Mètodes en la psicologia del desenvolupament.

Psicologia del desenvolupament

Els psicòlegs del desenvolupament fan servir els mateixos mètodes d’investigació que els psicòlegs en d’altres àrees: observacions naturals, estudis correlacionals i experiments. No obstant, ja que els psicòlegs del desenvolupament estan interessats en els processos de canvi al llarg del temps, utilitzen aquests mètodes en tres tipus especials d’estudis: transversals, longitudinals i biogràfics.

En un estudi transversal, els investigadors examinen el canvi en el desenvolupament observant o provant persones de diferents edats en el mateix moment. Per exemple, poden estudiar el desenvolupament del pensament lògic examinant grups de nens de sis, nou i 12 anys i buscant després les diferències entre els grups d’edat.
El problema amb els estudis transversals és que no distingeixen les diferències d’edat de les diferències de cohort. Una cohort és un grup de gent nascuda durant el mateix període històric; per exemple, tots els catalans nascuts el 1940 formen una cohort. Les diferències de cohort són diferències entre els individus que sorgeixen del fet que van néixer i van créixer en diferents moments històrics. Si trobem que els individus de 40 anys van poder resoldre problemes matemàtics més difícils que els de 80 anys, no sabríem si aquest resultat es deu a les diferències d’edat o a les de cohort. Al capdavall, els individus de 80 anys van créixer en una època en què les oportunitats educatives eren més limitades i que no hi havia calculadores o computadores.
 
Per continuar llegint els mètodes longitudinals i biogràfics fes clic a la pestanya d’aquí baix :
 
Un estudi longitudinal analitza els canvis del desenvolupament examinant les mateixes persones dos o més cops a mesura que creixen. Així, els investigadors interessats en el desenvolupament del pensament lògic podrien començar el seu estudi examinant un grup de nens de sis anys, esperar tres anys i tornar a aplicar proves als mateixos nens a l’edat de nou anys, després esperar altres tres per sotmetre’ls a prova una vegada més als 12. Els estudis longitudinals també comporten problemes. No distingeixen les diferències d’edat de les que sorgeixen del perfeccionament de les eines d’avaluació o de mesurament. Per exemple, els investigadors que reexaminen una cohort els nou anys potser tinguin accés a una prova més sensible del pensament lògic que la que van tenir quan van estudiar la cohort als sis anys.
D’aquesta manera, si descobreixen progressos importants en aquest període de tres anys, no quedaria clar en quina mesura aquests reflecteixen l’avanç en l’edat o d’una sensibilitat més gran de l’eina de mesurament. Un altre problema és que la realització d’un estudi longitudinal porta molt de temps, fins i tot si els investigadors només estan interessats en el desenvolupament durant la infantesa. Si estan estudiant canvis que tenen lloc durant el curs de l’edat adulta, un estudi podria portar 50 anys o més.
 
Per evitar l’enorme despesa d’un estudi tan llarg, els investigadors han dissenyat una tercera forma d’estudiar l’adultesa: l’estudi biogràfic o retrospectiu. Mentre que un estudi longitudinal podria començar amb individus de 20 anys i després seguir-los a mesura que envelleixen, l’enfocament biogràfic començaria amb persones de 70 anys per fer una retrospectiva de la seva vida. És a dir, els investigadors intentarien reconstruir el passat dels seus participants entrevistant -los i consultant altres fonts, com ho fa un biògraf a l’escriure la vida d’algú. No obstant això, les dades biogràfiques són menys confiables que les dades longitudinals o transversals, ja que els records que té la gent del passat no sempre són exactes.
Anuncis

2 pensaments sobre “Mètodes en la psicologia del desenvolupament.

  1. XVI Seminario Académico Apec – 11 a 14 de mayo de 2011 – Barcelona, España

    Estimado/a,

    Le invitamos a participar en el Seminario Académico Apec, en Barcelona, en el cual participan también, como organizadores, diferentes departamentos de la Universidad de Barcelona (UB). Dicho evento se realizará en el edificio de Geografía e Historia de la UB, situado en la calle Calle Montealegre, nº 6.

    En caso de que sea posible divulgarlo, nuestros sinceros agradecimientos.

    La XVI edición del Seminario Académico de la Asociación de Investigadores y Estudiantes Brasileños en Cataluña (APEC) llega con ánimos renovados. La intención es ampliar su ámbito de actuación e invitar a la discusión investigadores de España, Brasil, países iberoamericanos y europeos. El Seminario tendrá como tema “Horizontes de Brasil: escenarios, intercambios y diversidad”, cuyo objetivo central será establecer nuevos diálogos sobre las relaciones académicas, políticas, sociales, históricas, económicas y tecnológicas entre Brasil y los demás países.

