Separació dels pares

separació dels pares

Tots els pares volen protegir el seu fill/a, dels patiments que la separació pot causar. Per evitar seqüeles psicològiques és aconsellable consultar prèviament a un/a pediatre o un psicòleg/a.

Per trencar el gel amb el nen i començar a parlar sobre la situació familiar, els pares poden comprar o agafar en préstec d’una biblioteca, algun conte infantil que parli sobre la separació dels pares. Avui en dia hi ha molts que aborden aquest tema.

Tranquil·lament a casa, mirar el conte junts, deixant-li mirar les pàgines, llegint i comentant les il·lustracions, que el nen dediqui tot el temps que li calgui. Aleshores, li podem preguntar: “Tens algun amic que els seus pares estiguin separats? No creus que tots els nens tenen por que els seus pares es separin?”

El vostre fill/a, podrà transmetre els seus temors, sense por a que us enfadeu.

En molts casos, la separació va precedida de baralles i discussions en les quals el nen ha estat testimoni. O de silencis carregats d’agressivitat o manca de gestos afectuosos entre la parella.

El nen comprèn fàcilment els sentiments dels pares i sent amenaçada la unió familiar. Té un sentiment de culpa i por en veure que els seus pares es separen. Es pregunta perquè ell no ha sabut aconseguir que els seus pares continuin junts, ni que sigui per ell. Les baralles dels pares provoquen sempre en el nen una disminució de la seva autoestima.

La manera de dir que us aneu a separar és molt important, no són convenients paraules com “ens anem a separar” o “ens anem a divorciar”, és millor dir-li que necessiteu estar tranquils i per tant viure en llocs diferents, igual que els germans quan es barallen el millor és posar-los en habitacions diferents per tal que es tranquil·litzin.

Separación de los padres

Es corre el risc de sobreprotegir al nen, mimar-lo en excés, pel sentiment de culpabilitat o per la por que us deixi d’estimar, però els pares no heu de permetre que el nen us manipuli.

Us podreu divorciar, però recordant que l’educació del nen és cosa dels dos i que mai us podreu separar d’aquesta paternitat en comú.

La frase més difícil de pronunciar en moments àlgids de la crisi de la separació és “Continuarem sent amics”. Aquest és un punt fort, quan els pares no es parlen, o quan el nen no s’atreveix a parlar del pare en presència de la mare o a la inversa, o li passa el telèfon al nen per no haver de parlar amb l’altre, ja que el nen se sentirà destrossat enmig dels pares ressentits, veient-los enemistats. I això pot afectar la integritat psíquica del petit.

nen amb nina

En canvi, si la mare deixa el nen a l’escola, i li comenta que després, el seu pare anirà a recollir-lo, o dir-li “ja ho saps, jo sempre estimaré a la mare, si està malalta o necessita ajuda, ja sap que podrà comptar amb mi “. El nen podrà mantenir-se en el seu lloc, sabrà que la vida segueix amb el pare i la mare, que tenien les seves raons per portar-lo al món, ja que continuen aliats.

Hi ha diferents tipus d’amor, amor sexual, amb afecte, amb amistat. Haureu de trobar la vostra nova forma d’estimar-vos i el vostre fill creixerà optimista i us respectarà tota la vida.

Si no podeu trobar el moment de tenir un diàleg sensat, tranquil i constructiu, el millor és anar a un psicòleg o un assistent social per que posi pau entre els dos.

Joguines

Nena

Que feliç que ets, infant, assegut a terra, jugant tot el matí amb un branquilló trencat!

Enfeinat amb els meus càlculs, somric del teu joc, i vaig afegint xifres mentre s’escolen les hores.

Potser tu m’esguardes i penses: “Amb quin joc estúpid fas malbé el teu matí!”

Infant! Jo he oblidat l’art d’abstreure’m amb bastonets i pastissos de fang.

Cerco joguines costoses i aplego pilots d’or i d’argent.

Tu crees, amb el que trobes, els teus jocs joiosos, jo despenc el meu temps i la meva força en coses que mai no puc assolir.

Lluito per travessar el mar del desig amb la meva fràgil canoa, i oblido que jo també estic jugant.

* Rabindranath Tagore (1861- 1941)

Estic agraïda…

Estic agraïda...

… pels crits dels meus fills al pati, ja que això vol dir que estan vius.

… pel dinar que he de preparar diàriament, un dia i un altre, ja que això vol dir que tinc alguna cosa per menjar.

… pels impostos que pago, ja que això vol dir que tinc ingressos.

… per la pila de roba que he de rentar i planxar, ja que això vol dir que tinc alguna cosa per posar-me.

… per la gespa que he de tallar, les finestres que he de netejar i el terra que he de fregar, ja que això vol dir que tinc una casa.

… per l’elevada factura d’electricitat que he de pagar, ja que això vol dir que tinc alguna cosa per escalfar-me.

… per l’última plaça d’aparcament que he trobat al pàrquing del supermercat, ja que això vol dir que puc caminar.

… per tota la neteja que he de fer després d’una festa, ja que això vol dir que he estat envoltada d’amics.

… pel so de l’alarma del meu despertador, ja que això vol dir que estic viva.

* Autor anònim a Internet.

