Educar les emocions (II)

Educar les emocions 2

Nosaltres som referents per als nens, miralls on es reflecteixen, i a partir del quals aprenen el que és correcte i el que no, construint en base a aquesta distinció dualista la seva identitat. Així que, perquè els nens s’acceptin a ells mateixos (i això inclou les seves emocions), abans hem d’aprendre a ser capaços d’acceptar-nos nosaltres i admetre tot allò que sentim, sense jutjar-ho o qualificar-ho.

Les emocions per si mateixes no són ni bones ni dolentes, fins que nosaltres decidim interpretar-les i avaluar-les. En realitat, no són més que impulsos d’energia que formen part de la nostra naturalesa com a éssers vius que necessiten ser expressats. Ara bé, que no siguin dolentes no vol dir que no puguin ocasionar conseqüències negatives, però això només dependrà de la nostra habilitat per a expressar-les i no fer mal als que ens envolten o a nosaltres mateixos.

*Educar les emocions.

 

√ Campanya a favor de la donació de medul·la. Fes-te donant, la teva solidaritat pot salvar vides.

Joel tiene Aplasia Medular Congénita* Aplàsia Medul·lar Congènita

* Fundació Carreras. Contra la leucèmia.

* Fes-te donant de moll d’os

Educar les emocions

Educar les emocions

Podríem dir que l’Educació actual no considera l’infant com a individu emocional, sinó que es centra principalment en la dimensió estrictament intel·lectual. Només cal fer un cop d’ull al ventall d’assignatures que aprenen els infants a l’escola, molt útils per a formar-los com a individus eficients i integrats a la nostra societat, però que obvien tot allò que té relació amb el que sent el nen o la nena, com ho sent, i com podria expressar-ho de manera responsable i constructiva. El que tenim ara són nens i nenes amb el cap ple de coneixements i informació, sovint no gaire útil, però incapaços de gestionar la seva pròpia frustració ni reconèixer el conjunt d’emocions que experimenten.

Ara bé, com podem pretendre educar als nostres infants en la dimensió emocional, si ni tan sols nosaltres som capaços de gestionar les nostres pròpies emocions de manera sana i responsable?

Quin sentit té que mirem d’ensenyar als nens que s’acceptin i expressin les seves emocions si molts de nosaltres no som capaços de fer-ho?

Quin tipus d’educació emocional transmetem si dividim l’espectre de les emocions entre positives i negatives, i ensenyem que unes s’han de cultivar, mentre que les altres més val evitar-les?

No fomentem així que els nens acabin desenvolupant rebuig i incomoditat cap a una part d’ells mateixos?

 

√ Campanya a favor de la donació de medul·la. Fes-te donant, la teva solidaritat pot salvar vides.

Joel tiene Aplasia Medular Congénita* Aplàsia Medul·lar Congènita

* Fundació Carreras. Contra la leucèmia.

* Fes-te donant de moll d’os

Autosuggestió

Autosuggestió

L’autosuggestió és un procés en el qual a base de repetir-nos un pensament, una frase, una visualització, sigui positiva o negativa i de manera constant, arribem a convèncer-nos d’això, ens arribem a creure les nostres repeticions. Pot ser, premeditadament amb alguna finalitat o inconscientment sense cap intenció específica.

La autosuggestió, ja sigui induïda per hipnosi o a base de repeticions constants, passa al subconscient que rep la informació rebuda repetitivament com una veritat. Podria entendre’s com un autorentat de cervell, que repetint frases positives o d’ànim, en veu alta o com si fos una meditació, poden arribar a convertir-se en reals.

Psicologia positiva

Psicologia positiva

Fins fa poc, es donava més importància als aspectes negatius de la personalitat, com poden ser les depressions, l’ansietat, l’estrès, per a avui, amb aquesta nova branca de la psicologia científica, donar un tomb i plantejar noves alternatives al oferir més importància a trets humans emocionals com la felicitat, l’amor, la creativitat, l’optimisme.

Ens ensenya a potenciar el positivisme que posseïm en el nostre interior per afrontar trastorns, superar conflictes quotidians i d’aquesta manera contribuir a millorar la nostra vida.

Soledat

Soledat

Diuen alguns psicòlegs que la soledat és “la pesta del segle XXI”, un mal del nostre temps.

Avui en dia, nombroses persones diuen trobar-se soles, sobretot en ciutats grans, on hi ha menys contacte humà. I és que, es pot estar envoltat de gent i tenir una sensació de soledat increïble i d’altra banda, un pot estar sol i no sentir-se sol. La solitud, sol ser indesitjada, llevat d’excepcions.

