Tenir cura del món

 

Es pot habitar el planeta d’una manera conscient, menys cega, menys sorda. Entenent que vivim junts, en un nosaltres. Assumint de manera activa i pragmàtica la nostra responsabilitat com a ciutadans del món . Sense eludir el compromís moral de compartir els regals de la intel · ligència, la salut i la bondat.
Hem après a treballar pel bé propi, de la nostra família i de la nostra nació, però es necessari fer-ho també pel bé de la humanitat. Ningú pot fer-ho tot sol, però entre tots podem fer alguna cosa: tenir cura del món, persona a persona, començant per posar atenció en els homes i  les dones amb els quals vivim. L’ajuda lúcida, desinteressada, és un privilegi que desenvolupa la nostra qualitat humana. Cada acte bondadós ens incumbeix, és una petita contribució a la pau i al futur. Ens uneix i alhora ens allibera, ens fa estar en nosaltres fora de nosaltres, sense esperar recompensa, sense que ens sentim obligats. Per pura amabilitat. Fer de la Terra un lloc millor depèn del que ens importin els altres, aquests que anomenem els nostres semblants i que són més aviat els nostres iguals.
Anuncis

Gandul i somniador

darwin

Charles Darwin era, segons els mestres, “un noi que està per sota dels estàndars comuns de la intel·ligència. És una desgracia per a la seva família“. Segons sembla, el pare compartia el diagnòstic. Considerava que era gandul i somniador: “El meu fill només pensa en la caça i en els gossos”.

A més a més, només s’interessava per la natura, les plantes i els animals … i per les seves col·leccions.

El seu pare va decidir que l’acompanyés en les seves visites mèdiques, a veure, si s’aficionava a la medicina. Perquè aquesta professió l’havia exercit tota la seva família.

Als 16 anys, el seu pare l’envia a Escòcia a estudiar Medicina a la Universitat d’Edimburg. Però, el jove Darwin deia: “Les classes de medicina a les vuit del matí són un malson” i a més … “No suporto la sang”.

Darwin estudia poc , en canvi, aprèn a dissecar ocells amb un  amic taxidermista.  S’interessa vivament per la zoologia.

Encara no estudia… s’inscriu en la “Societat Pliniana” del professor Jamenson, per a poder fer excursions. I augmenta les seves col·leccions de roques, insectes i plantes.

Als 18 anys dóna la seva primera conferència sobre una larva sangonera.