Annerl

Anna Freud

Anna Freud, va néixer un 3 desembre de 1895 a Viena.

Va ser la sisena i última filla del matrimoni Sigmund Freud i Martha Bernays.

El seu pare l’anomenava afectuosament Annerl i Dimoni Negre (Schwarzer Teufel) pel seu caràcter díscol i capritxós. Dominava, a part de la seva llengua materna, lògicament, l’anglès, el francès i una mica d’italià. Va ser la successora dels ensenyaments del seu pare i va treballar durant molts anys, colze a colze al seu costat, però ella es va interessar més per la psicoanàlisi infantil. Els seus mètodes o teories podrien ser molt qüestionades, igual que els del seu pare, però ha estat una de les figures més importants en la psicologia als Estats Units, encara que immerescudament no reconeguda en la psiquiatria de parla hispana.

Us deixo unes paraules seves …

“Només quan la meva ment es va commoure sencera

Quan lluitava contra forces fosques, desenfrenades

Vaig poder, sola en la meva necessitat, sentir amb temor

Que cada poeta canta únicament la seva pròpia pena ”  (1918)

El 9 octubre de 1982 va morir a Londres.

Anuncis

Freud, el pare del psicoanàlisi

Freud, el pare del psicoanàlisi

El seu nom complet: Sigismund Schlomo Freud.

Nascut a Freiberg, el 6 de maig de 1856 i va morir a Londres, el 23 de setembre de 1939.

Va ser metge, neuròleg i el creador de la psicoanàlisi.

La seva faceta menys coneguda és la de la recerca neurològica, que va abandonar per dedicar-se exclusivament als llavors anomenats “malalts nerviosos”, després d’adonar-se que les teràpies utilitzades en aquella època no eren adequades per a la rehabilitació dels malalts.

A l’inici de la seva carrera, va utilitzar la hipnosi per tractar els malalts mentals, però va descartar temps després aquesta tècnica terapèutica en comprovar que els símptomes patològics reapareixien un cop la suggestió hipnòtica havia desaparegut.

Va mostrar especial interès per la neurosi i per la histèria, avui coneguda com trastorn de conversió, però acabaria abandonant aquest mètode a favor de l’associació lliure.

Va descobrir que els seus pacients alleujaven els seus símptomes quan els animava a que expressessin el que pensaven, recolzats en un divan i d’aquesta manera va començar a fundar els conceptes de la psicoanàlisi. Però les seves teories i els tractaments als seus pacients van revolucionar la Viena del segle XIX, ja que les seves investigacions partien del mètode de tractar l’inconscient per a curar malalties mentals i no es centrava en la medicina com a tal.

Actualment el debat segueix dividint les opinions entre els seguidors que consideren que va ser un científic que va fer grans descobriments de la psicologia i d’altra banda, els seus crítics que el consideren més aviat un filòsof, que les seves teories no tenen una base científica rigorosa.

Avui en dia, la psiquiatria i la psicologia rebutgen l’obra de Freud per no pertànyer a l’àmbit de la ciència.

Encara que la paraula de Freud en la psicoanàlisi moderna continua tenint un lloc important.