Frustració

 
Ens sentim frustrats quan una persona no aconsegueix arribar a una meta per algun motiu o algú s’interposa en el seu camí.
Hi ha moltes fonts menors de frustració que poden causar-nos un estrès significatiu.
Hi ha cinc causes de frustració que són bastant comunes (Morris, 1990): 
Els retards, perquè la cultura dona molt valor al temps.
La falta de recursos, pel que interpretem que és un dret de tot ciutadà, com pot ser no poder costejar-nos unes bones vacances o comprar-nos el cotxe que ens agrada.
El fracàs perquè assumim que si haguéssim fet les coses diferents hauríem tingut èxit, ja que la cultura sosté que l’èxit o fracàs depèn del nostre talent i esforç personal, sense tenir en compte la sort, la bona fortuna o simplement ser al lloc correcte en el moment adequat.
Les pèrdues ens fan sentir poc valorats, poc importants o indefensos, com el final d’una relació amorosa o l’acomiadament de la nostra feina.
La discriminació pel fet de que ens neguin oportunitats o reconeixements per raó de sexe, edat, color de pell o religió.
Anuncis

Solters, cada vegada més sans.

Els científics socials van trobar sobre l’any 1970, que el matrimoni beneficiava la salut dels homes més que el de les dones, però una nova investigació al Journal of Health and Social Behavior (Vol.49, No.3) del mes de setembre suggereix que això està canviant: Els homes solters són ara gairebé tan saludables com els seus col·legues casats.

Solteros

La sociòloga Hui Liu de la Universitat de l’Estat de Michigan i el seu equip van arribar a aquesta conclusió després de revisar les dades recollides entre 1972 i 2003.

Van trobar que són cada vegada més els homes “no casats”, tal com s’ha anomenat al gremi en estudis precedents, que gaudeixen cada vegada més d’hàbits de vida favorables similar a la dels homes casats. Que el matrimoni és bo per a la salut però divorciar-se no amistosament produeix un efecte nefast per a la persona.

Trenta anys de canvis socials, indiquen que el matrimoni està menys valorat en termes globals i que hi ha altres camins per obtenir la felicitat. Pot ser degut al fet que els “no casats”, tinguin cada cop més suport social fora del matrimoni.

El canvi, diu Liu, pot provocar els canvis als programes i polítiques que es van dissenyar per promoure el matrimoni.

Pel que fa a la dona, conclouen: la salut de la dona continua en la mateixa línia que en el passat. I per tant, la millora de la salut només l’han aconseguit els homes.

Joel continua buscant un donant de moll d’os

Joel continua buscant un donant de medul·la

Van passant els dies i la família de Joel segueix esperant una trucada de telèfon que els doni la notícia que tant anhelen: Han trobat un donant compatible pel Joel.

El petit Joel té només 6 anys. Pateix Aplàsia Medular Congènita, que és una malaltia hematològica, mortal (que va destruint progressivament les cèl·lules mare i amb elles les plaquetes, els glòbuls blancs i els glòbuls vermells del nostre organisme) i l’únic tractament possible és un trasplantament de moll d’os.

«No te n’adones del que tens fins que està en perill. Nosaltres farem tot el que estigui a la nostra mà per ell ». Diu Roman, el pare del Joel. Per això, recorda que «la probabilitat de trobar un donant de medul·la compatible és d’1 entre 40.000 persones. Es tracta d’un percentatge molt baix i, per això, com més siguem (jo ja sóc donant), més pacients poden rebre aquest desitjat trasplantament ».

«Pot ser que siguis tu i només tu, el donant compatible amb Joel».

√ Campanya a favor de la donació de medul·la. Fes-te donant, la teva solidaritat pot salvar vides.

Joel tiene Aplasia Medular Congénita* Aplàsia Medul·lar Congènita

* Fundació Carreras. Contra la leucèmia.

* Fes-te donant de moll d’os

Pols oposats

 Els pols oposats s’atrauen.

Pols oposats

Les investigacions sobre l’atracció dels pols oposats, recolza que les persones es busquen similars aparentment, amb interessos o actituds comunes, per edat, valors, per proximitat, per cercles socials o culturals.

“Conviure amb una persona que sigui igual de irritable com jo, em dificulta més la vida, que amb una persona de temperament més tranquil, que em pot arribar a equilibrar”. Fins i tot persones amb caràcters similars poden tenir una vida en comú difícil en alguns aspectes.

Hi ha relacions i situacions que semblen complir amb aquesta norma, però pot haver altres explicacions millors de la seva atracció.

La investigació psicològica ha demostrat, que aquesta creença popular, no és veritable.

