Alguns que s’han casat recentment senten por pel pas que acaben de donar i no assumeixen aquesta vinculació amb la seva parella”, assenyala.

Curiosament, aquest “baixón postboda” es dóna més sovint en aquelles parelles que ja portaven anys convivint. Gándara apunta una possible explicació: “Es tracta d’una conjunció de diversos factors, però fonamentalment amaga un sentiment de por a la pèrdua de llibertats i dificultats per acceptar el compromís per a tota la vida”.

La relació de parella té unes fases ben conegudes. Primer es dóna l’etapa de l’enamorament inicial, que dura uns tres anys i és la fase platònica, la del desig, en què l’hormona més activa és la dopamina, relacionada amb el plaer. El segueix el que Eduard Punset anomena la “fase de construcció del niu”, que inclou “assumir una certa responsabilitat, la negociació de les llibertats individuals i comprometre’s més amb la parella”, segons explica el psiquiatre, i l’hormona oxitocina guanya protagonisme, per sobre de la dopamina. És en aquest període en el qual poden sorgir problemes, ja que “tots aquests acords als quals s’ha d’arribar no són verbalitzats, sinó que és una qüestió d’actitud, del dia a dia i tots dos han de cedir en algun aspecte”, indica .

Si aquesta darrera fase no està ben assentada, donar el pas cap al matrimoni pot no ser una bona idea. “S’ha de pensar-s’ho molt abans i analitzar si realment el company sentimental és la persona ideal per compartir la vida, per molt afecte que existeixi”, aconsella l’especialista, que considera que si no s’està molt segur, el més probable és que la parella duri poc temps casada “.

Tots els informes assenyalen, any rere any, que les vacances són catastròfiques per als matrimonis, ja que en l’època estival augmenta el temps que els cònjuges passen junts i, també, les discussions. Per això és durant aquests mesos quan els jutjats reben el major nombre de peticions de divorci. No obstant això, aquesta influència negativa de les vacances a la parella és aplicable només a aquells matrimonis que fa temps que es van prometre amor per tota la vida. En els acabats de casar, aquesta estació té l’efecte contrari.

Segons Jesús de la Gándara, “el problema sorgeix en aquelles parelles que estan acostumades a passar poc temps sota el mateix sostre, pels seus respectius treballs, i que quan arriben les vacances gairebé han d’aprendre a conviure de nou. És llavors quan sorgeixen les baralles i les ‘diferències irreconciliables’ “, explica.

* Font: elmundo.es

 

 

joel rodríguez   AJUDA AL JOEL!!! Fes-te donant de medul·la òssia.

  * El blog de Roman. El pare del Joel.

  * Fundació Carreras. Contra la leucèmia.

* Ajuda al Joel