Depressió

falling dreams

La depressió és un trastorn de l’estat d’ànim, que es caracteritza per tenir sentiments exagerats de tristesa, pèrdua d’interès en les activitats que abans gaudien, símptomes com culpa excessiva o sentiments de minusvalidesa.

Les persones que pateixen depressió, es poden sentir incapaços per prendre les decisions més simples en la seva vida diària, perquè se senten cansades i apàtiques.

Poden tenir sentiments d’haver fracassat en la vida i es fan absolutament culpables de tots els seus problemes.

Sovint pateixen insomni i tenen problemes per concentrar-se o per pensar. Perden l’interès pel menjar i pel sexe. En casos molt greus de depressió, les persones poden tenir pensaments suïcides i fins i tot poden arribar a intentar suïcidar-se.

adioslagrima

S’ha de distingir entre la depressió clínica i la depressió normal . La depressió normal, és la tristesa absolutament normal, que sentim quan perdem un ésser estimat, quan perdem el treball, quan acaba una relació amorosa. I que tots hem sentit en un moment o en un altre a la vida.

Fins i tot a vegades sentir-se trist sense motiu aparent, és normal en persones psicològicament saludables.

Els trastorns de l’ànim, en aquests casos, es consideren normals a problemes de la vida real i amb el temps passen.

Quan es classifica que la depressió és un trastorn de l’estat d’ànim és perquè es perllonga en el temps, és seriosa i va més enllà de la reacció característica davant d’un moment estressant de la vida.

Freud, el pare del psicoanàlisi

Freud, el pare del psicoanàlisi

El seu nom complet: Sigismund Schlomo Freud.

Nascut a Freiberg, el 6 de maig de 1856 i va morir a Londres, el 23 de setembre de 1939.

Va ser metge, neuròleg i el creador de la psicoanàlisi.

La seva faceta menys coneguda és la de la recerca neurològica, que va abandonar per dedicar-se exclusivament als llavors anomenats “malalts nerviosos”, després d’adonar-se que les teràpies utilitzades en aquella època no eren adequades per a la rehabilitació dels malalts.

A l’inici de la seva carrera, va utilitzar la hipnosi per tractar els malalts mentals, però va descartar temps després aquesta tècnica terapèutica en comprovar que els símptomes patològics reapareixien un cop la suggestió hipnòtica havia desaparegut.

Va mostrar especial interès per la neurosi i per la histèria, avui coneguda com trastorn de conversió, però acabaria abandonant aquest mètode a favor de l’associació lliure.

Va descobrir que els seus pacients alleujaven els seus símptomes quan els animava a que expressessin el que pensaven, recolzats en un divan i d’aquesta manera va començar a fundar els conceptes de la psicoanàlisi. Però les seves teories i els tractaments als seus pacients van revolucionar la Viena del segle XIX, ja que les seves investigacions partien del mètode de tractar l’inconscient per a curar malalties mentals i no es centrava en la medicina com a tal.

Actualment el debat segueix dividint les opinions entre els seguidors que consideren que va ser un científic que va fer grans descobriments de la psicologia i d’altra banda, els seus crítics que el consideren més aviat un filòsof, que les seves teories no tenen una base científica rigorosa.

Avui en dia, la psiquiatria i la psicologia rebutgen l’obra de Freud per no pertànyer a l’àmbit de la ciència.

Encara que la paraula de Freud en la psicoanàlisi moderna continua tenint un lloc important.

Quan cal anar al psicòleg?

Divan

El psicòleg ha anat adquirint la importància que es mereixia en la societat, cada vegada són més  els que van a un terapeuta professional, buscant assessorament a problemes personals de tot tipus, des de crisis puntuals fins a problemes sense resoldre del passat, obtenint una avaluació i un diagnòstic que ens  permet resoldre la qüestió que ens preocupa i ens angoixa, oferint la possibilitat de modificar els errors i per tant guanyar en qualitat de vida.

Quan et fa mal un queixal vas al dentista, quan t’has de tallar el cabell vas a la perruqueria i quan tens un problema que no aconsegueixes resoldre pels teus propis mitjans vas al psicòleg.

