Podríem dir que l’Educació actual no considera l’infant com a individu emocional, sinó que es centra principalment en la dimensió estrictament intel·lectual. Només cal fer un cop d’ull al ventall d’assignatures que aprenen els infants a l’escola, molt útils per a formar-los com a individus eficients i integrats a la nostra societat, però que obvien tot allò que té relació amb el que sent el nen o la nena, com ho sent, i com podria expressar-ho de manera responsable i constructiva. El que tenim ara són nens i nenes amb el cap ple de coneixements i informació, sovint no gaire útil, però incapaços de gestionar la seva pròpia frustració ni reconèixer el conjunt d’emocions que experimenten.
Ara bé, com podem pretendre educar als nostres infants en la dimensió emocional, si ni tan sols nosaltres som capaços de gestionar les nostres pròpies emocions de manera sana i responsable?
Quin sentit té que mirem d’ensenyar als nens que s’acceptin i expressin les seves emocions si molts de nosaltres no som capaços de fer-ho?
Quin tipus d’educació emocional transmetem si dividim l’espectre de les emocions entre positives i negatives, i ensenyem que unes s’han de cultivar, mentre que les altres més val evitar-les?
No fomentem així que els nens acabin desenvolupant rebuig i incomoditat cap a una part d’ells mateixos?
√ Campanya a favor de la donació de medul·la. Fes-te donant, la teva solidaritat pot salvar vides.
* * Fundació Carreras. Contra la leucèmia.
Etiquetes: autoestima, Educació, infants, Psicologia, Reflexió
27 octubre 2009 a les 9:42 pm |
[...] Les emocions per si mateixes no són ni bones ni dolentes, fins que nosaltres decidim interpretar-les i avaluar-les. En realitat, no són més que impulsos d’energia que formen part de la nostra naturalesa com a éssers vius que necessiten ser expressats. Ara bé, que no siguin dolentes no vol dir que no puguin ocasionar conseqüències negatives, però això només dependrà de la nostra habilitat per a expressar-les i no fer mal als que ens envolten o a nosaltres mateixos. [...]
18 febrer 2010 a les 7:09 pm |
[...] Els éssers humans estem programats universalment per relacionar-nos i compartir les nostres emocions. A través de la nostra cara i cos, transmetrem inconscientment informacions sobre els nostres [...]
20 maig 2010 a les 5:27 pm |
De fet, no solament dividim les emocions entre bones i dolentes, sinó que ho fem absolutament amb tot el que forma part de la nostra vida. Si bé aquesta dualitat és la que ens genera el sofriment, és el que ens permet, alhora, aprendre que més enllà de qualsevol parell de contraris i de qualsevol preferència, existeix solament un aprenentatge que finalment ens durà a la comprensió que tot és u, i que totes les nostres experiències són part del nostre creixement.
1 agost 2010 a les 9:32 pm |
Moltes gràcies Dolors, per la teva aportació. Una salutació.