Decàleg per a formar a un delinqüent

delinqüència

  1. Comenci des de la infantesa donant al seu fill tot el que demani. D’aquesta manera creixerà convençut que el món sencer el pertany.
  2. No es preocupi per la seva educació ètica o espiritual. Esperi a que arribi a la majoria d’edat per què pugui decidir ell amb llibertat.
  3. Quan digui paraulotes, riu-li. Això l’animarà a fer coses més gracioses.
  4. No el renyi ni li digui quan fa un cosa malament. Podria crear-li complexes de culpabilitat.
  5. Reculli tot el que deixa tirat: llibres, sabates, roba, joguines… Així s’acostumarà a carregar la responsabilitat sobre els demés.
  6. Deixa-li llegir tot el que caigui en les seves mans. Vigili que els seus plats, coberts i gots estiguin esterilitzats, però no que la seva ment s’ompli de brossa.
  7. Barallis sovint amb la seva parella en presència del nen, així a ell no li farà gaire mal el dia que la família, potser per la seva pròpia conducta, quedi destrossada per sempre.
  8. Dóna-li tots els diners que vulgui gastar. No sigui cas que sospiti què per a obtenir-los s’ha de treballar.
  9. Satisfaci tots els seus desitjos, comoditats i plaers. El sacrifici i l’ austeritat podrien produir-li frustracions.
  10. Posis de part seva en qualsevol conflicte que tingui amb els seus professors i veïns. Pensi que tots ells tenen prejudicis contra el seu fill i que el volen fastiguejar de veritat.

Reflexions d’un jutge de menors, Emilio Calatayud. Ed. Dauro.

Alletament matern

Alletament matern

Alletament matern

 Un dels aspectes més importants que ens trobem en la tasca de fer de mares i pares és tot allò que fa referència a l’alimentació. Es recomana alimentar el nadó amb el pit. En circumstàncies escasses no és possible donar-l’hi i no per això s’han de generar sentiments de culpabilitat, ni tampoc pensar que pot ser perjudicial per al nounat.

Així, l’opció de pit o biberó és responsabilitat de la mare, tenint en compte que les dues activitats són igualment útils per proporcionar el contacte físic i social que necessita l’infant. L’estimulació tàctil té beneficis per al seu desenvolupament, és un factor que facilita la regulació del sistema respiratori infantil i, a més, durant l’alimentació s’estableixen contactes visuals i maneres refinades de comunicació entre la persona adulta i el nounat molt importants per vincular-se mútuamente, i per aprendre les bases del diàleg i de l’intercanvi social que posteriorment donaran pas a la comprensió de les normes, a l’ús del llenguatge i al joc social.

Algunes dones deixen de donar el pit a les criatures perquè “creuen” que no tenen suficient llet o que l’infant es queda amb gana, creença que en la majoria de casos no està fonamentada. Aquesta decisió no es pot prendre de manera precipitada sense consultar abans algun professional expert en lactància, com pot ser el llevador o la llevadora, el servei de pediatria o assistint a les trobades de grups de suport de mares lactants. Cal saber que la producció de llet depèn de la freqüència, la intensitat i la durada de les mamades.

És normal que el nadó perdi una mica de pes durant els primers dies de vida. Després, s’engreixa de manera gradual entre 150 i 200 grams per setmana o entre 600 i 800 grams al mes durant els tres primers mesos, encara que aquesta mesura pugui variar d’un mes  a l’altre i segons la criatura. El que és més important és que guanyi pes, i mentre sigui així no hi ha motius per canviar-li l’alimentació.

En tot cas el seguiment del creixement i el desenvolupament correcte del teu fill, cal que els facis amb col·laboració del teu servei de pediatria.

L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana una lactància materna exclusiva fins als 6 mesos d’edat. Llavors es pot iniciar la introducció d’altres aliments, tot i que la lactància pot continuar durant els primers anys de vida.

* Adreça d’interès:

La Lliga de la Llet de Catalunya: www.lalligadelallet.org

La lliga de la llet de Catalunya

Com et sents, mare?

Foto de Anne Geddes

És molt normal que el naixement d’un nadó comporti sentiments ambivalents de cansament i alegria, angoixa i excitació. A vegades les mares experimenten els primer dies sentiments de tristesa i malenconia.

Algunes dones poden experimentar aquests sentiments de tal manera que semblen una petita depressió. Les raons són diverses, els canvis hormonals i psicològics implicats en l’arribada de la criatura, la manca de suport social a la maternitat, la manca d’implicació paterna pel que fa a la cura de l’infant, el fet que la dona es trobi molt de temps sola a casa i dedicada exclusivament al nadó…

En cas que sigui el pare el que renuncia inicialment a una part important de la seva vida social i professional, poden aparèixer també sentiments semblants.

Si es produeix aquesta situació, et poden ajudar aquests consells:

  • Aprendre a identificar els propis sentiments i a expressar-los lliurement amb les persones de confiança.
  • Dirigir els pensaments vers el futur. És a dir, imaginar el creixement de la teva criatura, els bons moments que compartireu, planificar les experiències que us esperen ( li ensenyaré a llegir; jugarem plegats; anirem al parc…).
  • Pensar en tu mateixa. Procurar-te temps de descans i prioritzar les tasques a fer. Sortir a passejar. Tornar a reemprendre de manera progressiva les activitats que solies fer abans de tenir la teva filla o el teu fill.
  • Demanar suport i afecte a les persones que t’envolten ( company o companya, amistats, familiars).
  • Buscar una persona que pugui ajudar-te a atendre la casa mentre t’estàs adaptant al nou rol de mare i, si tens company o companya, arribar a acords que signifiquin la seva implicació pel que fa a la cura del nounat des del primer dia.