Joguines

Nena

Que feliç que ets, infant, assegut a terra, jugant tot el matí amb un branquilló trencat!

Enfeinat amb els meus càlculs, somric del teu joc, i vaig afegint xifres mentre s’escolen les hores.

Potser tu m’esguardes i penses: “Amb quin joc estúpid fas malbé el teu matí!”

Infant! Jo he oblidat l’art d’abstreure’m amb bastonets i pastissos de fang.

Cerco joguines costoses i aplego pilots d’or i d’argent.

Tu crees, amb el que trobes, els teus jocs joiosos, jo despenc el meu temps i la meva força en coses que mai no puc assolir.

Lluito per travessar el mar del desig amb la meva fràgil canoa, i oblido que jo també estic jugant.

* Rabindranath Tagore (1861- 1941)

Els aneguets lletjos

La resiliència és la capacitat de superar els cops durs de la vida. En aquest llibre, Boris Cyrulnik, ens ofereix una altra visió sobre el trauma infantil.

Los patitos feosAquest llibre pot ser útil també per als adults, que “arrosseguen” traumes infantils, ja que la seva lectura aprofundeix en aspectes fins ara desconeguts pràcticament i ofereix alternatives positives.

El contingut del llibre, parla des de l’embaràs, com abans de néixer ja ens sentencien moltes vegades del que serem en un futur.

Com des de nens, el nostre entorn, siguin els pares, professors, amics, veïns, amb les seves opinions creen en el nen una bombolla sensorial, que si el que s’espera del nen és negatiu té moltes possibilitats que sigui així, alhora que si és positiu també.

Fa anys es pensava que el fill d’un alcohòlic, de gran també  ho seria.  Cyrulnik, trenca amb aquesta creença, demostrant amb la seva dilatada experiència, que això no té per què ser així. Que si al nen colpejat a la vida, se li dona un cop de mà, sigui socialment o culturalment, el seu futur pot canviar radical i positivament.

El nen crea uns llaços afectius, que no necessàriament té de ser amb un familiar, pot ser qualsevol persona que estigui disposada a allargar-li una mà, i aprèn a “esmorteir” els xocs autoprotegint-se, traient del seu interior els mecanismes necessaris per convertir-se d’aneguet lleig a cigne. Aneguet lleig

El meu fill vol una nina

Nen amb nina

Si el teu fill et reclama una nina, ofereix-l’hi sense neguit. Les seves raons per voler una nina poden ser múltiples: veure que les nenes petites troben en aquest joc un plaer evident, el desig d’imitar la seva mare o el seu pare amb ell mateix o amb el nou nadó…

Pot ser que, fins i tot, com fill únic, vulgui una companyia. El que compta és que es senti bé com a nen i no que el joc sigui específicament d’un sexe o d’un altre. Ell aprèn el seu futur paper: els nous papes no s’ocupen dels seus nadons? Doncs, dona-li un nino de sexe masculí, com ell.

Pots ajudar el teu nen a ser més conscient de les seves pròpies necessitats i de les seves apetències, a expressar millor les seves emocions, dirigint la seva atenció sobre la de les seves nines. “La teva nina pot ser que tingui gana, tu no ho creus?, què has de fer?”
O, “la teva nina està despullada, tindrà fred?”.

* Fotografia: Adrián Fatou Valenzuela, premiada en el II Certamen Fotográfico “Hombres en Proceso de Cambio”, organitzat des del Programa Hombres por la Igualdad (Delegación de Igualdad y Salud. Ayuntamiento de Jerez de la Frontera). Nota: Editat el text de la pissarra per Psicologiacat, a l’original s’hi pot llegir: “mi papá me mima” i a sota un dibuix molt primitiu d’un pare amb cabells llargs.

Una nina és més que una joguina

Una nina és més que una joguina
L’elecció d’una nina serà bona si seguim algunes simples regles:
  • Es necessari que la nina sigui lleugera i d’una talla adaptada a la nena, com el bebè als braços de la seva mare.
  • La nena apreciarà que la seva nina tingui cabells, un aspecte agradable i que tanqui els ulls quan dormi.
  • Ha de ser manejable: articulacions flexibles, còmoda de vestir, que li sigui possible seure.
  • No cal que la nina faci res: ha de ser una nina simple amb què la nena pugui donar llibertat a la seva imaginació i la seva fantasia. Si la nina pronuncia frases, si diu, per exemple, “mama”, la nena no podrà jugar a una altra cosa que a ser la seva mare. Si la nina no diu res, podrà ser el bebè, però també l’alumna, la malalta, la germaneta, etc. Es aconsellable privilegiar les joguines més simples: com menys coses tingui la joguina per si mateixa, més podrà ser la nena l’actriu de la seva pròpia joguina.
  • La nena agrairà així mateix que li donis allò que necessita per cuidar la seva nina: un petit biberó, una manta, una cullera de plàstic, etc. Fins i tot, sent molt petita, veureu a la vostra nena, encara que barroerament, intentar donar el biberó i la cullera imitant alguns dels vostres comportaments.

