Pressió psicològica

Presión psicológica

Sentim pressió psicològica quan ens veiem obligats a intensificar, accelerar o canviar la direcció del nostre comportament o ens sentim obligats a exercir un rendiment més alt. La pressió també contribueix a l’estrès.

Un exemple que ens és familiar és la pressió en el treball, actualment hi ha moltes companyies que han adoptat la política de “reducció de personal”, és a dir, mantenir o augmentar la producció amb menys treballadors. El resultat és, més tasques amb menys ajuda . No sorprèn veure com aquests empleats probablement pateixin més estrès, depressió i insatisfacció en l’ocupació (Kaminski, 1999).

Tractar d’estar a l’altura del que s’espera de nosaltres, social i culturalment, del que hauríem de fer, igual que tractar de complir les expectatives que la nostra família i amics tenen en nosaltres, també genera pressió de les nostres necessitats personals.

Potser sigui per què competim, que el fracàs es considera com quelcom vergonyós, i per això la pressió per guanyar sigui tan intensa.

La pressió econòmica també és un esdeveniment estressant, sobretot en gent amb menys suport socioeconòmic.

Anuncis

Estrès

L’estrès, és una tensió o pressió psicològica, una resposta emocional i corporal davant situacions produïdes per qualsevol naturalesa com les emocions, malaltia, intervenció quirúrgica, excés de treball, preocupacions, xoc traumàtic.

Les persones experimenten estrès quan se senten amenaçades física o psicològicament, quan no saben com afrontar una situació incòmoda, quan el cor els batega fortament i l’estómac el tenen regirat.

Fonts d’estrès

Els estressors són les circumstàncies o esdeveniments que generen l’estrès, poden variar en intensitat i durada. La mateixa situació per a una persona pot ser un estressor però per una altra no.

No necessàriament experimentem l’estrès quan la nostra vida o futur estan en perill, sinó quan anticipem el perill.

No ha de limitar l’estrès a situacions de vida o mort, fins i tot situacions felices poden generar estrès ja que requereixen canvis o adaptacions de les nostres necessitats.

Ansietat -III part

L’ agorafòbia, és un trastorn de l’ansietat més debilitant que la fòbia social.

És el temor intens a estar en llocs públics, envoltat de molta gent, d’estar sol, de viatjar en cotxe, travessar túnels, ponts i no poder escapar.

Situacions que provoquen un enorme por a separar-se de les seves bases de seguretat.

Per complementar aquesta informació, clickeu al vídeo.

I per acabar, aquest vídeo que es titula “Podem superar-la“.

Ansietat -II part

La  fòbia social, és un altre tipus de trastorn d’ansietat, que són els causats per pors exagerades i no apropiades, en algunes circumstàncies socials o les realitzades davant d’altres persones.

Parlar en públic quan produeix un temor intens, és un tipus comú de la fòbia social. De la mateixa manera, que les persones fòbiques que per parlar amb gent o menjar en públic, fan l’impossible per evitar la situació que els provoca ansietat.

Tenir por moderada o inquietud en situacions socials és normal.

Es considera fòbia social, quan el temor és excessiu interferint amb el funcionament de la vida.

Aquí us deixo el vídeo, amb exemples reals de gent que han patit trastorns d’ansietat.

Ansietat -I part

L’ansietat és més comuna que qualsevol tipus de trastorn psicològic, es va considerar en una enquesta nacional feta als Estats Units.

La fòbia específica, és un trastorn de l’ansietat i es caracteritza per una por paralitzadora i intensa, però alhora exagerada i no lògica.

La persona deixa de fer activitats, que abans li eren normals i naturals, al interferir la por en la seva vida.

Tenir por als llocs alts, tancats, a la sang, a fer-nos mal, és normal, però quan aquest temor és excessiu i paralitzant parlem de fòbia específica.

Aquest vídeo explica detalladament la fòbia específica.

Ansietat

Tots alguna vegada de la nostra vida hem sentit por, normalment sabem de què, ho identifiquem i amb el temps passa. Però quan la persona no sap el perquè d’aquest temor o li provoca una ansietat inapropiada a la situació, parlem de trastorns d’ansietat.

Psicòlegs cognoscitius, van suggerir que les persones que pensen que no controlen les circumstàncies estressants de la seva vida, són més propenses a patir d’ansietat, que les que senten que controlen aquests esdeveniments.

I psicòlegs, des de l’àmbit biològic, consideren que la predisposició a l’ansietat és hereditària, ja que aquests trastorns es presenten més en famílies.

Us convido a veure aquest vídeo, que és molt interessant i aclaridor.

Hi ha diferents trastorns d’ansietat, les fòbies específiques, trastorns de pànic, trastorns d’ansietat generalitzada, trastorns obsessius-compulsius.

 

√ Campanya a favor de la donació de medul·la. Fes-te donant, la teva solidaritat pot salvar vides.

Joel tiene Aplasia Medular Congénita* Aplàsia Medul·lar Congènita

* Fundació Carreras. Contra la leucèmia.

* Fes-te donant de moll d’os

Mania i trastorn bipolar

Bipolar

La mania és un trastorn de l’estat d’ànim. No tan comuna com la depressió i que es caracteritza perquè la persona es torna eufòrica, superactiva i es distreu amb facilitat.

Amb una autoestima excessivament inflada, sol tenir grans projectes, però poques ganes de realitzar-les.

Aquesta autoestima inflada, de vegades fa que es torni cap als altres agressiva, incontrolable, violenta i incomprensible, fins a tal punt, que esgotada s’acaba per esfondrar.

Poques vegades, sol aparèixer la mania sola, més aviat s’alterna amb la depressió. Quan la mania i la depressió són presents, se’l coneix com trastorn bipolar.

Pot durar des d’uns dies a diversos mesos, i intercalar amb estats normals d’ànim.

Afecta per igual a homes i dones. El trastorn bipolar, es vincula més a l’herència que la depressió, i es tracta amb medicaments més freqüentment.