La nina protectora

La nina protectora

Quan neix un nadó, ens agrada posar al seu llit els objectes més suaus, més tous. Peluixos molt flexibles, petits àngels de drap, ninots de niló lleugers com plomes… Ben aviat, el bebè podrà agafar-los entre les mans perquè són fàcils de sostenir. Si ell s’adorm damunt del ninot, no es sentirà incòmode. Fins i tot pot embrutar-lo, ja que en una passada quedarà com a nou. Aquests objectes no són, parlant amb propietat, nines, i cap desig de realisme els anima, però el seu paper és important a prop del bebè, que sent plaer al manipular-los.

Cap als set o vuit mesos, el bebè travessa una fase que els psicòlegs anomenen l’angoixa de la separació. El nen sovint es pren malament quedar-se sol o adormir-se  en una habitació  i reacciona tan bon punt el seu pare o la seva mare el deixen amb la mainadera o a la llar d’infants. Per sentir-se més fort o per consolar-se, el nen pot adoptar un objecte que portarà per tot arreu i que el protegirà del que és desconegut o de la pena.
Aquest objecte suau, olorós i estimat pot ser una nina de drap o un personatge d’esponja, però també un peluix, un drap o qualsevol objecte que el nen hagi adoptat. La relació afectiva amb aquest objecte o ninot preferit serà molt fort.
Anuncis

Un pensament sobre “La nina protectora

  1. Retroenllaç: Una nina és més que una joguina « Psicologiacat

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s