Hi ha diversos tipus de soledat, l’emocional o personal, és a dir, manca de companyia, tenir relacions superficials que no són satisfactòries. O la social, que no es pertany a cap grup per mantenir interessos i ocupacions comunes, que ens ajudin a enfortir la nostra autoestima.

La solitud és similar a la depressió i l’ansietat.

Una solitud desitjada i ocasional ens pot reportar grans beneficis.  

Com aconseguir combatre la solitud?

1. Diagnòstic. Fent un diagnòstic de quin tipus de solitud es pateix i les causes.

2. Reforçant la teva autoestima. Coneixen-te bé, acceptan-te tal com ets, i estiman-te més.

3. Sense timidesa. Obligan-te a conèixer noves persones.

4. Hi ha moltes persones que se senten com nosaltres. És qüestió d’aprendre a escoltar, aprofundir en les relacions, ser empàtics, ser solidaris amb la gent que passen per una situació similar a la nostra.

L’hora de la felicitat

L'hora de la felicitat

En estudis relacionats amb la Psiconeuroimmunologia, així com en alguns programes de medicina psicosomàtica, els pacients se’ls recomana practicar una hora de satisfacció personal. Se l’anomena “L’hora de la felicitat”.

A mesura que anem adquirint amb els anys més responsabilitats i obligacions, acabem per deixar de banda les coses que ens produeixen satisfacció, entestats a adaptar-nos a les circumstàncies diàries. I el desig és el primer que es perd en cas de crisi. El “jo” psíquic pateix la pèrdua davant el principi de realitat exagerada, ja que l’oblit de la nostra satisfacció, representa les parts de la nostra personalitat que s’han quedat en el camí.

Es pot realitzar en solitari o en companyia. Es pot fer la mateixa tasca o anar-la variant segons els dies. L’important és que trobem una hora al dia i ens conscienciem que és la nostra hora de la felicitat. I la ocupem amb activitats que ens agradin o que teníem oblidades, però que no siguin competitives. És a dir, no és vàlid ordenar papers del banc, ni posar-se a estudiar un nou curs, sinó per exemple, fer un trencaclosques, punt de creu, anar a caminar, visitar un museu, …

Hem de recuperar l’afany de coneixement i no oblidar-nos dels nostres propis desitjos.

Empatia

Empatia

Molts desconeixen que significa aquesta paraula i per explicar d’una manera molt senzilla us diré que és l’acte de posar-te en el lloc d’una altra persona. Per exemple, quan estàs parlant amb algú, intentar posar-te en la seva situació, escoltant el que et diu, sentint el que l’altra persona pugui sentir, mirant més enllà de les paraules o dels gestos.
De vegades passa que pensem que la persona que ens està explicant una cosa vol la nostra aprovació, el nostre rebuig, la nostra opinió, el nostre consell o el que sigui, quan en segons quins casos, el millor és simplement, sentir empatia. I això s’aconsegueix guardant silenci i escoltant atentament.
Quan una persona ha perdut un ésser estimat, o passa per una malaltia greu de vegades, no vol missatges positius, ni d’ànim, només que entenguin el que li està passant, només volen parlar i ser escoltats per a treure’s de sobre els sentiments dolorosos, de solitud, d’angoixa i poder suportar millor el que li està succeint.
Moltes persones que treballen com a metges, psicòlegs, assistents de gent gran, per exemple, poden arribar a sentir-se cremades per un excés d’empatia. No és bo, ni una manca d’empatia cap als altres ni un excés. Una falta d’empatia, fa que et converteixis en una persona freda i egoista, incapaç de posar-te en el lloc d’una altra persona i un excés pot arribar a agotar-te mentalment i desgastar-te físicament. Per tant, seria ideal aprendre a sentir empatia en la seva mesura justa.
Empatia no és sinònim de simpatia. Simpatia significa ser agradable amb els altres. Compte, amb la diferència.
Es pot sentir empatia amb el teu veí, una persona que se’t creua al supermercat, amb un gos, amb un esquirol que veus per la tele, ho vivim més del que ens adonem. I hem d’aprendre a ser una mica més empàtics amb la gent que ens envolta diàriament.
I finalment us deixo un lema dels indis americans perquè la reflexioneu:
“Abans de jutjar una persona, camina durant tres llunes amb els seus mocassins”.