La nina protectora

La nina protectora

Quan neix un nadó, ens agrada posar al seu llit els objectes més suaus, més tous. Peluixos molt flexibles, petits àngels de drap, ninots de niló lleugers com plomes… Ben aviat, el bebè podrà agafar-los entre les mans perquè són fàcils de sostenir. Si ell s’adorm damunt del ninot, no es sentirà incòmode. Fins i tot pot embrutar-lo, ja que en una passada quedarà com a nou. Aquests objectes no són, parlant amb propietat, nines, i cap desig de realisme els anima, però el seu paper és important a prop del bebè, que sent plaer al manipular-los.

Cap als set o vuit mesos, el bebè travessa una fase que els psicòlegs anomenen l’angoixa de la separació. El nen sovint es pren malament quedar-se sol o adormir-se  en una habitació  i reacciona tan bon punt el seu pare o la seva mare el deixen amb la mainadera o a la llar d’infants. Per sentir-se més fort o per consolar-se, el nen pot adoptar un objecte que portarà per tot arreu i que el protegirà del que és desconegut o de la pena.
Aquest objecte suau, olorós i estimat pot ser una nina de drap o un personatge d’esponja, però també un peluix, un drap o qualsevol objecte que el nen hagi adoptat. La relació afectiva amb aquest objecte o ninot preferit serà molt fort.

El nen bilingüe

Nen bilingüe

El bilingüisme es refereix a dos tipus de nens: els que parlen en dos idiomes des d’una edat molt primerenca i aquells que van començar a parlar en una llengua diferent de la del país (o, almenys, de l’escola) on es troben.
En el primer cas, el nen ha nascut de pares que parlen cadascun una llengua diferent i cada un ha parlat en la seva llengua al nadó.
En el segon, el nen ha nascut d’una família immigrant on “la llengua de dins” (aquella que es parla a casa) no és la mateixa que “la llengua de fora” (aquella que es parla al carrer o a l’escola).

En molts països i en moltes èpoques, els nens eren, o són, culturalment bilingües: els petits catalans, per exemple. Espanya té la sort que en moltes de les seves comunitats autònomes es parlen dues llengües oficials. El bilingüisme és un triomf.
Això és el que han comprès bé els pares que organitzen molt aviat viatges a l’estranger amb els seus nens. Saben que, mentre més jove sigui el nen, més facilitats tindrà per adquirir una segona llengua.

Desenvolupament físic en la infantesa.

Desenvolupament físic en la infantesa

En el primer any de vida, el nadó mig creix 25 centímetres i augmenta uns set quilograms. Per als quatre mesos, el pes del naixement s’ha duplicat i per al primer aniversari s’ha triplicat. Durant el segon any, el creixement físic es fa considerablement més lent. Els ràpids increments d’estatura i pes no passaran de nou sinó fins a l’inici de l’adolescència.
El creixement d’un nadó no passa de manera uniforme i contínua, més aviat passa de manera intermitent. Quan es mesura a les criatures diàriament en els seus primers 21 mesos, la majoria no registra creixement el 90 cent del temps, però quan creixen ho fan amb rapidesa, en ocasions d’una manera sorprenent. Per increïble que sembli, alguns nens creixen tant com 2,6 centímetres de la nit al matí.
Els canvis en el volum del nadó s’acompanyen per canvis marcats a les proporcions del cos. Durant els primers dos anys després del naixement, el cap dels nens és gran en relació amb el seu cos, mentre l’encèfal passa per un creixement ràpid. L’encèfal d’un nen arriba a tres quartes parts de la seva mida adulta aproximadament als dos anys, moment en què el creixement del cap es torna més lent i el creixement més important correspon al cos. El creixement del cap està pràcticament complet als 10 anys, però el cos continua creixent per uns quants anys més.