No deixa de resultar paradoxal, desconcertant i fins i tot irritant que precisament quan hauríem de viure l’etapa més agradable de l’any, ens assalti, tan a traïció, el maleït estrès. “És com si el nostre organisme ens passés factura – explica la psicòloga María Jesús Àlaba -. Porta acumulat aquest cansament, desgast i nivells de tensió que, quan para, els treu de cop. Cada vegada hi ha més persones que, en els dos o tres primers dies de vacances, pateixen fins a atacs de pànic, autèntiques convulsions que els obliguen a quedar-se al llit. És un període d’adaptació del nostre organisme davant d’un canvi excessivament brusc. Es tracta d’una reacció molt normal, cosa que resulta sorprenent a vegades és que no es produeixi”.
El metge Mario Alonso, que des de fa uns quants anys es puja a la palestra per explicar als executius la repercussió de les emocions en la salut, atribueix aquest “baixada” a la fuita de l’anomenada “carrega alostàtica”, una espècie de residu tòxic que durant tot l’any hem emmagatzemat, però que, davant l’absència de períodes de recuperació al llarg del dia, no hem descarregat. “Però quan la pressió baixa perquè estem durant les vacances, aquest residu tòxic pot sortir i fer-ho en forma de malaltia, d’un acostipat, per exemple”.
Molts, no obstant això, encara són a temps d’evitar que incidents així arruïnin el seu estiueig. Per María Jesús Àlaba, és fonamental saber afrontar la recta final a la feina. “Vols deixar-ho tot acabat i arriba un moment en què aquests últims dies són tan esgotadors que ens deixen en una situació de gran debilitat emocional i física que, en gran mesura, marca després el començament de les vacances. Hem de determinar quines són les coses importants que, inexorablement, s’han de deixar resoltes. Amb les altres, el que s’ha de fer és deixar-les per a la tornada”.
Però de poc servirà seguir aquest consell fil per randa si, després, la “blackberry” i el portàtil es barallen per un lloc a la maleta amb el bronzejador i la novel·la d’aventures. Una enquesta de l’agència “on line” Hotels.com entre més de dos mil viatgers, distingeix tres menes d’addictes al treball: aquells que revisen el seu correu electrònic almenys dues vegades al dia, representen el 35% dels enquestats; aquells que ho fan una vegada, en total suposen el 23%, i, finalment, hi ha aquest 10% que alterna una jornada sense preocupacions amb una altra en què es connecten a la feina.
Els experts, no obstant, no són partidaris d’aquest ancoratge a l’oficina, perquè no afavoreix la desconnexió total. És per això que alguns professionals, ni tan sols després d’un mes de descans, puguin tornar amb les piles carregades. “Les vacances no només són merescudes, necessàries i tremendament importants per a la salut, és que afecten moltíssim a l’eficiència d’una persona. Val la pena entendre que aquest període no és una pèrdua de temps, sinó una inversió en nosaltres mateixos”, sosté Mario Alonso, que, fins i tot a empresaris i alts directius, recomana limitar la connexió a una hora determinada del dia. “Si una empresa no és capaç de funcionar perquè un dels seus professionals està de vacances, no val la pena treballar -hi, perquè t’estaran arruïnant la teva vida de forma permanent”, postil·la María Jesús Àlaba, autora de “Treballar sense patir” (La Esfera de los Libros).
* Font: ABC. Es
* Font: ABC. Es
