L’enuig no és el problema

Imatge

L’enuig no és una emoció fàcil. Ens enfadem quan no ens tenen en compte. Ens enfadem quan ningú ens escolta.  Quan no s’escolten les nostres idees, i molt més quan aquestes mateixes idees són declarades “fantàstiques” quan les presenta un dels nostres col·legues masculins. Ens enfadem quan estem tan esgotades i tenses que ens veiem, de sobte, cridant a les persones que més ens estimem. Llavors ens enfadem per haver-nos enfadat, i intentem “controlar-nos”.

És important recordar que els sentiments no són més que això… sentiments. És normal que tinguem sentiments, i és normal que ens enfadem. L’enuig només és nociu quan es reprimeix. Quan el mantenim dins, creix i el fem explotar sobre persones innocents en les circumstàncies més sorprenents. Aleshores, acabem sentint-nos malament amb nosaltres mateixes i aconseguint ser el blanc de l’enuig d’altres persones.

Hem de trobar situacions segures en què puguem deixar sortir el nostre enuig. Podem respectar-lo. És el nostre amic. Ens permet conèixer quan alguna cosa no va bé.
L’enuig no és el problema. És el que faig amb ell.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s