Jose Moya, vol contribuir amb Psicologiacat fent una aportació interessant. Us transmeto íntegrament el treball que ha realitzat per a la Universitat, on estudia Psicologia, diu així:
En el següent treball es farà un anàlisi i recorregut per les conductes alimentàries de risc (“picar” entre hores, consum de “menjar ràpid”, consum de llaminadures dolces i snacks salats, saltar-se àpats, dietes d’aprimament i règims hipocalòrics, etc.) entre adolescents d’entre 13 a 17 anys a nivell de Catalunya, juntament amb una proposta de disseny d’una campanya informativa i tallers extraescolars de cuina i alimentació sana basats en el model de Prochaska i DiClemente (1982) sobre el procés de canvi en addiccions, dirigit a aquesta població, amb l’objectiu de disminuir les conductes alimentàries de risc que poden desenvolupar en un transtorn alimentari:
INTRODUCCIÓ:
Els canvis culturals que s’han produït en les darreres dècades en el món, sobre tot la globalització dels estils de vida i el canvi cultural en els patrons de bellesa, ens han conduït a la proliferació d’unes conductes alimentaries molt diferents de les que existien fins a les hores. El model tradicional de família, on les menjades es feien a una hora determinada, sent la mare la que s’encarregava de planificar una dieta variada d’aliments, rica en nutrients i equilibrada, ha anat deixant pas a un “campi qui pugui”, on la figura de la mare tradicional (en una societat patriarcal com la nostra), va passant a la mare treballadora que deixa de ser el referent de la planificació de la nutrició de la família, i malauradament no ha tingut substitut.
A aquest fet se li ha unit el canvi produït en el concepte de bellesa basat en patrons de primesa per a les dones i de força per als homes. Els medis de comunicació, TV, revistes, publicitat, bombardegen constantment els nostres fills amb aliments hipocalòrics, aliments descompensats, menjars ràpids, “xuxeries”, dietes que permetran tenir una figura esvelta, … Se’ns mostra una guerra als quilos, i a la vegada, en l’afany de vendre, tota una sèrie d’aliments que molt enllà de permetre una alimentació rica i variada ens aboquen a la nutrició deficient.
La imatge de les maniquí de passarel·la és prototípica en la societat actual de bellesa, una imatge que per tal de ser abastada cal posar en marxa totes les dietes, privació de menjades, .. que hi ha al mercat, sense cap més objectiu que perdre pes. En aquesta dèria hi ha un dels principals factors d’una conducta alimentària deficient, de risc.
Els hàbits alimentaris que s’adquireixen principalment en la infància són determinants en les conductes alimentaries que es durant a terme en la edat adulta i en el traspàs generacional de comportaments. Ja que és en l’àmbit familiar on s’adquireixen. En l’actualitat, aquest àmbit ha deixat de tenir l’exclusivitat ja que el canvi de model familiar implica, moltes vegades, el fet que les nostres obligacions cap als nostres fills siguin traspassades a les escoles. Que els pares treballin obliga a deixar els fills als menjadors escolars, traspassant-los en aquest acte l’educació en l’alimentació.
Aquestes conductes alimentaries han conduït a l’augment considerable de trastorns alimentaris, tals com l’obesitat, l’anorèxia i la bulímia, a part d’altres. És fonamental, per tant, ensenyar els nostres fills des de ben joves, la importància que té l’alimentació en el manteniment de la salut, en el desenvolupament emocional i psicosocial. Així com en la prevenció de trastorns alimentaris.
Hem d’educar en l’alimentació, mostrar estratègies, per tal que puguin prendre decisions responsables i correctes en quant a la nutrició, i a una dieta saludable.
* Informació cedida per Jose Moya.
Psicologiacat 