Trastorn dèficit d’atenció

Trastorn Dèficit Atenció

El TDA (Trastorn Dèficit Atenció) és un dels trastorns infantils més comuns en la infantesa. Entre un 5 i 6 % dels nens en edat escolar pateixen aquesta alteració neurològica. Afecta per igual a nens i nenes, encara que n’hi ha molts més casos de nens diagnosticats.

Es caracteritza per una manca d’atenció (el nen es distreu fàcilment, no aconsegueix concentrarse, perd els objectes que utilitza en les seves tasques), hiperactivitat (es mou continuament, no pot estar sentat per llargues estones, parla massa), impulsivitat (parla i actua sense pensar, no pot esperar i interromp als altres).

Informació com aquesta es pot trobar per internet fàcilment, però la realitat es que al voltant del TDA s’està generant una gran polèmica i els pares se n’haurien d’assabentar.

El Dr. Fred A. Baughman Jr. és un neuròleg d’adults i nens certificat pel Col·legi Americà de Psiquiatria i Neurologia, i Membre de la Acadèmia de Neurologia. Alhora és autor del llibre, “El frau del TDAH: Com la psiquiatria converteix en pacients a nens normals”.

“El TDA no es un desordre, ni una enfermetat, ni una síndrome, ni un desequilibri químic del cervell. No ha estat sobrediagnosticat, subdiagnosticat o maldiagnosticat. Senzillament no existeix ni en un 3%, 5 % o 10 % de la població. De fet, no existeix. Es 100% un frau”. Va afirmar el Dr. Baughman, un dels molts professionals mèdics que recentment varen testificar davant del FDA i del Congrés en contra del TDA.

El Dr. Baughman va dir: ” Estem drogant a nens normals per a que actuin, menys com a nens normals i obligant-los a que actuin com els adults dòcils que se suposa que els estan ensenyant”.

“El TDA es una enfermetat fabricada, una enfermetat inventada que produeix uns  guanys immensos per als psiquiatres, pediatres, metges familiars, neuròlegs, psicòlegs, districtes escolars, grups mèdics (NAMI, CHADD), membres del Congrés i, sobretot, per a les compañies farmacèutiques”.

“Hem permés als professionals de la salut i de les escoles classificar de manera general el comportament i establir uns límits per a la conducta de l’estudiant en l’ambient escolar”.

“Els hi donem drogues als nens tan lliurement com si els hi donessim vitamines “Flintstones”. Aquesta ha estat la clau per a convertir-los en víctimes i a nosaltres també. A on es necessitava només el sentit comú, la disciplina i la responsabilitat del mestre, la psiquiatria i les grans empreses farmacèutiques han estat involucrades. La legislació i el Congrés els hi han permés introduir-se en les nostres escoles i d’aquesta manera n’han obtingut beneficis, diagnosticant i drogant a nens completament normals”.

I afegeix “Els nostres nens actuen de manera que molesten als adults. I estableix els símptomes que apareixen en el Manual de Diagnòstic i Estadístiques (MDE) de 1987, els quals formen la base per al diagnòstic del TDAH i mostra que la majoria d’ells realment es basen en coses que fan els nens quan irriten als adults, que aquests no tenen la paciència, la compassió o el interés per a tolerar-los. Ara tenim que ensenyar als adults que la solució depèn d’ells”.

El Dr. Baughman ha testificat davant el Congrés Americà, la UE, el Congrés de Mèxic, el Parlament de Austràlia Occidental, i d’altres innumerables cossos governamentals internacionals. És testimoni expert en demandes i casos legals respecte a enfermetats inventades de la psiquiatria.

Anuncis

Un pensament sobre “Trastorn dèficit d’atenció

  1. Retroenllaç: Aprèn malament | Psicologiacat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s