    El Seminario está abierto a la participación de estudiantes e investigadores de cualquier país o nacionalidad que estén realizando o hayan realizado estudios en universidades o centros de investigación. Las comunicaciones pueden versar sobre distintos temas, de trabajos realizados tanto en Brasil como en países iberoamericanos y europeos. Las inscripciones pueden ser realizadas hasta el 28 de febrero de 2011, en tres modalidades – grupos de trabajo, comunicaciones coordinadas y comunicaciones libres – y los trabajos pueden ser presentados en portugués, castellano, catalán, inglés, gallego o euskera.

    Los resúmenes y los trabajos completos serán publicados en Ebook y distribuidos en CD, a cada participante. El Ebook también estará disponible en la página web de la Apec – Asociación de Investigadores y Estudiantes Brasileños en Catalunya (www.apecbcn.org).

    A continuación, detallamos los Grupos de Trabajo inscritos:

    GT1 – Género y Sexualidades – Prof. Dr. Anderson Ferrari (UFJF/UB); Maria Badet Souza (doctoranda UAB)

    GT2 – Hibridaciones Sentimentales en Contextos Migratorios – Prof. Dr. Jordi Roca i Girona (URV)

    GT3 – Salud Colectiva, Internacional y Global – Profa. Dra. Cristina Larrea Killinger (UB)

    GT4 – Imágenes, Cine y Televisión en Debate – Profa. Dra. Cristina Souza da Rosa (postdoctoranda UB, investigadora del Centro Film-Història)

    GT5 – Vejez Institucionalizada: Imaginario, Realidad y Educación – Profa. Dra. Carmen Maria Andrade (UFSM/FAPAS); Profa. Raimunda Silva D’Alencar (UESC)

    GT6 – Desarollo Local – Dra. Manuela Rau de Almeida Callou; Prof. Miguel Henrique da Cunha Filho (UERN / doctorando UB); Profa. Nara Nilceia da Silva Santos (UFPel / doctoranda UB); Profa. Julia Katia Borgneth Petrus (UFMA / doctoranda UB)

    GT7 – Ideas y Pensamiento – Prof. Dr. José Luiz Borges Horta (UFMG/UB); Profa. Dra. Karine Salgado (UFMG); Prof. Dr. Saulo de Oliveira Pinto Coelho (UFG); Prof. Marcelo Maciel Ramos (FUMEC)

    GT8 – Investigación y Estudios Interdisciplinarios de los Lenguajes Artísticos: Danza, Teatro, Música y Artes Plásticas – Profa. Dra. Maria de Lurdes Barros da Paixão (UFRN); Profa. Dra. Dilma de Melo Silva (USP)

    GT9 – Ecología, cultura y religión – Prof. Dr. Jesús Blas Vicens Vich (UB); Profa. Maria Consuelo Oliveira Santos (doctoranda URV)

    GT10 – Desarrollo Territorial Urbano y la Pobreza – Profa. Dra. Isabel Pujadas (UB); Profa. Julia Katia Borgneth Petrus (UFMA/ doctoranda UB)

    GT11 – Diversidad y educación – Profa. Dra. Luciana Pacheco Marques (UFJF)

    GT12 – Escriptures del cos a Iberoamèrica – Profa. Dra. Meri Torras Francés (UAB); Aina Pérez Fontdevila (doctoranda UAB)

    GT13 – Lengua Portuguesa y Española en Debate – Profa. Dra. Dolors Poch (UAB); Profa. Dra. Luciene Bassols Brizolara (FURG); Profa. Maristela Andréa Teichmann Bazzan (IFFarroupilha/Doutoranda UAB)

    GT14 – La imagen de la Inmigración Latinoamericana en los Medios de Comunicación – los últimos 15 años – Profa. Dra. Núria Simelio Solà (UAB); Profa. Gloria Quinayas Medina (UNIAJC/ doctoranda UAB)

    OBS.: En caso de que su trabajo no se ajuste a uno de los Grupos de Trabajo inscritos, existen las modalidades: coordinación coordinada y comunicación libre.

    Para más informaciones, visitar la página http://www.apecbcn.org
    o escribir a apec.seminario@gmail.com

    Comisión de organización del XVI Seminario Académico APEC

  2. Retroenllaç: No va aprendre a llegir fins als vuit anys | Psicologiacat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s