Gaudeix del que fas

67182.original-4154

Gaudeix del que fas, no només de l’esport que practiques, també del treball i de la gent de la què t’envoltes.
Has provat a posar sal a la vida? Escolta música, fes esport, surt amb gent divertida que et transmeti energia, busca la part humorística del què fas. La vida és per gaudir-la. La majoria de les vegades ets tu, la que has de decidir fer-ho.
Desplega aquest radar intern, només has de programar el cervell cap a ella. Dirigeix ​​la teva atenció al que suma alegria. Pots utilitzar alguna frase, tipus “què a gust estic”.
Gaudeix, respira, olora, toca i sent cada moment.
No t’oblidis que en aquesta vida estem de pas, i el que avui no gaudeixis, demà no té repetició. Tindràs una oportunitat diferent, una altra experiència, però la que vas perdre ahir, aquesta, ja no torna.

Anuncis

Guanyar després de perdre

Guanyar després de perdre

Amb freqüència, circumstàncies que a priori són valorades com negatives o adverses esdevenen en oportunitats o comporten efectes beneficiosos o positius .

Algú es recupera a l’hospital després d’un accident de trànsit i allí troba, sense buscar-ho, “l’amor de la seva vida”. Una altra persona creia desesperar, quan la seva parella el va abandonar i amb el temps i la distància comprèn com de limitada havia estat aquella relació i quant han millorat els seus dies des del fatídic moment. La crisi econòmica està reactivant, en moltes persones, la capacitat d’aprofitar millor els recursos i d’aguditzar l’enginy. Gràcies a l’embotellament de trànsit que va fer que arribéssim tard a la feina, va fer que trobéssim un vell amic que feia molt de temps que no vèiem…
Quantes coses bones poden ocórrer després de perdre una cosa que anhelàvem assolir o retenir?
Són molts els relats de gent que “han guanyat després de perdre” i que queden sintetitzats en cites, refranys i fins i tot contes. Entre aquests darrers destaca el, ja gairebé universal, sobre un jove camperol que es lliura d’anar a la guerra perquè el dia abans s’havia caigut del cavall trencant-se la cama, davant la indiferència del seu pare, que d’entrada no jutjava negatiu l’accident, ni positiva  la seva exclusió de files.
Què hi ha de veritat en tot això?

Una tassa de brou

Una senyora de 75 anys, agafa una tassa i li demana al cambrer que l’ompli de brou.
Després s’asseu en una de les taules del local. Quan tot just s’ha assegut s’adona que s’ha oblidat del pa. S’aixeca i va a agafar un panet per menjar-se’l amb el brou, i torna al seu lloc. Sorpresa! Davant la seva tassa de brou es troba assegut un magrebí, que està menjant sense immutar-se. Això és massa! – Pensa la senyora- però no em deixaré robar! I dit i fet, parteix el panet a trossos i els tira dins de la tassa que tenen al davant el magrebí i ella hi posa també la cullera.

El magrebí complagut, somriu. Prenen una cullerada cadascú fins a acabar-se la sopa, tot en absolut silenci.

Acabada la sopa, el magrebí s’aixeca, s’acosta a la barra i torna amb un gran plat d’espaguetis i… dues forquilles. Mengen tots dos del mateix plat, en silenci. Acaben el plat i s’acomiaden: Fins aviat!, li diu la senyora. “Adéu”, li respon l’home, amb un somriure als ulls. Sembla satisfet d’haver fet una bona acció, i s’allunya.

La dona el segueix amb la mirada; vençut el seu estupor busca amb la mà la bossa de mà que havia deixat penjat al respatller de la cadira. Però… Sorpresa! ¡La bossa ha desaparegut!

Quan ja anava a cridar: LLADRE, agafeu aquell LLADRE!, Mira al seu voltant i veu la seva bossa penjada en una cadira, dues taules més enrere d’on estava ella i sobre la taula un plat amb una tassa de brou … ja fred.

Immediatament, es dóna compte del que ha passat: No ha estat el magrebí el que s’havia menjat la seva sopa, ha estat ella qui, equivocant-se de taula, havia menjat gràcies al magrebí, com una gran senyora.

* Autor: Batista Cerruti. (Història real, viscuda a Suïssa, en un restaurant autoservei).

Satisfacció personal

Satisfacció personal

Donar sense esperar res a canvi.

Vol dir fer alguna cosa per als altres sense pensar, ni esperar res a canvi, però fent-ho amb satisfacció i no com una obligació que ens faci sentir frustrats.

Encara que no ens ho agraeixin, el nostre interior estarà ple d’orgull de la nostra actitud desinteressada i d’una satisfacció personal multiplicada per dos, per la bona acció cap a l’altra persona i cap a nosaltres mateixos.

El més important són els nostres pensaments, els nostres desitjos, les nostres voluntats i donar és una recàrrega d’energia positiva.

Autosuggestió

Autosuggestió

L’autosuggestió és un procés en el qual a base de repetir-nos un pensament, una frase, una visualització, sigui positiva o negativa i de manera constant, arribem a convèncer-nos d’això, ens arribem a creure les nostres repeticions. Pot ser, premeditadament amb alguna finalitat o inconscientment sense cap intenció específica.

La autosuggestió, ja sigui induïda per hipnosi o a base de repeticions constants, passa al subconscient que rep la informació rebuda repetitivament com una veritat. Podria entendre’s com un autorentat de cervell, que repetint frases positives o d’ànim, en veu alta o com si fos una meditació, poden arribar a convertir-se en reals.

L’hora de la felicitat

L'hora de la felicitat

En estudis relacionats amb la Psiconeuroimmunologia, així com en alguns programes de medicina psicosomàtica, els pacients se’ls recomana practicar una hora de satisfacció personal. Se l’anomena “L’hora de la felicitat”.

A mesura que anem adquirint amb els anys més responsabilitats i obligacions, acabem per deixar de banda les coses que ens produeixen satisfacció, entestats a adaptar-nos a les circumstàncies diàries. I el desig és el primer que es perd en cas de crisi. El “jo” psíquic pateix la pèrdua davant el principi de realitat exagerada, ja que l’oblit de la nostra satisfacció, representa les parts de la nostra personalitat que s’han quedat en el camí.

Es pot realitzar en solitari o en companyia. Es pot fer la mateixa tasca o anar-la variant segons els dies. L’important és que trobem una hora al dia i ens conscienciem que és la nostra hora de la felicitat. I la ocupem amb activitats que ens agradin o que teníem oblidades, però que no siguin competitives. És a dir, no és vàlid ordenar papers del banc, ni posar-se a estudiar un nou curs, sinó per exemple, fer un trencaclosques, punt de creu, anar a caminar, visitar un museu, …

Hem de recuperar l’afany de coneixement i no oblidar-nos dels nostres propis desitjos.