 No s’ha de confondre psicòleg amb psiquiatre.

Per tant, un psicòleg és un professional de la salut, que té per objectiu el coneixement de la funció mental i del comportament segons l’entorn. I un psiquiatre, és un professional de la medicina, que estudia les malalties mentals provocades pel sistema nerviós que produeixen alteracions en el funcionament mental.

Anar a un psicòleg,  vol dir que necessites una orientació professional per a que t’ajudi a ajustar la teva brúixola interior una mica desorientada i d’aquesta manera recuperar el nord de nou.

Tipus de trastorns esquizofrènics

Gala contemplant el mar mediterrani el qual a vint metres es converteix en el retrat de Abraham Lincoln 

Esquizofrènia desorganitzat, és un trastorn esquizofrènic que presenta un discurs incoherent i un comportament regressiu com rialletes nervioses, ganyotes i gestos frenètics. Poden orinar i defecar en moments inadequats. Són actius però dispersos i acostumen a entaular converses incoherents.

Esquizofrènia catatònica, el tret principal és una alteració de l’activitat motora. Les persones amb aquest trastorn alternen entre un estat “catatònic”, en què romanen immòbils, i en un estat en el qual s’exalten de manera excessiva. Poden comportar-se com un robot quan se’ls ordena moure’s o romandre en posicions estranyes i incòmodes durant hores.

Esquizofrènia paranoide, caracteritzat per deliris o les al·lucinacions. Tenen idees delirants de persecució o grandesa. Semblen més “normals” que les persones amb altres trastorns esquizofrènics si els seus deliris són compatibles amb la vida quotidiana. Encara que, poden tornar-se agressius cap a qualsevol que qüestioni les seves idees o que tracti de contradir els seus deliris.

L’esquizofrènia indiferenciada cobreix símptomes diversos de més de dues de les característiques anteriors.

L’esquizofrènia residual que es manifesta per una retracció, després que les al·lucinacions i els deliris han desaparegut.

Esquizofrènia

The Prinzhorn Collection

Si la depressió és el refredat comú dels trastorns psicològics, l’esquizofrènia crònica és el càncer.

Aproximadament una persona de cada 100 desenvoluparà esquizofrènia, unint-se als 24 milions de tot el món que pateix un dels trastorns més temuts de la humanitat (OMS, 2002).

L’esquizofrènia és un trastorn psicòtic pel qual una persona perd el contacte amb la realitat, experimentant idees del tot irracionals o percepcions distorsionades. No es refereix a la divisió de la personalitat múltiple (o personalitat escindida) sinó més aviat d’un trastorn dissociatiu de la identitat.

Moltes persones pateixen d’al·lucinacions, és a dir, percepcions sensorials falses que solen adoptar la forma de veus que en realitat no hi són. (Les al·lucinacions visuals, tàctils i olfactives són més aviat el resultat de l’abús de substàncies o del dany encefàlic orgànic que de l’esquizofrènia).

També és freqüent que tinguin deliris (creences falses sobre la realitat sense fonament) que distorsionen les seves relacions amb l’entorn i amb altres persones. En general aquests deliris són paranoides, ja que les persones que el pateixen creuen que algú tracta de danyar-les. Potser pensin que un metge vol matar o que estan rebent missatges per ràdio d’alienígenes que envaeixen el planeta. O particularment propensos als deliris de persecució. Sovint consideren el seu propi cos, així com el món exterior, com hostil i estrany. Aquests pensaments distorsionats en ocasions donen lloc a conductes autodestructives, incrementant el risc de suïcidi (McGuire, 2000).

Com el seu món és diferent per complet al que viu la majoria de la gent, les persones amb esquizofrènia de manera regular no poden portar una vida normal a menys que rebin un tractament mèdic adequat. Sovint són incapaços de comunicar-se amb els altres, ja que quan parlen les seves paraules són incoherents.

En general, apareix entre les persones joves que estan en vies de ser adults, no coneix fronteres i afecta a homes i dones per igual (encara que els homes tendeixen a patir-la des de més joves i amb més gravetat).

Hi ha diversos tipus de trastorns esquizofrènics, els quals presenten diferents símptomes característics.