Estrelles negres

Estrellas negras 

Aquesta és la història d’un nen com qualsevol altre, juganer, entremaliat, alegre ….
Però la seva malaltia, no era com totes, tenia una de tan rara, que ni ell sabia com es deia.
El seu pare preocupat per la seva salut, va anar a la recerca d’un bruixot, per demanar-li ajuda.
Aquest vivia enmig d’un bosc solitari, en una gran casa blanca, que tot i el seu color a la gent li donava cert temor. Però el papa del Josep -que així s’anomenava el nen- això no l’espantava, estava decidit a fer el que fes falta.
Quan el bruixot va escoltar el relat, es va gratar el cap, va tossir i després d’una hora de pensar, li va dir: Has d’anar de casa a casa, demanar que et donin sang per al teu nen, necessitaràs que molta gent t’ajudi, per recollir tota la que necessitem per al Josep.
– Mira el cel, sembla que no hi hagi estrelles, oi?
El pare va assentir amb el cap.
– Per cada persona solidària que trobis i et doni una mica de la seva sang, una estrella tornarà a brillar i quan totes brillin, aquesta serà la senyal: el teu fill estarà curat.
Quan l’home va sortir del bosc va començar a pensar com podia convèncer a tanta gent, però estava decidit a aconseguir-ho, pel seu fill.
Primer va anar al seu poble perquè va pensar que allà el coneixien i seria més fàcil, a poc a poc la veu va anar corrent… el que semblava tan difícil no ho va ser tant, cada nit lluïa una estrella més al cel, fins que va arribar el anhelat dia en què totes les estrelles il.luminaven amb la seva llum a tota les persones que amb la seva bona voluntat havien donat una mica d’elles mateixes.
A partir d’aquest dia, el Josep va tornar a jugar, a córrer, a anar a l’escola … va ser un nen sa i fort.
– Mai oblidis a la gent que et va ajudar, ajuda tu també als altres i sempre que puguis mira al cel i si veus una estrella negra, busca el remei perquè torni a brillar.
Aquest va ser el consell que li va donar el pare del Josep al seu fill.

                          ************************************************

Aquest conte l’he recollit de http://karelen.wordpress.com/2009/10/22/estrellas-negras/, va dirigit a totes aquelles persones que desinteressada i altruistament aconsegueixen que cada nit una nova estrella brilli en el cel. Aquesta nit vaig mirar al cel i encara que estava ennuvolat, brillava amb força una estrella més.

Aquesta crida que va començar el Roman, explicant la malaltia del seu fill Joel, que pateix Aplàsia Medul·lar Congènita, i deia que buscava donants de medul·la per salvar el seu fill, a poc a poc ha anat aconseguint la reacció de persones anònimes que s’han implicat amb la família, fent-se donants de medul·la. Cada vegada en som més, i tu? encara no t’has decidit?

Pots contactar amb el Roman en el seu blog i fer-li arribar els teus dubtes, o a la Fundació Carreras, també pots trobar al Roman a Facebook, Roman Rodriguez Bello, o el grup que s’ha creat amb aquesta finalitat, JOEL NECESITA UN DONANTE DE MÉDULA ÓSEA, i per què no? Fins i tot si vols pots fer-me arribar els teus dubtes per aquí. Entre tots, us explicarem en què consisteix fer-se donant de medul·la, que per res és una operació. I podrem aconseguir que una nova estrella brilli en el cel.

El bloc del Roman: http://el-blog-de-roman.blogspot.com/

Fundació Carreras: https: / / fcarreras.org /

Més informació a Psicologiacat, extret de la Revista Cambrils:https://psicologiacat.wordpress.com/2009/08/06/el-cambrilenc-joel-necessita-urgentment-un-trasplantament-de-medul%c2%b7la-ossia/

Psicologia positiva

Psicologia positiva

Fins fa poc, es donava més importància als aspectes negatius de la personalitat, com poden ser les depressions, l’ansietat, l’estrès, per a avui, amb aquesta nova branca de la psicologia científica, donar un tomb i plantejar noves alternatives al oferir més importància a trets humans emocionals com la felicitat, l’amor, la creativitat, l’optimisme.

Ens ensenya a potenciar el positivisme que posseïm en el nostre interior per afrontar trastorns, superar conflictes quotidians i d’aquesta manera contribuir a millorar la nostra vida.

Soledat

Soledat

Diuen alguns psicòlegs que la soledat és “la pesta del segle XXI”, un mal del nostre temps.

Avui en dia, nombroses persones diuen trobar-se soles, sobretot en ciutats grans, on hi ha menys contacte humà. I és que, es pot estar envoltat de gent i tenir una sensació de soledat increïble i d’altra banda, un pot estar sol i no sentir-se sol. La solitud, sol ser indesitjada, llevat d’excepcions.

Hi ha diversos tipus de soledat, l’emocional o personal, és a dir, manca de companyia, tenir relacions superficials que no són satisfactòries. O la social, que no es pertany a cap grup per mantenir interessos i ocupacions comunes, que ens ajudin a enfortir la nostra autoestima.

La solitud és similar a la depressió i l’ansietat.

Una solitud desitjada i ocasional ens pot reportar grans beneficis.  

Com aconseguir combatre la solitud?

1. Diagnòstic. Fent un diagnòstic de quin tipus de solitud es pateix i les causes.

2. Reforçant la teva autoestima. Coneixen-te bé, acceptan-te tal com ets, i estiman-te més.

3. Sense timidesa. Obligan-te a conèixer noves persones.

4. Hi ha moltes persones que se senten com nosaltres. És qüestió d’aprendre a escoltar, aprofundir en les relacions, ser empàtics, ser solidaris amb la gent que passen per una situació similar a la nostra.