Bona cara al mal temps

Per més que intentem planificar, prevenir o controlar les coses, l’experiència demostra que es té infinitament menys poder sobre els esdeveniments del que es voldria. L’adversitat i els revessos de la vida són inevitables; decidir què es fa a continuació és l’únic que ens és donat gestionar.

 

Carolinagromani
 
Sabent això, per què, doncs, seguim sorprenent-nos desagradablement quan les coses no són com les hem imaginat? 
 
Carolinagromani
 
Perquè som humans i, en la nostra espècie, la por al sofriment i al canvi és una cosa poderosa i ancestral. Es tem perdre tot el que aporta seguretat i es defuig de la possibilitat que les coses es torcin o siguin gairebé impossibles d’esmenar.

Carolinagromani
 
Per això és important tractar de millorar però també tractar-se a una mateixa amb bondat , paciència i compassió. Si la por és inevitable, no ens enfadem per això; vegem, en canvi, com podem afrontar-lo.
 
Carolinagromani
 
El refrany al mal temps bona cara, són un cant a l’esperança, una incitació a agudir aquesta mirada positiva perquè ella és, justament, la que atorga la força per adaptar-se millor els revessos, gestionar la frustració amb creativitat i enfrontar amb enteresa els esdeveniments més dolorosos.
 
De: Carolina Laboria G
 
Anuncis

Passejant per Cambrils

Dóna’m la mà. Mira quin dia més bonic que fa avui.

Cambrils

Està molt tranquil, ho veus?
Anem a passejar per Cambrils.

Passejant per Cambrils

No fa gens de fred. Treu-te la jaqueta, aniràs més còmoda.

Platja de Cambrils

Ens traiem les sabates? vinga, que caminarem per la platja.
Està freda la sorra, i els peus ja s’han desacostumat d’anar despullats, pel llarg hivern. Però, diuen que va bé, caminar per les dunes de la sorra. Activa la circulació. Mm, quina sensació de pau, oi?
Vols veure l’aigua de prop? Vine.

Mar de Cambrils
Corre, anem a mullar-nos els peus a la voreta de l’aigua. Està fresqueta …
El perfum del mar. El seu color blau. Les onades. La brisa marina … purificadora!
Palmera
Ho has vist? Ho has vist? Uns lloros verds, volaven amunt, a la palmera. Com que no els veus?Mira bé la palmera.
Palmera
Havien uns lloros verds, volant prop de la palmera. Mira bé, Maria. Són allà!
Palmera
Niu de lloros verds
Ara! ¿Ho has vist? s’han ficat dins dels nius. Eren un papa i una mama lloros. Gairebé ens perdem aquesta petita meravella, sort que anàvem molt pendents del camí.
Espigó

Un altre dia, anirem saltant de roca en roca, fins a la punta de l’espigó, què et sembla?
Per avui, prou. Hem de marxar, comença a enfosquir i aviat farà fred. Posa’t la jaqueta.

Posta del sol. Cambrils.
El sol se’n va a dormir. Mira com brilla. Et diu “fins aviat”. Et somriu.
Et diu: Que dormis bé … Maria.