Força interior

Força interior
Per a la psicologia, parlar de força interior és parlar de capacitat per a resistir als moments difícils, capacitat de ser feliç malgrat les adversitats que inevitablement tothom experimenta. Trobar l’energia, per a seguir endavant enmig de les dificultats.
Qui més qui menys, tots coneixem el què és viure un moment especialment dur i sentir, precisament llavors, una força serena que sembla que ens duu de la mà, sense angoixa i amb confiança.
També pot haver passat en alguna ocasió el contrari: moments en què aparentment les situacions no són les més difícils de la nostra vida i, de sobte, tot s’enfonsa interiorment, sembla que ens quedem sense forces o sense motivació per a seguir.
Les dues respostes són naturals. Però el fet d’haver de respondre a situacions difícils de llarga durada i sense possibilitat aparent de canvi és una altra qüestió.
Si es comprèn que la vida és una successió de canvis i que no podem pretendre detenir-los, s’adquireix flexibilitat per viure noves experiències.

Tenir cura del món

 

Es pot habitar el planeta d’una manera conscient, menys cega, menys sorda. Entenent que vivim junts, en un nosaltres. Assumint de manera activa i pragmàtica la nostra responsabilitat com a ciutadans del món . Sense eludir el compromís moral de compartir els regals de la intel · ligència, la salut i la bondat.
Hem après a treballar pel bé propi, de la nostra família i de la nostra nació, però es necessari fer-ho també pel bé de la humanitat. Ningú pot fer-ho tot sol, però entre tots podem fer alguna cosa: tenir cura del món, persona a persona, començant per posar atenció en els homes i  les dones amb els quals vivim. L’ajuda lúcida, desinteressada, és un privilegi que desenvolupa la nostra qualitat humana. Cada acte bondadós ens incumbeix, és una petita contribució a la pau i al futur. Ens uneix i alhora ens allibera, ens fa estar en nosaltres fora de nosaltres, sense esperar recompensa, sense que ens sentim obligats. Per pura amabilitat. Fer de la Terra un lloc millor depèn del que ens importin els altres, aquests que anomenem els nostres semblants i que són més aviat els nostres iguals.

Bona cara al mal temps

Per més que intentem planificar, prevenir o controlar les coses, l’experiència demostra que es té infinitament menys poder sobre els esdeveniments del que es voldria. L’adversitat i els revessos de la vida són inevitables; decidir què es fa a continuació és l’únic que ens és donat gestionar.

 

Carolinagromani
 
Sabent això, per què, doncs, seguim sorprenent-nos desagradablement quan les coses no són com les hem imaginat? 
 
Carolinagromani
 
Perquè som humans i, en la nostra espècie, la por al sofriment i al canvi és una cosa poderosa i ancestral. Es tem perdre tot el que aporta seguretat i es defuig de la possibilitat que les coses es torcin o siguin gairebé impossibles d’esmenar.

Carolinagromani
 
Per això és important tractar de millorar però també tractar-se a una mateixa amb bondat , paciència i compassió. Si la por és inevitable, no ens enfadem per això; vegem, en canvi, com podem afrontar-lo.
 
Carolinagromani
 
El refrany al mal temps bona cara, són un cant a l’esperança, una incitació a agudir aquesta mirada positiva perquè ella és, justament, la que atorga la força per adaptar-se millor els revessos, gestionar la frustració amb creativitat i enfrontar amb enteresa els esdeveniments més dolorosos.
 
De: Carolina Laboria G
 

Passejant per Cambrils

Dóna’m la mà. Mira quin dia més bonic que fa avui.

Cambrils

Està molt tranquil, ho veus?
Anem a passejar per Cambrils.

Passejant per Cambrils

No fa gens de fred. Treu-te la jaqueta, aniràs més còmoda.

Platja de Cambrils

Ens traiem les sabates? vinga, que caminarem per la platja.
Està freda la sorra, i els peus ja s’han desacostumat d’anar despullats, pel llarg hivern. Però, diuen que va bé, caminar per les dunes de la sorra. Activa la circulació. Mm, quina sensació de pau, oi?
Vols veure l’aigua de prop? Vine.

Mar de Cambrils
Corre, anem a mullar-nos els peus a la voreta de l’aigua. Està fresqueta …
El perfum del mar. El seu color blau. Les onades. La brisa marina … purificadora!
Palmera
Ho has vist? Ho has vist? Uns lloros verds, volaven amunt, a la palmera. Com que no els veus?Mira bé la palmera.
Palmera
Havien uns lloros verds, volant prop de la palmera. Mira bé, Maria. Són allà!
Palmera
Niu de lloros verds
Ara! ¿Ho has vist? s’han ficat dins dels nius. Eren un papa i una mama lloros. Gairebé ens perdem aquesta petita meravella, sort que anàvem molt pendents del camí.
Espigó

Un altre dia, anirem saltant de roca en roca, fins a la punta de l’espigó, què et sembla?
Per avui, prou. Hem de marxar, comença a enfosquir i aviat farà fred. Posa’t la jaqueta.

Posta del sol. Cambrils.
El sol se’n va a dormir. Mira com brilla. Et diu “fins aviat”. Et somriu.
Et diu: Que dormis bé … Maria.

Posar atenció per tal de ser més feliç

posar atenció

Certes corrents filosòfiques orientals adverteixen, des de fa segles, que la felicitat s’aconsegueix quan la ment està involucrada totalment en el que fem aquí i ara.

Una investigació de la Universitat de Harvard (EUA) ho ha analitzat. Els resultats del seu estudi, mostren que el nostre cervell es passa un 46,9% del temps divagant, recordant el passat o anticipant el futur i llavors és quan menys felices ens sentim.

Per contra, som més felices quan ens concentrem en el que estem fent. Augmentar la nostra dosi de felicitat passa per entrenar la ment a estar present. La pràctica de l’atenció, o l’atenció plena, pot ser de gran ajuda.

Gaudir dels moments de solitud

Imatge

Si bé un dels pilars de la felicitat, és gaudir d’una xarxa d’amics i amigues, això no significa que no puguem obtenir beneficis de la solitud.
Alguns processos del pensament, com fixar els records o desenvolupar l’empatia, es realitzen millor a soles, i a més, és positiu per al benestar psicològic establir un equilibri entre la vida social i el temps en solitud.
L’important és que siguin espais de solitud desitjats i viscuts amb satisfacció.

El temps vola

el temps vola

A mesura que complim anys, tenim la sensació de que el temps vola. La memòria està darrere d’aquesta percepció. És en ella on es genera la sensació subjectiva del temps. Valorem el pas dels dies a partir del nombre de records. En les èpoques en què generem molts, com en la infantesa o a l’adolescència, tracem un extens mapa de les hores. És més, aquests records estan carregats de més emoció, per la qual cosa els recordem més vívidament.
En canvi, en l’edat adulta, quan ens submergim en la rutina i la repetició, no creem noves memòries, per la qual cosa els dies ens semblen iguals i més curts que als vint anys.

Un bon antídot és emocionar-se i viure la vida amb passió a cada moment.