La disfunció erèctil es diagnostica després de, almenys, tres mesos de “fracassos”.

Disfunció erèctil

La tretzena entrega ordinària de la campanya “Recomanacions” de la Societat Espanyola de Farmàcia Comunitària (SEFAC) assenyala que un error puntual durant les relacions íntimes “no vol dir necessàriament disfunció erèctil: perquè aquesta es pugui diagnosticar, cal que els fracassos es repeteixin al menys durant tres mesos”.

Com a novetat, aquest lliurament de la campanya inclou un qüestionari que orientarà al pacient sobre la necessitat o no d’anar al metge davant la sospita que pateix un problema d’aquest tipus, que a Espanya afecta gairebé 2 milions d’homes majors de 25 anys, va informar SEFAC en un comunicat.

I és que, tal com s’explica a la fitxa, “la capacitat d’erecció de l’home no és sempre la mateixa: la fermesa i durada de l’erecció assoleixen el seu màxim al voltant dels 20 anys. A partir d’aquesta edat tendeix a disminuir de forma molt lenta, encara que progressiva, ja que l’erecció està molt lligada a l’envelliment de les nostres artèries i venes”.

El tractament recomanat en la majoria de vegades es basa en l’administració d’uns medicaments orals coneguts com inhibidors de la fosfodiesterasa (Sildenafil, vardenafil, tadalafil): “Són eficaços i segurs i no perden la seva activitat amb el temps”, afirma la guia.

En cas de no respondre reiteradament al tractament anterior, recull la fitxa,  pot ser necessària l’administració de petites injeccions o la utilització d’aparells de buit que produeixen una acumulació de sang. Si aquest tractament també fracassa, “es podria fins i tot valorar amb l’especialista la possibilitat d’operar per implantar unes pròtesis inflables”, va explicar SEFAC en les seves recomanacions.

* Fonts:

Saludalia, juliol, 2009.

Psiquiatria.com, juliol, 2009.

Anuncis

4 pensaments sobre “La disfunció erèctil es diagnostica després de, almenys, tres mesos de “fracassos”.

  1. Hola!!

    Mmmm… Amb tota la meva modèstia, proposo un apropament a la pràctica conscient del Tantra en la seva vesant sexual.

    Cito ara del bloc: tao-txikung-tu.blogspot.com

    “L’orgasme conscient és una eina meditativa a l’abast dels homes i les dones perquè es puguin situar, de forma natural, allà on la ment no pot accedir.

    La sexualitat sana i pura és un acte sagrat capaç d’activar l’alquímia de la nostra energia i fer-nos ascendir a un nou pla dimensional.

    Val la pena atendre la saviesa ancestral del Tantra per retornar a l’experiència que significa viure La Vida com un flux d’energia inesgotable.”

    En l’article es parla de mesures alopàtiques orientatives que sorgeixen directament de la concepció generalitzada que es té, a occident, del que és l’enfermetat i del que és la salut.

    Ho respecto. Però, una mirada complementària a la concepció holística, més estessa a orient, del que és la salut i l’enfermetat, penso que pot contribuïr molt a la qualitat de vida de molts i de moltes occidentals.

    Analitzant l’estat de les persones que pateixen disfunció erèctil des d’una perspectiva més humana i menys orgànica es podrien güarir la majoria sense cap medicament. És clar que, pot ser això reduiria molt els beneficis de la industria farmacèutica.

    Cadascú és el propi sanador de cadascú, i això no convé gaire que se sàpiga… jejejeje

    És qüestió de punts de vista 😉

    Com sempre: Amb molt d’afecte i admiració cap a Tu!!!!

    Una abraçada!
    Jordi

  2. Hola Jordi,
    qué complex és tot això de la disfunció erèctil, i altres enfermetats que tenim a occident, que em fan adonar de que ens estem tornant febles els éssers humans.
    Fa poc, veia unes informacions que deien que gaudim de més temps de vida, amb més qualitat, més medicaments per a curar-nos i en canvi patim més depressions avui; que en el 2020 la depressió será la segona causa d’incapacitat a Europa.
    Potser sí que ens hauríem de replantejar la possibilitat d’obrir-nos a noves fonts de sabiduria com poden ser la budista, el ioga i tractar de veure des d’una altra perspectiva els problemes que ens afecten a la nostra societat d’una manera més distant i freda.
    Possiblement, la causa la trobaríem en aquesta continua competició que tenim per a tot, de ser els millors en tot el que fem.
    Per tant, la teva filosofia em sembla clau, una altra óptica per a afrontar aquest i d’altres problemes, i com molt bé has dit: “això no convé gaire que se sàpiga… jejejeje”.
    Per cert, he intentat accedir al bloc que has anomenat i no se’m permetia,
    Una abraçada beeeeeeeen forta, Jordi 😉
    Ens continuem llegint!!!

  3. Hola!!

    Disculpa, el bloc que he citat és experimental i té l’accés restringit.

    Això és degut a que en el bloc l’autor dessenvolupa una forma de veure La Vida,, relacionant-la amb el Tao i la pràctica del Txi Kung, d’una forma totalment orientada al lector. I aquesta perspectiva, al ser tant peculiar, és preferible que estigui a disposició de qui pugui sentir interés per veure’l, en lloc de fer-ne una difusió oberta, ja que aquesta podria confondre els visitants.

    Si el vols veure, només cal que escriguis a l’adreça txikung@gmail.com i facilitis un compte de correu gmail per donar-lo d’alta.

    Un cop donat d’alta el compte, les dades d’accés del compte gmail facilitat seran les mateixes que es requeriran per entrar a veure el bloc.

    Una abraçada molt gran!!!!

    Jordi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s